Des d’aquella data s’han aconseguit diversos èxits tècnics significatius: la presència d’éssers humans a la Lluna, la circulació de vehicles rover per planetes llunyans o l’aterratge de sondes planetàries en asteroides. I una altra fita important, des del punt de vista tant tècnic com polític: la creació de l’Estació Espacial Internacional (ISS).

El personal de GMV intervé directament en les activitats de l’ISS, participant en les operacions del mòdul Columbus, el laboratori científic aportat per l’Agència Espacial Europea (ESA). El mòdul, que va ser llançat a bord del transbordador espacial Atlantis el 7 de febrer de 2008, és controlat des del Centre de Control Columbus (Col-CC), situat al Centre d’Operacions Espacials alemany a Oberpfaffenhofen, a prop de Munic.

Des d’aleshores, enginyers de diferents equips que treballen al Col-CC aporten els seus coneixements i la seva experiència per assegurar les millors condicions de treball i la màxima seguretat per als astronautes europeus i per ajudar-los en l’execució de multitud d’experiments científics.

L’Equip de Control de Vol Columbus (FCT) treballa les 24 hores del dia vigilant i controlant els sistemes tèrmic, ambiental, informàtic i de subministrament d’energia embarcats i treballa estretament amb equips col·laboradors internacionals de vol, com l’Equip de Control de Vol del Centre Espacial Johnson (JSC) a Houston, el Centre de Vols Espacials Marshall de Huntsville (MSFC), Alabama, i el Centre Rus de Control de Missions de Korolev, a prop de Moscou.

Els planificadors de vol coordinen els experiments a bord amb els centres europeus responsables de les activitats de recerca, a fi de garantir que totes aquestes activitats rebin prou recursos a bord de l’ISS i en els corresponents centres terrenys.

L’equip de control terreny (GCT) és l’encarregat de l’operació del segment terreny europeu, de la xarxa d’àrea estesa (WAN) que connecta tots els centres europeus de control, d’operacions i de suport entre si i amb els col·laboradors internacionals dels Estats Units, Rússia i el Canadà. Treballar amb equips d’enginyers de xarxa, veu, vídeo i dades permet al GCT assegurar la prestació puntual de serveis de telemetria i comandament, vídeo i veu a tots els socis i centres d’usuaris europeus.

El primer que comenten moltes persones quan s’incorporen al projecte Columbus/ISS és la seva extraordinària diversitat cultural. Pràcticament cada país de la Unió Europa, i molts d'altres de fora de la UE, estan representats en el projecte, ja sigui en el gresol de cultures que és el Col-CC, al Centre Europeu d’Astronautes de Colònia, Alemanya, o als centres de suport tècnic i suport per a usuaris disseminats per tot Europa. Aquest aspecte, juntament amb els reptes tecnològics i organitzatius, és el que vivim cada dia, el que fa tan gratificant la nostra participació en aquest projecte.

El segon que ens crida l’atenció quan comencem a llegir la documentació tècnica o, fins i tot mentre parlem de la feina al voltant d’un cafè, és la immensa quantitat d’acrònims que s’utilitzen. És com si no s’anomenés res pel seu nom, només per sigles. La nostra conversa, doncs, s’omple de DaSS, MCS, MCE i PDSS. Tot i que de vegades som una mica més creatius batejant llocs i activitats. Per exemple, al Col-CC, els nostres enginyers de vídeo (un dels quals procedeix de Romania, país de Dràcula) treballen a la VAMPIR (Video and Media Processing and Imagery Room). I el controlador de vol de Columbus rep el nom de STRATOS (Safeguarding Thermal Resources Avionics Telecommunications Operations Systems). Entesos, potser n’hi ha alguns que són una mica forçats, però cal reconèixer que així té molt més color aquesta sopa de lletres.

La percepció que té la societat dels vols espacials tripulats està dominada, sens dubte, per imatges d’astronautes flotant ingràvids a les naus. El que no s’hi veu, tanmateix, és l’extraordinari volum de treball de planificació de vol i de recursos a terra que cal perquè tot això passi. Recursos com l’energia i l’amplada de banda de dades i, sobretot, el temps que pot dedicar la tripulació a bord de l’ISS són limitats. Però tots els científics volen que s’executin els seus experiments, cal dur a terme les tasques de manteniment, els equips necessiten revisió i, és clar, els mitjans i els polítics busquen sempre una oportunitat per parlar amb els membres de la tripulació.

Els equips internacionals de planificació a terra, inclòs el Col-CC, comencen a treballar amb un any d’antelació o més, avaluant les necessitats i els desitjos de totes les parts interessades i establint un ordre de prioritat fins a elaborar un primer pla que, posteriorment, se sotmetrà a una revisió contínua i a un desenvolupament més extens, i els detalls últims del qual és possible que arribin la mateixa vigília d’executar-lo.

Una vegada acabat el procés de planificació, entren en acció els equips d’operacions. En la immensa majoria dels casos, les activitats es desenvolupen seguint fidelment el pla. Tanmateix, i confirmant una vegada més la llei de Murphy (“el que pugui sortir malament, sortirà malament”), res no evita que et trobis un imprevist en qualsevol moment, i frustri, com bé adverteix el poeta escocès Robert Burns, fins i tot els plans més acurats de ratolins i d’homes. Nosaltres, en el programa Columbus/ISS, no ens vam escapar d’aquesta veritat.

Així va passar no fa gaire en una de les activitats de més visibilitat de l’ISS i per a la qual es requereix la màxima puntualitat, consistent en una trucada àudio-vídeo (en el marc de l’Oficina d’Assumptes Públics, PAO) a la tripulació, sovint des d’una seu pública, que ha de tenir lloc necessàriament en el moment assenyalat. Però, tal com la sort va tenir l'amabilitat de decidir, Murphy va treure el cap uns deu minuts abans de l’inici programat de l’activitat. Els controladors de vol ho tenien tot organitzat a bord; els controladors terrestres ja estaven preparats. I doncs? Res! Sense vídeo! Corríem el perill de perdre l’esdeveniment!

Situacions com aquesta exigeixen calma i eficiència freda. Un cop va arribar l’informe sobre el bucle de veu que no estàvem rebent vídeo, els controladors de vol i de terra van començar ràpidament a verificar els seus sistemes. Funcionen bé els sistemes d’ encaminament? Hi circulen les dades? Hi ha possibilitat de comunicació en mode fallback? En aquest cas, la fallada es va identificar ràpidament al nostre equip remot a l’MSFC, tot i que, per desgràcia, no es va poder recuperar a temps. Tot just informar de la incidència, ja s’havia identificat una solució de reserva, que es va aplicar sense pèrdua de temps. Finalment, l’activitat es va desenvolupar segons el que estava previst, sense que els participants se n’adonessin ni tan sols que, amb prou feines uns minuts abans, tot havia estat en perill.

Es produeixen nombrosos casos similars durant els vols espacials tripulats; per a la seva bona fi, tanmateix, comptem amb una tasca prèvia de planificació i formació i un ampli bagatge de coneixements experts, a més d’eines imprescindibles com la col·laboració i el treball en equip per aconseguir resultats. Tan cert el 12 d’abril de 1961 com ho és avui. L’emoció que en Iuri i el seu equip sens dubte van sentir llavors la senten avui els nostres equips cada dia des de la nostra petita contribució a l’aventura dels vols espacials tripulats.

Autors: Ilinca Ioanid i Daniel Burdulis