L’edat cibernètica que ve és la del capital intel·lectual
GMV va fer història ahir celebrant el seu 30 aniversari mirant al futur. De la mà de Michio Kaku, Daniel Sieberg, Bas Lansdorp i el doctor Julio Mayol, va avançar com les noves tecnologies impactaran en les nostres vides al llarg dels pròxims 20 anys.
La presidenta de GMV, Mónica Martínez Walter, va inaugurar la Jornada destacant la rellevància que té la innovació en el present i futur de les companyies. Tot seguit, va intervenir-hi la secretària d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació del Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya, Carmen Vela, qui va destacar la fortalesa que GMV té en el panorama tecnològic espanyol per la seva continua aposta per la innovació. “Les empreses han d’implicar-se molt més en la R+D+I, és el camí cap a la competitivitat i l’ocupabilitat", va comentar. L’objectiu marcat per Europa és que les dues terceres parts de la innovació provinguin de la R+D+I empresarial, per això, cal “la creació d’un ecosistema al voltant de la innovació. El Govern espanyol invertirà per al seu desenvolupament 1.800 milions d’euros”. Finalment, Vela ha subratllat el present i brillant futur de GMV.
A continuació, el reconegut físic nord-americà Michio Kaku va pronunciar una conferència magistral en què va remarcar que l’edat cibernètica que ve és la del capital intel·lectual. “Estem passant d’un capitalisme de béns a un capitalisme intel·lectual, el capitalisme perfecte. El consumidor tindrà al seu abast tota la informació sobre els millors productes del mercat i això augmentarà la competitivitat entre les empreses, que hauran d’esforçar-se per oferir a un preu competitiu la millor opció. Fins i tot serà possible la personalització en massa dels productes de consum”.
Un altre dels conceptes en què Kaku va insistir durant la seva ponència és que no s’ha de lluitar contra les diferents onades d’innovació per les quals necessàriament travessa la humanitat. “Ens trobem en la quarta d’aquestes onades i la biotecnologia, la intel·ligència artificial, la nanotecnologia o la ciència molecular són els seus grans protagonistes. El fil conductor que les uneix a totes elles són les telecomunicacions”. Quant als ordinadors, el físic va assegurar que desapareixeran tal com els coneixem avui en dia. Tota la computació que ja resideix en el núvol donarà pas a la irreversible digitalització del capitalisme. “Els ordinadors seran a les parets, a terra o fins i tot sota la nostra pell. Pagarem des del mòbil, el rellotge o tan sols pestanyejant.”
Segons Kaku, la següent onada d’innovació tindrà lloc en el camp de la medicina. “La nanomedicina podrà localitzar i matar cèl·lules cancerígenes i fins i tot identificar l’aparició de tumors deu anys abans de la seva formació. Avui dia, s’està treballant en el cultiu d’òrgans humans”.
Després de la intervenció de Michio Kaku, el comunicador científic Eduard Punset va obrir el debat amb la resta de participants. Daniel Sieberg, director sènior de Màrqueting de Google, va fer reflexionar sobre la necessitat de recuperar l’equilibri de la vida en un món tan tecnològic. “Hem de prendre consciència de nosaltres mateixos, ja que la tecnologia s’està convertint en quelcom invisible en el nostre dia a dia. Per això hem d’aprendre a gestionar-la, prestant l’atenció que es mereixen les persones que es relacionen amb nosaltres”. Aquesta realitat està sent capitalitzada ja per algunes empreses com Google, mitjançant el desenvolupament de tecnologies que ajuden la humanitat i va destacar “que en els negocis cap comunicació via correu electrònic podrà substituir “una bona encaixada i una conversa cara a cara”.
Per la seva banda, Bas Landorp, CEO de Mars One, projecte privat que pretén establir una colònia humana permanent a Mart, va aconseguir il·lusionar l’audiència amb un ambiciós projecte. “L’assentament previst per a 2024 serà el moment més decisiu de la història de la humanitat, l’ésser humà haurà començat la colonització d’un altre planeta”, va assegurar. La màxima de Landorp és que “no hi ha obstacle que no puguem superar”. Mars One comptarà amb subministradors aeroespacials consolidats per desenvolupar i fabricar tots els components necessaris de les missions.
L’últim a intervenir en el debat va ser el doctor Julio Mayol, director de la Unitat d’Innovació de l’hospital Clínic San Carlos de Madrid i professor en universitats d’Espanya i els EUA. “L’única manera de crear el futur és parlar-ne”, va remarcar. Segons Mayol, la medicina del futur consta de tres elements disruptius: un nou model de negoci, la innovació tecnològica i el canvi en les persones. “El sistema sanitari no dóna protagonisme a l’individu. En el futur, l’objectiu és que els pacients percebin la qualitat de la seva salut. Per donar valor sanitari, cal fer, per tant, un canvi de model que ens porti a la medicina poblacional transparent. Gràcies a la nanotecnologia i a la digitalització aconseguirem diagnòstics no invasius”.
Finalment, Mónica Martínez Walter va tancar l’acte, recordant l’objectiu final de la conferència: proporcionar una visió a llarg termini capaç d’inspirar els principals representants del sector, i sensibilitzar la societat sobre la importància d’invertir avui en la recerca i el desenvolupament de les tecnologies que dirigiran el futur. “La capacitat d’innovació i lideratge tecnològic continuaran formant part de la identitat de GMV i han estat i seran la clau del nostre èxit empresarial”.