GMV reuneix destacats científics europeus a la conferència “Asteroids: A vision of the future”

La trobada va començar amb una demostració de la fase d’aterratge de la missió AIM (Asteroid Impact Mission) en platform-art^©, laboratori d’assajos robòtics avançat de GMV. A continuació, va ser el temps de les presentacions dels experts: en primer lloc, va intervenir-hi Nicolas Altobelli, científic de l’ESA de la divisió d’Operacions de Ciència del Sistema Solar, que va presentar la ponència “Rosetta: una retrospectiva en montar un cometa... ¡y más por venir!”. Tot seguit, Andrea Accomazzo, director d’Operacions de Rosetta i actualment cap de la divisió de missions solars i planetàries del Centre Europeu d’Operacions Espacials (ESOC), va ser l’expert encarregat de la presentació “Rosetta: un precursor para la protección planetaria”. Com a colofó de l’esdeveniment, els assistents van tenir l’oportunitat d’assistir a una projecció sobre la missió duta a terme per una de les millors especialistes del món en la tècnica del Sand Art.

La conferència s’ha dut a terme com a complement a l’esdeveniment “Asteroid Impact Mission (AIM) Science Meeting” que organitza l’ESA durant els dies 1 i 2 de març al Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’Agència (ESAC/ESA).

Actualment, GMV és responsable tant de l’anàlisi de missió com del guiatge, navegació i control (GNC) de la missió AIM. Així mateix, contribueix a la definició de les operacions cap al seu destí, l’asteroide binari Dydimos.

L’ESA decidirà el 2016 si aprova la missió, i si és així, AIM seria llançada el 2020, arribaria 18 mesos més tard a Didymoon i començaria llavors la seva anàlisi.

En aquest sentit, Mariella Graziano, directora de Sistemes Espacials de GMV, va subratllar la importància de la missió AIM de l’Agència Espacial Europea entorn al seu pròxim llançament amb destí a l’asteroide Dydimos. Es tracta d’un asteroide binari el cos principal del qual mesura 800 metres i el secundari, denominat Dydimoon, que mesura 170 m, i estan distanciats uns 1.2 km entre ells. L’ESA planeja llançar una missió de baix cost denominada AIM (Asteroid Impact Mission) a aquest asteroide binari, per determinar detalladament la transferència d’energia que resulta del xoc d’una sonda contra el cometa secundari (que s’observa mesurant la velocitat del cometa després del xoc i fotografiant el cràter conseqüència del xoc) i també observar la pols en suspensió abans i després del xoc. L’objectiu és explorar i demostrar tecnologies per a futures missions cap a asteroides, estudiant què podem fer per parar-los abans d’una possible caiguda i impacte a la Terra. La tasca de GMV és rellevant en aquest punt, ja que és responsable de l’anàlisi de missió, del subsistema GNC (guiatge, navegació i control) i d’una part important del disseny de les operacions, en un dels dos estudis en marxa de l’Agència Espacial Europea.

Entre els aspectes que fan d’AIM una missió única destaquen:

• Col·laboració internacional equilibrada entre ESA i NASA a fi d’assolir la protecció planetària
• Primera missió cap a un asteroide binari, fet que implica un component científic important
• Demostració de diverses tecnologies avançades claus per a futures missions d’exploració interplanetària
• Utilització de petits satèl·lits (Cubesat) per a missions de ciència

AIM és part activa del projecte AIDA (Asteroid Impact and Deflection Assessment) de l’ESA del DLR (Alemanya), de l’Observatoire de la Côte d’Azur (França), NASA, i Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory (JHU/APL), destinat a avaluar el potencial de la tècnica del projectil cinètic per desviar asteroides pròxims. El segon element d’aquesta missió és el satèl·lit DART (Double Asteroid Redirection Test), que és americà. El cost previst d’AIM, missió considerada de baix cost, és de 200 milions d’euros. El destí de la missió AIM es decidirà en la pròxima Conferència Ministerial prevista per a final del 2016. Si s’aprova la missió, AIM seria llançada el 2020 per un coet Soyuz-ST des de la Guaiana Francesa rumb a l’asteroide Didymos. Hi arribaria 18 mesos més tard i començaria llavors l’anàlisi de Didymoon, quan el sistema binari passés a aproximadament 11 milions de quilòmetres de la Terra (30 vegades la distància de la Lluna).

AIM es dirigirà cap a Didymoon i l’estudiarà fent servir dos radars, la càmera infraroja TIRI (Thermal Imager) i la càmera VIS (Visual Imaging System), que crearà un mapa amb una resolució d’un metre. Alhora, AIM volarà dos mini satèl·lits per dedicar-los a la ciència i també el Lander MASCOT-2 del Centre d’Investigació Aeronàutica i Espacial d’Alemanya, DRL. Una de les novetats de la missió és que la sonda emprarà el sistema de comunicacions Optel-D mitjançant làser per enviar la informació recollida a la Terra, concretament a l’estació terrestre OGS (Optical Ground Station) de l’ESA a Tenerife.

A l’octubre de 2022, AIM observarà l’impacte del satèl·lit DART contra Didymoon a 6 km/s. DART portarà una càmera que prendrà imatges de l’asteroide amb una resolució de fins a 20 centímetres moments abans del xoc. AIM i DART treballaran conjuntament a fi de determinar la transferència d’energia que resulta del xoc de DART contra el cometa secundari i observar la pols en suspensió abans i després del xoc.

Segons Graziano, “de la missió AIM cal destacar tant el seu alt valor científic i el seu avançat component tecnològic com el seu enorme potencial de contribució al problema de la defensa planetària i l’equànime cooperació internacional”.