Són segures les fronteres de la UE?

La Unió Europea té prop de 7.500 km de fronteres exteriors terrestres i més de 57.000 km de fronteres exteriors marítimes i costes. Aquestes xifres mostren com d’ardu i complex pot arribar a ser l’esforç per protegir les nostres fronteres.

Lancha de la Guardia Civil realizando misión de vigilancia fronteriza

Les dades esmentades obren, també, un mercat temptador per a activitats il·legals de diversa índole –des del tràfic de substàncies no permeses fins a la delinqüència transfronterera i el tràfic de persones– que tots els estats membres han de combatre. Tanmateix, el món de la delinqüència evoluciona i respon amb rapidesa als canvis en els medis en què es mou, de manera que adapten i reformulen les estratègies que els permeten travessar les fronteres de la UE sense ser detectats. Aquestes amenaces i les activitats criminals cal que les abordi tot el conjunt d’Europa, que ha de treballar unida perquè les seves mesures estiguin dotades de la capacitat més gran d’adaptació, resposta i proactivitat possible.

Segons l’informe de 2019 de FRONTEX, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, els guàrdies de les fronteres europees van poder comissar més de 125 tones de substàncies estupefaents, van detectar més de 650 narcocontrabandistes, van rescatar prop de 55.000 migrants i van detectar gairebé 7.000 documents falsificats. Però aquestes xifres, que ja per si mateixes són aclaparadores, són només la punta de l’iceberg.

Com podem aconseguir la imatge completa d’aquestes amenaces i reptes per donar-hi una resposta més eficient?

Part de la missió encomanada a FRONTEX, en el moment en què va ser fundada pel Consell Europeu, va ser establir una gestió integrada de les fronteres exteriors europees a fi de garantir un control eficient quan es creuen. I dins d’aquesta gestió, la tasca de fer front als desafiaments plantejats pels fluxos migratoris i les possibles futures amenaces en aquestes fronteres[1]. Des que va començar a operar, FRONTEX ha anat evolucionant fins a convertir-se en l’autoritat europea que reuneix sota el seu paraigua els cossos de control de fronteres i costes de tots els estats membres de la UE i proporciona els recursos, la formació i la tecnologia necessaris per lluitar amb èxit contra la delinqüència fronterera.

Tanmateix, de la mateixa manera que el modus operandi criminal s'adapta al pas del temps i als canvis, el servei ha d’evolucionar. I això ja està passant. Vegeu, per exemple, la creació del cos permanent de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes –el primer servei europeu uniformat– o la inversió en modernes tecnologies i solucions que milloren la capacitat de resposta i l’eficiència dels serveis fronterers. El sector està preparat per respondre a aquestes demandes amb diferents solucions per a totes les necessitats que el servei pugui tenir.

Aquestes són algunes de les capacitats del sector a què s’hauria de parar atenció en un futur pròxim:

  • La xarxa de comunicació Eurosur, en constant desenvolupament i evolució des de 2010, estableix mecanismes de cooperació i intercanvi d’informació i permet a les diferents autoritats nacionals de vigilància fronterera compartir informació i cooperar en l’àmbit tàctic, operatiu i estratègic a escala nacional i entre els estats membres, així com amb FRONTEX.
  • Plataformes mòbils per a les fronteres terrestres, aèries i marítimes, fàcilment desplegables i tot terreny, equipades amb sistemes de vigilància (per exemple, imatges tèrmiques, càmeres diürnes/nocturnes, radars i sensors) i sistemes de comunicació que permeten la supervisió gairebé en temps real de la situació als centres de coordinació corresponents.
  • Plataformes i sistemes de detecció i captura de drons no autoritzats per a la lluita i la reducció de les activitats de contraban, especialment en aquelles seccions de la frontera menys protegides o inaccessibles.
  • Sistemes de detecció de passaports i visats fraudulents, que ofereixen una capacitat més gran de detecció de migrants il·legals en els passos fronterers.
  • Imatges d’observació de la Terra, per detectar el comportament sospitós d’embarcacions al mar.
  • Sistemes aeris no tripulats i aeronaus tripulades de manera remota de gran autonomia, per ajudar en les operacions de cerca i rescat i dur a terme tasques de vigilància terrestre i marítima.

Per descobrir més solucions innovadores, visiteu LIMEX’20 “Innovation in Border Protection”, que comença avui, i estarà oberta fins al 30 de gener, a l’Escola Politècnica Superior de l’Exèrcit de Terra de Madrid.

La gran diversitat de ponències, exposicions i demostracions del nivell més alt que ofereix LIMEX’20 donarà a conèixer les solucions tecnològiques més noves en la protecció de les fronteres que està desenvolupant el sector en resposta a la demanda dels usuaris. Els cossos espanyols de Guàrdia Civil i Policia Nacional, als quals s’ha encomanat la tasca de protegir les fronteres espanyoles, estaran presents en aquesta segona edició de LIMEX, juntament amb els representants de les forces armades i agències supranacionals.

GMV hi presenta un estand i farà una conferència sobre el projecte de seguretat marítima MARISA (Maritime Integrated Surveillance Awareness) Veniu a visitar-nos!Autor: Jarosław Behan

[1] Reglament (UE) 2016/1624 del Parlament Europeu i del Consell

Afegeix un nou comentari


Source URL: http://www.gmv.com/media/blog/defensa-i-seguretat/son-segures-les-fronteres-de-la-ue