El cinquè satèl·lit del programa europeu Copernicus, Sentinel-2B, va enlairar-se el passat 6 de març, amb èxit des del Port Espacial Europeu de Kourou, a la Guaiana Francesa.

El seu llançament a bord d’un coet Vega va tenir lloc a les 01.49 hores GMT (02.49 hora espanyola; 22.49 del dia 6 de març hora local). Després d’un vol de 57 minuts i 57 segons, el Sentinel-2B es va separar i es preveu que estarà completament operatiu després d’aproximadament tres mesos.

El programa Copernicus és un projecte ambiciós mitjançant el qual Europa està dotant-se de capacitat i autonomia tecnològica per a Observació de la Terra. Aquest programa de Vigilància Global per al Medi Ambient i la Seguretat està format per sis famílies de satèl·lits: Sentinel-1, dissenyat per garantir la continuïtat de les dades radar dels satèl·lits ERS (European Remote Sensing Satellites) i Envisat; Sentinel 2 i Sentinel 3, dedicats a la vigilància de la terra i dels oceans; Sentinel 4 i 5, que estaran dedicats a missions de meteorologia i climatologia, basats en l’estudi de la composició de l’atmosfera; i Sentinel 6 o Jason-CS, que durà a terme mesuraments d’alta precisió de la topografia de la superfície oceànica. Cada satèl·lit té un pes aproximat de 2.300 quilograms i ha estat dissenyat per a una vida útil d’un mínim de set anys.

La flota completa de satèl·lits proporcionarà una enorme quantitat de dades i imatges fonamentals per al programa i oferirà una sèrie de serveis clau per a un ampli camp d’aplicacions: monitoratge del terreny, seguiment de l’entorn marítim, gestió de catàstrofes i de crisis, seguiment de l’atmosfera terrestre i del canvi climàtic, a més de seguretat.

Sentinel-2B formarà constel·lació amb el seu germà bessó, el Sentinel-2A, llançat al juny de 2015. Tot i que llançats per separat, ambdós satèl·lits es desplaçaran per la mateixa òrbita, a una altitud de 786 quilòmetres, i amb una separació de 180 graus.

Els satèl·lits Sentinel-2 tenen per objectiu proporcionar dades sobre la gestió del medi ambient i de les àrees agrícoles. També es podrà fer seguiment de la desforestació o desertificació d’algunes zones i estudiar l’impacte del canvi climàtic, per exemple analitzant el retrocés dels glaceres. A més, oferiran dades sobre la contaminació de llacs i aigües litorals, i les imatges d’inundacions, erupcions volcàniques i esllavissaments de terra contribuiran a cartografiar els desastres naturals i a agilitar l’ajuda humanitària.

El nou enginy també incorpora un telescopi multiespectral avançat o MIS (Multi Spectral Instrument) amb una cobertura d’escombrada de 290 quilòmetres, que amb el seu bessó Sentinel-2A aportaran dades exhaustives i globals de la superfície terrestre, les illes més grans i les aigües costaneres i continentals –entre les latituds 56 graus sud i 84 graus nord–, amb una freqüència de cinc dies. El Centre de Control està ubicat a Darmstadt (Alemanya) i totes les dades recollides per Sentinel seran rebudes a Matera (Itàlia), Maspalomas (Espanya) i Svalbard (Noruega).

GMV exerceix un paper important en el programa Copernicus, participant activament en diferents projectes, tant per al segment de terra com per al segment espacial, i proporciona, durant el llançament, serveis de suport als Sistemes de Control i Planificació de Missió. La contribució de GMV en el satèl·lit Sentinel-2B és la següent:

• Responsable del desenvolupament del Centre de Control instal·lat a ESOC
• Participació en el sistema de dinàmica orbital (flight dynamics) i operacions a ESOC
• Suport a LEOP a ESOC
• Responsable de proveir el servei de determinació d’òrbita precisa o Precise Orbit Determination (POD) per al Sentinel 2
• Participació en el desenvolupament del processador operacional del Sentinel 2, com a part del Payload Data Processing Ground Segment (PDGS)
• Participació al Centre de Monitoratge i Prestacions del Sentinel 2