Conclouen les proves per a l’estandardització de drons amb els sistemes GNSS europeus

La localitat de Villacarrillo, a la província de Jaén, ha estat l’escenari triat per dur a terme les proves del projecte EGNSS4RPAS per a l’estandardització d’aeronaus no tripulades en l’àmbit europeu (RPAS, UAV i drons) (1). El consorci encarregat de l’assaig és el format per GMV, VVA, i FADA-CATEC, contractat per la Comissió Europea amb la finalitat de demostrar la utilitat i aplicabilitat dels serveis de Galileo (2) i EGNOS (2) para operaciones con drones. Las dos primeras pruebas se realizaron el 19 de marzo y el 22 y 24 de abril, respectivamente, y la última el 25 y 26 de junio.

L’objectiu comú de les proves ha estat avaluar les prestacions que els sistemes de navegació europeus (Galileo i EGNOS) poden tenir en un camp emergent i ple de possibilitats com és el dels drons, pel que fa a la gestió del trànsit aeri o aplicacions típiques en entorns urbans com el lliurament de paqueteria, productes sanitaris d’urgència, inspecció d’edificis i infraestructures crítiques, etc.

Des de la Comissió Europea es pretén demostrar que aquests sistemes poden aportar un valor afegit i per a això s’ha instal·lat en cada assaig un receptor de molt alta precisió en cada dron i s’ha comparat el posicionament proveït per aquests sistemes europeus amb GPS, el seu homòleg americà. A més de demostrar, en la majoria dels casos, la millora en les prestacions comparades amb GPS, també cal destacar l’obtenció d’unes prestacions més robustes i precises quan aquests sistemes s’utilitzen de manera combinada i no aïllada.

La Comissió i el Parlament Europeu han aprovat recentment la normativa d’operació de drons. Aquest tercer assaig a Villacarrillo comprèn una fita en l’aviació, i és el primer en tot Europa que ha seguit la metodologia recollida en aquesta normativa, en particular una anàlisi de risc previ a l’aprovació dels permisos denominat SORA.

Cadascuna de les proves ha estat dissenyada amb un propòsit diferent:

• El primer assaig fet a l’aeròdrom d’ATLAS (1 dia de vols), amb 3 drons de manera simultània (1 ala fixa o avió i 2 multirotors), ha pretès obtenir totes les dades possibles per fer la comparació amb el sistema GPS americà i en combinació amb aquest. S’ha avaluat també com el posicionament repercuteix en la definició i l’operació dels drons per la influència que tenen en un dels serveis bàsics de l’U-Space (el sistema de gestió de l’espai aeri Europeu per a drons), com és el geofencing (definició de zones restringides o prohibides). Tots els vols s’han dut a terme mantenint el dron a la vista (VLOS) per la complexitat de la simultaneïtat d’operacions, simulant un escenari que es pogués donar en el futur.
   
• El segon assaig ha consistit en dos dies de proves amb un sol dron (1 ala fixa o avió) amb l’objectiu d’avaluar el comportament dels sistemes, però amb el dron fora de línia de vista (BVLOS). En concret, es van fer diverses proves relacionades amb serveis de geofencing dinàmic o pèrdua de senyal de control a una distància de 12 km de l’estació de control. En aquestes operacions és particularment important el comportament del sistema de posicionament, ja que el senyal de control es perd durant el vol i el dron navega de manera autònoma. Així mateix, es van aprofitar els vols per analitzar la influència de diferents antenes específicament dissenyades per drons i utilitzades per rebre els senyals GNSS.
   
• L’últim assaig fet en zona urbana ha tingut com un dels seus objectius principals avaluar els serveis del primer assaig, establint zones restringides i comparant les prestacions dels sistemes esmentats abans. A més, el propòsit ha tingut més abast, ja que és dels primers assajos experimentals en un entorn urbà, pels quals l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ha concedit permís segons la regulació nacional.

general de Galileo en comparació amb el seu homòleg GPS, malgrat que la seva utilització es troba en una etapa inicial i no estan operatius tots els satèl·lits de la constel·lació. També s’ha constatat com les correccions subministrades per EGNOS milloren la precisió fins a nivells inferiors a un metre en la immensa majoria dels casos, a més de proveir d’integritat en l’àmbit sistema, cosa que les altres constel·lacions com GPS i Galileo no fan. Això últim és clau per a aplicacions tipus safety critical. Finalment, s’ha observat com l’aprovació de les autoritzacions per part d’AESA ha requerit un ampli nombre de mesures de contingència per assegurar la seguretat de l’operació. Aquestes mesures consisteixen des de la implantació d’un sistema de paracaigudes en el dron, demostracions a priori de diversos equips, fins al tall momentani de la zona d’operació perquè no hi hagi persones no involucrades en l’assaig. Tot això amb un nivell de risc baix per a la integritat de les persones, la qual cosa pot restringir en excés la utilització d’aquest tipus de plataformes.

En paraules de Marta Cueto Santamaría, cap del projecte EGNSS4RPAS per part de GMV: “Aquest projecte representa per a GMV una oportunitat per aprofundir en el coneixement de GNSS en relació amb els drons. El fet d’identificar el valor afegit que EGNSS pot aportar a les aplicacions dels drons és molt important per a futures línies de treball. Esperem que aquest projecte contribueixi a una futura col·laboració continuada en aquest camp amb la Comissió Europea i la GSA (Global Navigation Satellite Systems Agency)”.

La localitat de Villacarrillo és un marc incomparable per dur a terme vols experimentals amb drons, ja que disposa d’un dels Centres de Recerca capdavanters a tot Europa, les instal·lacions d’ATLAS, que pertanyen a l’empresa integrant del Consorci del projecte FADA-CATEC. Les instal·lacions d’aquesta empresa disposen de tot el necessari per a la realització d’aquest tipus d’assajos, amb un aeròdrom exclusiu per a drons i ampli espai aeri segregat, que minimitza la possibilitat de trobades no desitjades amb altres aeronaus.

El tercer dels assajos, l’objectiu del qual era la realització d’un vol experimental en entorn urbà, s’ha dut a terme a Villacarrillo per la proximitat de les instal·lacions d’ATLAS, la segregació de l’espai aeri ja esmentat sobre la localitat i la bona disposició de la corporació municipal, que ha facilitat tots els permisos i mitjans necessaris per a l’aprovació de l’assaig per part de l’autoritat competent, l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA).

*********

(1) Què són un RPAS, UAV i Dron:
RPAS (Remotely Piloted Aircraft System): aeronau, enllaç de comunicacions i estació de terra de les aeronaus no tripulades que són operades mitjançant control remot.
UAV (Unmanned Aerial Vehicle): aeronau no tripulada, sense incloure l’estació remota de control, independentment si és pilotada de manera remota o automàtica.
Dron: vehicle aeri no tripulat.

(2) Els programes de navegació per satèl·lit de la Unió Europea són Galileo i el Sistema Europeu de Navegació per Complement Geoestacionari (EGNOS). L’objectiu de Galileo és oferir una alternativa europea al sistema americà GPS. El Sistema EGNOS és un complement per a les xarxes GPS i Galileo en un futur, per proporcionar més precisió en els senyals, inferior a dos metres.