Després de passar gairebé 13 anys orbitant al voltant del planeta Saturn, el divendres 15 de setembre la missió espacial internacional Cassini–Huygens es va endinsar i es va desintegrar a l’atmosfera de Saturn, i així va finalitzar aquesta missió d’exploració al voltant del sisè planeta del Sistema Solar i característic pel seu sistema d’anells visible des del nostre planeta.

En aquests anys, la missió ha fet una sèrie d’intrèpids viatges d’exploració entre el planeta i els seus anells abans de submergir-se a l’atmosfera de Saturn, on Cassini va alliberar la sonda Huygens perquè aterrés a la lluna Tità del planeta.

El llançament de la missió Cassini-Huygens va tenir lloc el 1997. Després d’abandonar la Terra, va passar set anys viatjant pel sistema solar abans d’arribar a Saturn. Uns mesos després, la “nau d’abastament” Cassini (contribució americana) va alliberar la sonda Huygens (contribució europea), que es va posar sobre la misteriosa Tità, una de les llunes de Saturn, i es va convertir així en la primera sonda que aterrava en el sistema solar exterior.

En la trajectòria per arribar a Saturn es van fer maniobres d’assistència gravitacional a Venus, dos cops, la Terra, Júpiter, i la lluna Febe. Set anys després, un cop visitades unes altres set llunes de Saturn, com Febe i Encèlad, i fer més de 44 trobades amb Tità, Huygens es va separar de la seva nau d’abastament Cassini. En les 292 òrbites que ha completat al voltant del planeta, la missió ha ofert dades en profunditat del seu camp magnètic i els seus anells, entre altres aspectes, ha descobert uns mons no vistos fins aleshores a Tità i a les llunes glaçades del gegant gasós.

En els darrers mesos, Cassini fa immersions setmanals a través del forat de 2.000 km que separa Saturn dels seus anells. Aquest “gran final” maximitza el retorn científic de la missió, en dur a terme immersions més enllà dels límits interiors i exteriors dels anells i de les petites llunes del planeta, així com trobades pròximes als límits superiors de l’atmosfera de Saturn.

Cassini-Huygens és un programa internacional fruit de la cooperació entre la NASA, l’ESA i l’agència espacial italiana ASI, a més d’altres col·laboradors acadèmics i industrials europeus. La nau s’ha construït amb la participació de 19 països.

GMV ha participat decisivament en aquesta missió donant suport a la definició de la interfície de dades JPL/ESOC; desenvolupant l’eina de programari operacional per al càlcul òptim de l’apuntament de l’antena de transmissió de dades de Huygens; fent diferents estudis i anàlisi de diferents escenaris d’entrada i descens així com estudis d’anàlisi de missió en suport al redisseny de l’enllaç de comunicació entre Huygens i Cassini; i desenvolupant l’anàlisi de les estadístiques de link budget en les fases d’entrada, descens i superfície així com l’anàlisi per a la definició de l’apuntament òptim de l’antena per garantir l’establiment d’un bon enllaç entre Huygens i Cassini.

Amb el final d'aquesta missió, es tanquen vint anys destinats a l’estudi de Saturn per part de centenars de científics de 17 països, i pertanyents a dues generacions diferents. Però això no vol dir que el seu llegat hagi acabat perquè ja hi ha altres missions en marxa per estudiar els gegants gasosos del Sistema Solar.