En el cas particular del transport, AENOR indica: “Cal que els diferents elements de la cadena d’accessibilitat en el transport compleixin els criteris DALCO (deambulació, aprehensió, localització i comunicació) recollits en la Norma UNE 170001-1 d’accessibilitat universal. Hi ha diferents processos abans, durant i després del viatge que determinen que això sigui així. És el cas del desplaçament al punt de partida, accés a les terminals de transport o evacuació", i s’hi podrien afegir també les necessitats d’informació durant el trajecte per a persones amb discapacitat visual i auditiva.

En aquest sentit encara hi ha molt camí per recórrer. La fundació ONCE assenyala que “la legislació en l’àmbit nacional encara és molt reduïda quant a l’accessibilitat en el transport públic i privat, calen lleis que unifiquin els criteris necessaris per aconseguir que qualsevol persona amb discapacitat pugui desplaçar-se lliurement per una ciutat”. Tanmateix, les comunitats autònomes en general mostren el seu compromís amb l’accessibilitat en el transport públic des de molts vessants.

És el cas, per exemple, de la Comunitat de Madrid, que aposta per l’accessibilitat al metro amb estacions accessibles en diferents graus, i plànols i guies en format àudio; en el cas de l’EMT, mitjançant autobusos amb plataforma i sistemes d’informació adaptats a discapacitats visuals. També es pot destacar el compromís de RENFE amb l’accessibilitat aplicant, entre altres mesures, el programa Atendo, servei gratuït d’atenció i assistència a viatgers amb discapacitat o mobilitat reduïda que Renfe Operadora posa a disposició dels clients del ferrocarril.

Els ITS permeten també aplicar la tecnologia per a la millora de l’accessibilitat. Hi ha nombrosos sistemes que proporcionen ajuda i que, en general, s’integren en els sistemes d’ajuda a l’explotació per al transport públic, aprofitant les possibilitats que ofereixen els equips que s’instal·len a bord i els sistemes d’informació. Per posar-ne alguns exemples, els vehicles poden disposar a l’interior de sistemes de megafonia que anuncien la pròxima parada de manera automàtica o mitjançant l’acció del comandament a distància Ciberpass de què disposen les persones invidents. De manera similar, a la marquesina de les parades és possible, mitjançant el mateix comandament o botó, escoltar el temps que falta per a l’arribada del pròxim bus. El mateix bus, moltes vegades, disposa d’un altaveu exterior que, en arribar a la parada, anuncia la seva línia i destinació, perquè les persones invidents que l’esperen puguin saber amb seguretat que es tracta del seu autobús.

Com a novetat recent, TMB en col·laboració amb GMV ha implantat un sistema de balises RF a les parades, de manera que es detecta quan l’autobús s’aproxima a la parada esmentada i les persones invidents, mitjançant una aplicació de mòbil, poden saber si el bus que esperen és el que s’aproxima.

Autor: Isidro Prieto Valderrey