El transport ferroviari destaca també per les seves baixes emissions de CO2 per passatger, que són fins a cinc vegades menors que les del vehicle privat i fins a set vegades menors que les de l’avió. A més, el transport ferroviari experimenta a Europa un creixement continu, amb una mitjana d’un 1,7 % anual des de 2005 (Font RMMS, Comissió Europea). Els ITS han contribuït des de la seva implantació a la millora del servei als passatgers que utilitzen el ferrocarril i també a l’increment de la seguretat i millora de la gestió per part de les autoritats de transport i els operadors.

Dins dels sistemes ITS per a transport ferroviari, es poden distingir els relacionats amb els serveis crítics (moviment segur del tren) i els relacionats amb serveis operacionals no crítics o d’ajuda a l’explotació, i és en aquests últims on se centra el desenvolupament per part de GMV.

Els ITS per a serveis crítics es basen en el desplegament de xarxes de comunicacions dedicades i d’alta disponibilitat que faciliten la comunicació entre maquinista i lloc de comandament i connecten entre si els sistemes de seguretat en el costat embarcat i en la infraestructura; sistemes com ara els relatius a senyalització (ASFA –  anunci de senyals i frenada automàtica, ERTMS – European Rail Traffic Management System), Centres de Regulació i Control (CRC) o Centre de Trànsit Centralitzat (CTC)

En el grup dels serveis operacionals no crítics se solen englobar tots aquells que són d’utilitat per a l’operador i per al viatger, amb diverses aplicacions com ara:

• Visualització de càmeres en temps real del recinte de viatgers del tren.
• Descàrrega d’enregistraments al lloc central.
• Generació d’alarmes i report al lloc central.
• Diagnosi remota d’equipament del tren.
• Sistemes d’informació i entreteniment per als viatgers
• Sistemes d’interfonia i megafonia
• Sistemes d’informació al viatger a les andanes i estacions
• Sistemes de localització, despatx i regulació al centre de control
• Altres sistemes de seguretat no crítics com ara dispositius d’alerta davant de senyals de sortida (DASS) o avisadors de limitació de velocitat.

A aquest conjunt de sistemes, dins dels ITS s’hi afegeixen també els sistemes de gestió automatitzada de bitllets, i destaquen els controls d’accés a l’estació mitjançant validació de bitllets i targetes intel·ligents, la validació a bord (en especial als tramvies) i els sistemes d’autovenda a bord i a l’estació.

GMV té una presència important en els ITS en entorn ferroviari amb desenvolupaments propis en els sistemes esmentats abans i clients molt importants entre operadors com ara RENFE, ONCF (ferrocarril nacional del Marroc), Metro de Barcelona i Metro de Santiago de Xile i fabricants de material rodant com ara ALSTOM, Talgo o CAF.

El futur d’aquests sistemes a curt i mitjà termini passa per la implantació de nous serveis facilitats per la millora de les comunicacions mòbils i dels serveis d’internet, amb sistemes de mobilitat multimodal suportats en aplicacions de Mobility as a Service (MaaS) i sistemes de comunicació i infoentreteniment per als passatgers amb la futura implantació de les xarxes 5G.

Autor: Isidro Prieto Valderrey