El passat 9 de juny va tenir lloc la campanya núm. 62 de vols parabòlics de l’Agència Espacial Europea (ESA), en la qual GMV ha participat liderant l’experiment PATENDER (Net Parametric Characterization Parabolic Test) a fi i efecte de demostrar el llançament de xarxes i captura de satèl·lits en condicions d’ingravidesa similars a les de l’espai exterior.

PATENDER és una activitat finançada per l’ESA dins del marc del programa “Espai Net” (Clean Space), l’objectiu del qual és fomentar el desenvolupament de projectes dedicats a pal·liar el problema dels residus espacials mitjançant tecnologies que permetin la captura de satèl·lits fora de la seva vida útil i que encara romanen en òrbita al voltant de la Terra.

El problema de les escombraries espacials i les seves possibles solucions

L’espai s’està convertint en un entorn molt saturat, especialment en determinades zones. Actualment, un halo considerable d’escombraries espacials comencen a envoltar la Terra. Molts objectes reentren a l’atmosfera terrestre cada dia, però ben pocs tenen la grandària suficient per no desintegrar-se totalment i arribar a impactar contra el terra. Tanmateix, s’han pogut registrar més de 17.000 objectes més grossos que una tassa de cafè que podrien impactar amb satèl·lits operatius i les conseqüències d’això podrien ser catastròfiques.

Dins de les tecnologies de captura d’escombraries espacials, GMV ha estat investigant l’ús de xarxes com un dels mètodes de captura no rígida més prometedors. El projecte es basa en el desenvolupament d’un simulador programari que recrea la dinàmica de desplegament d’una xarxa i el contacte amb el satèl·lit objectiu. Aquest simulador s’ha validat mitjançant un experiment real en un vol parabòlic, i s’ha filmat amb càmeres d’alta velocitat que permeten la reconstrucció 3D de les trajectòries fetes per les xarxes i per cadascun dels seus nodes/nusos.

Aquesta activitat multidisciplinària liderada per GMV es desenvolupa en el marc d’un consorci format per la Universitat Politècnica de Milà, encarregada dels models matemàtics de la xarxa i la reconstrucció tridimensional, i la Fundació Asturiana PRODINTEC, responsable de la fabricació del sistema pneumàtic-elèctric que permet el llançament de la xarxa. GMV ha estat l’encarregat de desenvolupar-ne el programari i ha coordinat totes les fases del projecte, des de l’acceptació i la posada en marxa de l’experiment fins a la validació dels resultats obtinguts.

El comportament de la xarxa en gravetat Zero

El sistema, que s’ha desenvolupat al llarg d’un any, es va traslladar a principi de juny a les instal·lacions de Novespace, a l’aeroport de Bordeaux-Mérignac (França) per dur a terme els assaigs en gravetat reduïda mitjançant un vol parabòlic a bord d’un Airbus A-310. Els assaigs de llançament de la xarxa es van fer utilitzant una maqueta del satèl·lit de l’ESA d’observació de la Terra, ENVISAT.

Les operacions del vol parabòlic de l’A-310 de Novespace van consistir en l’execució de 31 paràboles durant les quals s’aconsegueixen al voltant de 22 segons d’ingravidesa per paràbola executada. Després de la primera paràbola de prova, es va constatar que tots els elements de l’experiment estaven subjectes fermament, amb la qual cosa es va llançar el primer i segon conjunt de xarxes, incrementant de manera gradual la pressió de llançament fins a aconseguir fer diana en la maqueta del satèl·lit. Durant tot el vol es van llançar successivament les xarxes en cadascuna de les paràboles, i es van obtenir més de 15 desplegaments i captures totals amb èxit.

Després de l’execució de l’experiment, l’ESA ha mostrat la seva satisfacció amb els resultats obtinguts, assegurant que ajudaran a incrementar la maduresa tecnològica de la captura no rígida d’escombraries espacials mitjançant xarxes.

El pròxim pas a fer serà l’assaig en òrbita d’una xarxa completa i totalment representativa d’una xarxa espacial a bord d’un coet atmosfèric (amb la finalitat de disposar d’un temps més llarg d’ingravidesa).