Antari, plataforma de medicina no presencial de GMV, retarda la progressió de la fragilitat en persones grans

Els serveis de Geriatria dels Hospitals de Getafe i Albacete, referents a escala nacional i internacional, han participat en un projecte de recerca europeu (FACET) per al seguiment mèdic al domicili de persones grans amb fragilitat. La multinacional tecnològica GMV ha coordinat tècnicament el projecte, utilitzant la seva plataforma de medicina no presencial Antari^®. Aquest producte de GMV permet que el metge pugui prescriure de manera remota un pla terapèutic i personalitzar-lo segons l’evolució del pacient en la seva llar, i monitorar-lo de manera contínua.

L’assaig clínic (prospectiu, aleatori i cec) s’ha prolongat durant 1 any i ha estudiat l’evolució d’homes amb una mitjana d’edat de 82 anys i dones amb una mitjana de 65 anys monitorant-los per detectar l’inici de la fragilitat i avaluar-ne l’evolució. S’han disposat en els seus domicilis sensors per registrar una sèrie de variables rellevants amb què mesurar la fragilitat com ara: exercici físic realitzat (velocitat de la marxa, potència a les extremitats inferiors, etc.); adherència al pla terapèutic o seguiment de la dieta recomanada.

Com a resultat de la recerca s’ha fet un informe sobre fragilitat, és a dir, sobre l’estat d’aquelles persones amb més risc de sofrir deterioració funcional i progressar cap a la discapacitat o sofrir esdeveniments adversos (caigudes, hospitalitzacions freqüents, etc.). De l’assaig es desprèn que les persones monitorades a distància amb la plataforma de telemedicina van experimentar un retard en la progressió de la fragilitat, així com en les transicions cap a ella a partir del tercer mes d’observació (de no fràgil a fràgil).

Així mateix, s’ha disminuït l’ús de recursos sanitaris, gràcies al fet que els metges han pogut seguir els canvis en l’estat funcional del pacient i prescriure plans terapèutics d’acord amb l’evolució del seu procés principal i dels concomitants que l’individu pugui patir. L’exercici físic, recomanacions nutricionals adaptades a les necessitats de les persones grans i seguir el pla terapèutic prescrit en cada cas marquen la diferència en aquest col·lectiu, i s’aconsegueix retardar la fragilitat i/o incapacitat.

Igualment, l’ús continuat de la plataforma motiva les persones, els dona confiança i eines amb les quals gestionar el seu estat sense necessitat d’acudir a la consulta del metge o del professional sanitari encarregat del seu control i seguiment.

De la mateixa manera, l’informe conclou que, a més dels beneficis en salut de les persones monitorades, el sistema de medicina no presencial ha estat ben acceptat pels sanitaris, i l’han incorporat en la seva rutina de treball.

Com ha explicat el doctor Carlos Royo, director d’estratègia de Salut de Secure e-Solutions de GMV, la plataforma de medicina no presencial Antari^® Professional Care per a la gestió clínica de persones grans i persones en estat de prefragilitat incorpora «plans terapèutics i intervencions personalitzats (algorismes nutricionals, medicació, plans d’exercici físic) per a la cura integrada, coordinada i continuada, involucrant tots els implicats (metges i pacients)». Així mateix, GMV ha desenvolupat la tecnologia necessària per garantir la privacitat de les dades tractades en la recerca, d’acord amb allò que disposen les diferents normatives vigents. Cal destacar que FACET «és un dels pocs assajos clínics (RCT, Randomized Controlled Trial) en matèria de fragilitat a escales nacional i internacional».

Dades, sensors i alertes

Per monitorar els pacients es van instal·lar al seu domicili una sèrie de sensors: en una cinta sobre el terra que utilitza ultrasons per mesurar la velocitat de la marxa, en una cadira per registrar el nombre de vegades que s’aixeca i seu en 30 segons. Diàriament, el pacient consultava en la seva aplicació mòbil (tauleta tàctil) els exercicis que havia de fer i els resultats arribaven als sanitaris. Els sensors es connecten via bluetooth a la tauleta i quan la persona camina al costat de la cinta aquests envien informació sobre el temps que ha trigat a fer tot el recorregut; o en el cas de l’exercici fet amb una cadira, els sensors instal·lats en aquesta envien informació sobre el nombre de vegades que l’individu s’aixeca i seu en 30 segons.

La plataforma de medicina no presencial de GMV permet tractar dades i proporcionar informació de l’estat del pacient ─tant fisiològica com de comportament, nutricional, funcional i cognitiva ─ amb què el metge pot fer un seguiment continu i adaptar, de manera pertinent, el tractament segons les evidències despreses. Les dades s’obtenen amb sensors que permet a l’especialista sanitari conèixer l’estat del pacient de manera contínua i sense que aquest es mogui de casa.
Així mateix, com explica el doctor Royo, en la plataforma «s’ha configurat un sistema d’alertes, combinant tot tipus de paràmetres, tant quantitatius com qualitatius, per avisar el professional quan hi ha alguna cosa que no està bé i permetre que el metge pugui actuar». Per exemple, mitjançant un panell de biomarcadors, es duu a terme un monitoratge precís i objectiu dels canvis en els patrons dietètics associats amb el risc de fragilitat.

Fragilitat, repte europeu

El concepte sanitari de fragilitat, amb el qual es defineix un estat d’especial vulnerabilitat de les persones d’edat avançada el risc de discapacitat de les quals pot arribar a ser elevat, ha sorgit en les últimes dues dècades i és un dels més innovadors dins del camp de la salut i les ciències socials. Aquest concepte representa un repte al qual han d’enfrontar-se els sistemes sanitaris.

Reconèixer i entendre la fragilitat implica un canvi de mentalitat, passant de les estratègies centrades en el tractament de les malalties a unes altres de basades en la detecció i intervenció en fases primerenques de la deterioració funcional. Més del 40 % dels adults majors de 50 anys experimenten alguna limitació funcional, al voltant del 40 % de la població d’edat avançada pot ser identificada com a prefràgil i el 15 % com a fràgil o lleugerament discapacitada. Els sistemes sanitaris han d’enfrontar-se a aquesta realitat i, conscient d’això, la Unió Europea ha posat en marxa recerques com el projecte FACET, que persegueix millorar la qualitat de vida de 13,05 milions de persones, en el qual ha participat GMV amb una versió adaptada de la seva plataforma de medicina no presencial Antari^® Professional Care.

GMV ha treballat en la recerca promoguda per l’EIT Health, a més de fer-ho amb els hospitals de Getafe, Albacete, i la Fundación de Investigación Biomédica de l’Hospital Universitari de Getafe amb altres entitats i empreses com Abbott, la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat d’Aberystwyth i Quirón Prevención. S’ha treballat amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de 13,05 milions de persones. Per a més informació: https://eithealth.eu/project/facet/

Cuenta con el apoyo del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (Acciones de dinamización «Redes de Excelencia BIO2017-90878-REDE»)

EIT Health cuenta con el apoyo de EIT, organismo de la Unión Europea

 

Per a més informació:

Marketing i Comunicació
Secure e-Solutions
[email protected]