En el marc de l’esdeveniment “Polítiques d’innovació transformadores” organitzat pel Foro de Empresas Innovadoras, el director general de GMV Secure e-Solutions, Luis Fernando Álvarez-Gascón, va posar sobre la taula la conveniència que la innovació sigui tractada com un afer d’Estat a través d’un pacte que impulsi i dinamitzi, entre altres instruments, tant la compra pública innovadora com la demanda privada d’innovació. De la mateixa manera, va al·ludir a la necessitat d’impulsar al nostre país una Agenda de reindustrialització amb l’objectiu que el sector superi el 20% del PIB, en línia amb l’estratègia de la Unió Europea “Una política industrial integrada per a l’era de la globalització”.

Com va expressar el directiu, “la ciència de les polítiques d’innovació ha posat tot un arsenal de mesures i instruments a les mans dels gestors, d’aplicació segons les diverses visions que adopten els governants”. Així, “mentre uns s’inclinen més per proporcionar ajudes directes a projectes d’innovació, com en el cas d’Espanya, d’altres, com Alemanya, aposten per les mesures fiscals en més grau”. Segons la seva opinió, “no hi ha cap evidència que qualsevol d’aquestes visions resulti, en la pràctica, necessàriament millor que l’altra.”

Respecte de les polítiques de demanda, “la indústria manté importants expectatives respecte de l’enlairament de molts projectes de compra pública innovadora”. Però en el cas de la Indústria 4.0, “mereix destacar-se com especialment rellevant el paper de la compra privada d’innovació, atès que, si bé la compra pública arriba a xifres del 16% del PIB, la compra privada representa un volum encara més important quant a volum”.

Álvarez Gascón també va assenyalar en relació amb la Indústria 4.0 que “és important recordar les recomanacions de l’OCDE i estimular la demanda pública sense deixar de preveure altres instruments relacionats amb aspectes com la regulació o la difusió de les tecnologies”. Diferents iniciatives institucionals al nostre país, com la Indústria Connectada 4.0, estan ben orientades però necessiten un impuls que permetin escalar a un nivell diferent, com en el cas italià, on s’ha anat més enllà d’un projecte ministerial, per estudiar i debatre la política d’innovació en el propi Parlament”.

Per al directiu, Espanya, en els índexs d’innovació, ocupa un lloc “més aviat moderat”, i sent “una economia industrial, per grandària la cinquena d’Europa, el nostre teixit industrial es caracteritza per la presència d’una aclaparadora majoria de micropimes i escassetat d’empreses innovadores”. Si bé és un teixit “molt exportador i integrat en l’economia internacional, les exportacions d’alta tecnologia no pesen prou”. En relació a la transformació digital, el sector industrial espanyol uneix “a la falta d’una elevada expectativa d’ingressos enfront de la inversió en relació amb altres sectors, una valoració també menor de l’impacte positiu en costos”. Així mateix, el seu nivell actual de digitalització és també menor.

Per a Álvarez Gascón, altres barreres que frenen el desenvolupament de la Indústria 4.0 al nostre país són “la falta de competències digitals i la resistència al canvi”. En sectors com la salut, segons aquest, “es valora millor el potencial de la digitalització, però hi ha altres barreres, principalment en l’àmbit regulador”.

El director general de GMV Secure e-Solutions va concloure afirmant que “la construcció de polítiques públiques d’innovació ha de passar per una anàlisi sector a sector, ajustant-se a les necessitats reals de la nostra economia, i basat en diversos pilars: la seva articulació en els diversos nivells de l’Administració Pública, la interlocució amb les empreses i els diferents sectors i la ciència”. Aquestes polítiques haurien de ser objecte “d’un pacte d’estat, i donar lloc a una governança multinivell de la R+D adaptada a la transformació digital i capaç de dotar d’un plantejament estratègic”. El que està en joc “és el progrés econòmic i social del país”, va sentenciar.