El nostre imaginari sobre arbres i boscos és infinit; hi ha tantes percepcions com persones. El meu arbre d’infantesa és un magne llimoner, on enfilar-se i jugar, entre garrofers, xiprers, pins, llorers, figueres i carrasques; les branques s’enarboren pel llevant, sobre el sotabosc de garric, savina, margalló, llentiscle, aladern, romaní, bruc, argelaga, caps d’ase i espart. I en aquest escenari de forest discorrien personatges, fantasies, lectures, misteris, pensaments, faules, tradicions i harmonies.

Molts han aprofundit amb erudició filosòfica i cosmogònica en el ser dels arbres i els boscos, desglossant el que enclouen d’objectiu, el subjectiu i el creatiu amb imaginació desbordant, l’unitari i el grupal. Penso en J.R.R. Tolkien, per a qui el bosc és sinònim de paraula: sempre suggeridor, sempre amb un missatge profund per transmetre. Cal escoltar acuradament, entendre el llenguatge dels arbres –biològic, ecològic- i referir la seva argumentació a les lleis de la natura. Perquè la natura té les seves lleis, i quan es transgredeixen, es queixa, plora, s’altera, pateix i es venja.

Amb raó em preguntareu: des de quan es dedica GMV a la literatura, la filosofia o la botànica? Des del fonament científic i tècnic que caracteritzen els desenvolupaments de GMV en observació de la Terra i anàlisi geoespacial, penso que som en un lloc privilegiat per observar els boscos amb nous ulls: amb els «ulls» dels nous satèl·lits, que ens permeten mesurar l’espectre, l’empremta, de les espècies i associacions forestals, del seu creixement, les sequeres i la set de cada individu, les escares dels incendis o les sutures de les tales i fins i tot les repercussions pandèmiques d’espècies invasores sobre la biodiversitat, l’alteració dels ecosistemes i l’homogeneïtzació biòtica.

Tolkien parla d’aquests components del bosc en tot el seu legendarium¹, contes, poemes, cartes i assajos, i dona raons profundes perquè cada element mantingui la seva funció i l’equilibri del conjunt: de les arrels a les copes, des de la llum fins al terra, l’explotació dels fruits o de la fusta. Resulta reconfortant comprovar l’abast i la qualitat dels productes d’anàlisi forestal que obtenim a GMV a partir d’imatges de satèl·lit i que en els algoritmes de càlcul o els processos de validació també tenim una aproximació holística cap als boscos.

L’anàlisi més bàsica que fem és la cartografia de la coberta forestal, que obtenim amb una precisió del 95%. La geolocalització, inherent als píxels de la imatge amb els topònims de bases de dades auxiliars, és primordial per calcular superfícies i volums de biomassa. Sorprenentment, Tolkien ens introdueix en cadascun dels seus fantàstics boscos i en descriu minuciosament la localització, extensió cap als punts cardinals, característiques de les terres limítrofes i dels seus habitants, la ubicació de les clarianes del bosc i moltes altres especificacions amb multitud de topònims. El missatge sobre el reconeixement de l’espai i els límits el llança clar i nítid al lector. Tots i en tot trobem límits, de vegades amables, de vegades impositius, de vegades insuperables. Però sempre hem de conèixer-los i posar-los nom per respectar-los.

Derivat d’això, completem l’anàlisi de cobertes forestals amb la classificació de tipus de bosc. De vegades penso que Tolkien és un dels nostres, de la nostra línia de producció: La Terra Mitjana descriu vint-i-quatre boscos, cadascun amb la seva peculiaritat. Les dades espectrals capturades pels satèl·lits ens permeten classificar cada tipus de bosc per la seva espècie dominant, ja que cada espècie és única i diferent. Mitjançant algoritmes de classificació de la reflectància, potenciats per IA, establim la localització i els límits de tipus de bosc, amb una precisió del 90%. Les diferències entre boscos dominats per Pinus nigra, sylvestris o uncinata no s’escapen del nostre reconeixement. I així fins a 58 espècies dominants a Europa.

Tolkien anomena, en termes poètics, un element problemàtic que trobem en la classificació. Ell es refereix a les «volades del bosc», és a dir, a zones de transició, avantsala d’un altre escenari. Aquest terme metafòric és una dificultat quotidiana en el nostre treball de classificació de boscos que resolem gràcies a càlculs matemàtics i probabilístics.

El temps del legendarium és un tema massa ampli per a aquest post; L’Origen, l’Edat dels Arbres i les quatre Edats posteriors es refereixen a cicles històrics, a la narració completa de biografies. Això no és possible amb el calendari solar en el qual els dies, les setmanes o els mesos completen la maduresa de l’individu. Per a Tolkien, l’Edat dels Arbres es plasma als anells de creixement, que s’expandeixen establerts al centre, en el seu origen, mentre permeten a les branques i les fulles créixer lliurement: principis estables i llibertat de creixement possibiliten una història viscuda, una biografia integrada. El nostre producte d’edat del bosc no plagia el diccionari de Tolkien; processem sèries multitemporals d’imatges de satèl·lit des de 1984, per datar la història dels canvis: dimensió de les copes, fracció de cabuda coberta, estimació de biomassa i captures de carboni segons l’edat de les masses. L’evolució de bosc de Fangorn seria un cas d’estudi ideal per a les imatges de satèl·lit.

Una altra realitat forestal que analitzem amb imatges de satèl·lit són els incendis, tema recurrent en el legendarium. Per a Tolkien, el foc al bosc és imatge de la desolació de la guerra, de les batalles entaulades entre éssers vius, de la ira de la discussió que, com la lava ardent, arrasa tot ésser viu, tot i que sempre manté l’esperança de la regeneració i la supervivència: el triomf de l’anell de les seves cendres. Un exemple és la batalla d’Isengard, engiponada per Saruman i el seu Foc d’Orthanc, que acabarà amb multitud d’Ents –arbres parlants-. La detecció d’àrees cremades amb imatges de satèl·lit està altament provada; avui dia, com en la metàfora, ens esforcem en la prevenció de la ignició mesurant el grau de sequedat del combustible i en la restauració del terreny després del desastre, i recomponem boscos fragmentats. A aquest últim aspecte dedicarem els nostres esforços en els pròxims quatre anys a través del projecte Horitzó 2020 FirEUrisk, que dissenyarà l’estratègia europea davant els grans incendis forestals, que són causa i efecte d’una cadena de destrucció: abandonament de sistemes productius agroforestals, despoblació, severs períodes de sequera, pèrdua i fragmentació de la diversitat ecològica, avançament de plagues, pèrdua de terres i contaminació atmosfèrica.

El Dia Mundial dels Boscos, estic segura que Tolkien descobriria un nou horitzó de fantasies i realitats a través de la supervisió de la Terra que ens ofereixen els satèl·lits. A Tolkien li agradaria GMV.

Autora: Julia Yagüe.

[1] El terme legendarium va encunyar-lo el mateix Tolkien per referir-se a la seva obra mitològica: El Hòbbit, El Senyor dels Anells, Les aventures de Tom Bombadil, L’Última de Bilbo, El Silmaríl·lion, Els fills d’en Hurin, Beren i Lúthien, Contes inacabats, La Caíguda de Gondolin, La història de la Terra Mitjana, Història d’El Senyor dels Anells.