Els beneficis derivats de l’aplicació del Big Data en l’àmbit de la salut estan donant lloc a un consens creixent entre els professionals del sector. La reducció de costos en els tractaments clínics gràcies a la capacitat que el Big Data ofereix per personalitzar-los, així com el control de la seva adherència; l’aparició d’una nova generació d’eines intel·ligents de suport a la decisió clínica capaç de guiar en temps real els especialistes; el diagnòstic primerenc de les malalties rares; l’adequació a la realitat i l’optimització de les necessitats dels serveis de salut, i fins i tot la prevenció primerenca d’epidèmies són botons de mostra dels avantatges que aquesta tecnologia ha posat ja de manifest.

Perquè, tal com va exposar Immaculada Pérez Garro, directora de l’Oficina de la Regió Est a GMV Secure e-Solutions, durant la seva intervenció al Congrés Nacional de Salut, Inforsalud, “Big Data és una tecnologia habilitadora que, de la mà d’un canvi cultural capaç de generar un ambient procliu a la compartició d’informació, a la col·laboració i al màxim aprofitament de les dades en benefici del coneixement, incrementarà la qualitat assistencial, contribuirà al sosteniment dels sistemes sanitaris i ajudarà a la investigació clínica, entre altres coses”.

Apostar per l’aplicació de tecnologia Big Data en una organització sanitària no hauria d’obeir a modes o tendències, impulsant projectes que pateixin d’una definició clara i ajustada als objectius perseguits. Com va assenyalar l’especialista en el desenvolupament de projectes de Big Data en l’àrea de salut de la companyia, a l’hora de dissenyar una plataforma de Big Data sanitari “cal començar responent tres interrogants bàsics: amb quines dades comptem?, quines preguntes volem contestar? i com aplicarem els resultats en assistència, prevenció, investigació i/o gestió?”.

Recopilar dades, controlant i monitorant la seva qualitat; anar encaixant les peces d’informació obeint a una estratègia, aplicar tecnologia per governar les evidències observant les directrius de seguretat que s’ajustin a cada cas (què puc veure, què puc mostrar…, etc.) són, com va explicar la directiva, “els processos fonamentals a implementar en un projecte de Big Data per donar valor a les dades registrades en cada servei sanitari”.

Casos concrets

Inmaculada Pérez va aterrar les seves recomanacions en tres escenaris de Big Data Sanitari en què GMV està treballant: HEXIN, la Plataforma d’explotació de dades clíniques i epidemiològiques de la Xunta de Galícia, i els projectes europeus HARMONY i MOPEAD centrats en la investigació de malalties hematològiques i l’Alzheimer, respectivament.

Per concloure, i en resposta a una de les qüestions plantejades per l’auditori, Pérez va assegurar que “el grau de maduresa de les tecnologies Big Data i dels clients quant a claredat dels objectius perseguits és elevat, no sent el mateix quan es tracta dels aspectes ètics que cal preveure en un projecte d’aquesta naturalesa”. Davant l’“excés de zel” s’insisteix en el fet que, a fi de protegir el dret a la intimitat dels pacients, “en els projectes es treballa amb assessors especialistes en la regulació vigent en matèria de protecció de dades, i el criteri d’actuació respon al nivell de seguretat que s’hagi d’aplicar a les dades en cada cas concret: dades anònimes, dissociades, no anonimitzades, etc.”.

Si bé “la tecnologia Big data està madura, el dinamisme intrínsec de les tecnologies requereix estratègies d’explotació de dades sòlides perquè l’impacte resultant dels avenços sigui l’òptim”.