Accés a les meves contrasenyes
Com alguns sabeu, diversos companys aprofitem el temps de dinar del migdia per córrer una estoneta. L’altre dia anàvem l’Antonio i jo parlant de HomeKit i Homebridge, de les automatitzacions que tenim a casa perquè faci certes accions com encendre llums, posar l’alarma o activar la caldera (teniu una entrada sobre això en el meu blog personal explicant totes aquestes coses) i se’ns va ocórrer pensar que, si un dels dos es mor de sobte (fet que no s’ha de descartar perquè estàvem corrent en aquell moment per sobre de les nostres possibilitats), la faríem grossa amb totes les automatitzacions que hi ha a casa i a les quals ningú no podria tenir accés, per la qual cosa vam concloure que cal poder donar accés a les meves contrasenyes si em moro.
A ningú no li agrada parlar de la mort, però en l’àmbit personal tinc les meves contrasenyes en un gestor de contrasenyes al qual només jo tinc accés, amb una contrasenya ben difícil i doble factor d’autenticació. Encara que la meva dona o el meu germà o qui sigui de la meva confiança en sabés la contrasenya, no podria accedir al servei a recuperar-ne d’altres com poden ser les dels bancs, el meu Apple ID per gestionar HomeKit i les automatitzacions o la contrasenya d’Endesa per canviar el nom del rebut de la llum.
Per descomptat que morir-me ja seria prou mala passada per a la família per, a més a més, no poder fer tots aquests tràmits de manera còmoda, o no poder canviar la temperatura a què s’activa la caldera, o no poder vendre els 0,000001 bitcoins que tinc al meu wallet personal. I no parlo de tancar el meu compte de Strava, que seria desitjable perquè no sembli que estic inactiu, sinó que m’he retirat al cim... però això ja són menudeses que s’anirien solucionant a poc a poc.
Gràcies a Déu (mai més ben dit) tot això ja està solucionat, però poques vegades hi pensem fins que no ens trobem en la necessitat.
Utilitzo LastPass com a gestor de contrasenyes personal, tot i que per a les contrasenyes corporatives (encara que també en tinc alguna de personal) utilitzo Sesamo.
LastPass disposa d’un ‘Accés d’Emergència’, el qual pots assignar per a aquestes coses. Amb el seu consentiment, per descomptat. El contacte d’emergència esmentat no pot accedir a les teves contrasenyes llevat que a tu te'n passi una de grossa, no és que li estiguis donant accés al teu compte sense més ni més. En aquell moment, si sol·licita accés a les teves contrasenyes, LastPass es posarà en contacte amb tu per totes les vies que coneix, el correu electrònic i el telèfon mòbil mitjançant missatges de text i trucades. Si no aconsegueix posar-se en contacte amb tu en un temps configurable, que jo tinc establert en 21 dies, entenen que és perquè no pots contestar (DEP) i donen accés al teu compte al contacte d’emergència.
No cal dir que l’Accés d’Emergència no es pot configurar a la lleugera, altrament correm el risc que sol·liciti accés aprofitant que estem de vacances a les Bahames sense accés al telèfon mòbil i ens buidi el compte de PayPal la contrasenya del qual tinc desada a LastPass.
Tampoc no serveix posar-hi la parella, ja que (Déu no ho vulgui) us pot passar alguna cosa anant junts... i llavors a fer punyetes tu, el teu contacte d’emergència i les teves contrasenyes, ningú no pot accedir a totes aquestes dades. Per descomptat, els bancs preveuen aquesta possibilitat i si portes l’informe de defunció signat davant de notari i la corresponent autorització d’un jutge, els teus hereus poden arribar a aconseguir accés al compte del banc, però no serà un tràmit fàcil... i per descomptat oblida’t dels 19 € que et queden invertits en bitcoins després de la baixada d’aquests dies.
En el meu cas, tinc configurats dos amics, un amic de València i l’altre és un company de feina (no, no és l’Antonio, no el coaccioneu per quedar-vos amb els meus bitcoins després d'haver-me liquidat). Tots dos tenen prou coneixements d’informàtica per fer els tràmits necessaris i en els dos confio plenament perquè accedeixin a les meves contrasenyes i li facilitin aquesta tasca a la meva dona, que ja tindria prou maldecaps, la pobra, per haver-se d'amoïnar per aquestes merdes.
Amb l’accés a Sesamo la cosa es complica moltíssim, ja que hauríeu de convèncer Mariano J. Benito que necessiteu accés a aquestes contrasenyes... i riu-te’n tu llavors, dels tràmits del notari que comentàvem abans!
I vosaltres? Heu pensat mai en aquesta possibilitat i així la vostra parella podria accedir fàcilment a les contrasenyes? O sou dels que penseu que no us morireu mai?
Autor: Carlos Sahuquillo