Com saben les empreses de transport els fluxos de passatgers
L’estudi dels fluxos de passatgers per part de les autoritats i els operadors de transport és essencial per al disseny de xarxes de transport públic, així com l’optimització i operació eficient de les xarxes existents, per tal de poder donar als usuaris un servei de qualitat.
Es defineix flux de passatgers com el nombre de viatges fets en un període de temps entre dos punts de la xarxa de transport; per exemple, entre la parada A i la parada B de la línia L es produeixen un dia determinat X viatges, és a dir, el moviment d'X passatgers. A partir d’aquesta informació es construeixen el que es denominen “matrius origen-destinació”, en què per cada parell de parades de la xarxa es col·loca el nombre de viatges fets en un període de temps.
El flux de passatgers és una eina que permet predir correctament el comportament de la demanda davant de canvis en l’oferta. Gràcies al coneixement dels fluxos de passatgers l’operador de transport públic pot prendre una sèrie de decisions:
- Optimitzar els horaris, de manera que es respongui a les demandes en unes determinades franges horàries
- Modificar les freqüències, de manera que s’evitin aglomeracions als vehicles o viatges en buit
- Decidir quines són les línies i els trajectes amb més demanda, que puguin ser reforçats, o eliminar freqüències en unes altres amb baixa demanda
- Modificar la xarxa afegint-hi o traient-ne determinades línies o parades.
Un segon mètode cada vegada més estès en l’actualitat és l’ús del senyal wifi dels passatgers al bus. En aquest cas, els vehicles s’equipen amb un punt d’accés wifi que és capaç de llegir l’adreça MAC dels telèfons mòbils dels usuaris
Els ITS doten els operadors d’eines per saber els fluxos de passatgers. Una d’aquestes, i potser la més utilitzada fins ara, és el dispositiu de comptatge de passatgers. Aquests dispositius, col·locats a les portes del vehicle, permeten conèixer el nombre de passatgers que pugen i baixen en cada parada i, per tant, l’ocupació del vehicle, de la qual cosa es dedueix fàcilment el nombre de viatges entre cada dos punts de la xarxa. Aquests sistemes no ofereixen una precisió del 100%, però aporten prou precisió per construir una matriu origen-destinació, en què l’exactitud del comptatge no és crítica.
Un segon mètode cada vegada més estès en l’actualitat és l’ús del senyal wifi dels passatgers al bus. En aquest cas, els vehicles s’equipen amb un punt d’accés wifi que és capaç de llegir l’adreça MAC dels telèfons mòbils dels usuaris, la qual cosa permet fer un seguiment del recorregut fet per cada usuari des que puja fins que baixa del bus. Aquest mètode respecta en tot moment la privacitat de l’usuari, ja que únicament es fa ús de l’adreça MAC i no del número de telèfon o altres dades privades. En aquest sentit, es pot destacar una iniciativa de TMB per dur a terme aquest tipus d’estudis, que ha comptat amb el suport de GMV.
Autor: Isidro Prieto