Avui s’evidencia de manera rotunda que actuar amb responsabilitat en la nostra pròpia cura repercuteix de manera directa en la salut col·lectiva. La història de la medicina narrarà com la teràpia de més èxit en la contenció de la pandèmia va ser la responsabilitat. La dels sanitaris entregats que van tenir cura dels malalts en una situació extrema i inèdita. També la responsabilitat de la majoria de ciutadans, que ens vam quedar a casa atenent les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Després d’un confinament que ofereix temps per reflexionar i valorar cada cosa en la mesura justa, indiscutiblement ens haurem adonat del valor imprescindible de la salut i, possiblement també, de l’obligació personal i col·lectiva de tenir-ne cura i preservar-la. Individualment podem alimentar-nos de manera saludable, fer exercici físic, vigilar la nostra tensió o evitar situacions d’estrès que puguin desencadenar malalties... I, a més, podem “empoderar-nos”, assumir un paper actiu i vigilant, amb l’objectiu de convertir-nos en pacients formats i informats capaços de prendre decisions que ajudin a tenir cura del nostre estat de salut.

Les tecnologies de la informació i les comunicacions són un aliat per arribar a aquest objectiu individual. I, sobretot, per arribar a l’objectiu col·lectiu de fer real una salut digital, amb la qual contribuir al sosteniment del nostre sistema de salut i que l’actual crisi està posant en valor com no havia passat mai fins ara. El Ministeri de Sanitat treballa en coordinació amb les societats científiques per establir algoritmes i criteris d’accés a les UCI i compra robots per fer tests de coronavirus; comunitats makers connectades en línia fabriquen material sanitari amb impressores 3D; escriptoris virtuals traslladen l’activitat laboral a les llars; apps com Coronamadrid o Salud Responde de la Junta d’Andalusia faciliten al ciutadà el recurs per a una autoavalució; teleconsultes mèdiques per a pacients amb altres patologies i de caràcter no urgent substitueixen les visites als centres de salut; tauletes tàctils amb què els malalts hospitalitzats reben abraçades i petons virtuals i així es trenca el mite de la fredor tecnològica o “canyes en línia” entre amics... La tecnologia digital estava disponible, només ha calgut posar-la en ús encara més i explotar-ne les múltiples prestacions, també en l’àmbit de la salut.

Tecnologia per responsabilitzar-nos de la cura de la pròpia salut

La democratització de la tecnologia digital és responsable, entre moltes altres coses, d’oferir-nos informació per adoptar un paper actiu en la cura de la nostra salut i en la millora del nostre benestar. Així com som ciutadans participatius, implicats, autònoms, capaços de prendre decisions informades en qualsevol altre àmbit de la nostra vida, també ho som en el de la gestió corresponsable del nostre propi estat de salut. Amb el diagnòstic i les recomanacions dels nostres facultatius, hi ha la possibilitat d’obtenir informació “saludable” a partir d’experiències compartides en fòrums de pacients o d’especialistes, de recerques mèdiques o d’articles científics difosos per centres de recerca o hospitals d’arreu del món. Internet ho ha fet possible, portant les converses sobre les nostres malalties a un nou espai virtual i global.

A hores d’ara, estarem d’acord que atendre la pròpia cura s’ha de considerar com una cosa més que una simple opció. Tenint en compte que la salut és el nostre bé més preuat, es pot eludir aquesta responsabilitat? El paper paternalista que no fa tant exercia el metge, que prenia a càrrec seu la responsabilitat de la salut dels seus pacients, i l’actitud confiada i potser una mica “infantil” d’aquests, ara, en el segle de la salut digital, estan abocades al canvi. Els qui vetllen per la nostra salut i benestar mereixen tota la nostra credibilitat i confiança, però també la nostra complicitat i col·laboració en aquest objectiu comú. I quin millor moment per demostrar-ho?

Internet, a més de ser la biblioteca mèdica més gran del món, és el canal que permet la comunicació remota en els actes mèdics entre pacients i professionals o entre professionals de diferents especialitats, a través de plataformes de medicina no presencial com Antari.

Aquesta plataforma web disposa dels recursos necessaris (atenció planificada i d’urgència, videoconferència, informació en línia, alertes, plans de seguiment...) perquè els nostres sanitaris, en situacions de confinament com l’actual, puguin seguir pacients crònics (molts dels quals són persones grans) sense posar-los en risc, o els afectats pel virus amb símptomes lleus sense abandonar-los a la seva sort.

Així mateix, permetria extreure conclusions que ajudin a identificar els tractaments més reeixits per fer front al virus quan previsiblement pugui aparèixer una altra vegada a la tardor, així com a investigar de manera més eficient les característiques de l’esperada vacuna.

De moment, mentre els nostres professionals sanitaris i científics, entre ells els del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) o els de l’Hospital Clínic, coordinen els seus esforços per assolir aquestes metes amb ajuda de la tecnologia, la nostra contribució a la societat per protegir-nos i protegir els altres no és cap altra que la de seguir el tractament prescrit: ser responsables i cuidar la nostra salut seguint les indicacions de les autoritats sanitàries.

Autor: Maole Cerezo