El baix percentatge de dones amb estudis tècnics i tecnològics justifica que, en el sector TIC, només es xifri en un 25% la seva participació. En el cas concret de la ciberseguretat, la mitjana global arriba a un 11% (7% a Europa, a Amèrica del Nord el 14% i a Àsia el 8%) segons el Global Information Security Workforce: Women in Cybersecurity.

Aquesta realitat mereix la posada en marxa de mesures específiques i innovadores per equilibrar les plantilles. GMV, com va explicar a l’esdeveniment “#mujeresciber. Edició 3.0” Patricia Tejado, directora de Serveis Públics Digitals de GMV, està impulsant diferents iniciatives encaminades a “aconseguir més candidatures femenines, com l’ampliació dels canals de cerca de candidatures; la promoció de l’empresa com a garant de la igualtat entre dones i homes; la signatura de convenis amb centres de formació i universitats per participar en la formació específica amb la qual habilitar les dones per ocupar llocs en els quals estan infrarepresentades, entre d’altres”.

Si bé el gap de gènere existent a la indústria de la ciberseguretat és un fenomen mundial, el repte en l’àmbit global és arribar a curt termini, almenys, a una representació femenina del 20%. Iniciatives com“l’aliança CEO per la Diversitat-Equitat i inclusió, l’objectiu de la qual és impulsar la innovació en estratègies de diversitat, equitat i inclusió a les empreses espanyoles, formada per 63 organitzacions amb la representació de 9 dones, entre les quals una de GMV, contribueixen a avançar cap al percentatge ideal del 50-50%”, assenyala Tejado.

Davant la baixa participació de dones estudiant carreres tècniques, cal abordar la situació des de l’arrel, com va explicar la directiva de GMV: “Hem d’apropar-nos als alumnes abans que prenguin la seva decisió sobre quins estudis cursaran”. Així mateix, cal transmetre confiança per eradicar creences com l’extreta per un informe del SWIFT (Supporting Women in Information Technology) de Vancouver, en què es conclou que “les dones tendeixen a creure que no tenen el conjunt d’habilitats necessàries per tenir èxit en el camp de la informàtica”. Un altre dels impulsors referents és l’entorn familiar, i s’ha pogut comprovar que “en països com Índia o Malàisia, l’entorn familiar i social ha exercit un paper important encoratjant els joves, sense distinció de gènere, a estudiar carreres amb informàtica amb àmplia sortida professional”, va concloure la directiva.

També la tecnologia mateixa ha de ser inclusiva perquè, com va comentar Tejado, hi ha casos concrets en els quals “s’han identificat tecnologies de ciberseguretat que posen de manifest la necessitat de comptar amb equips diversos que redueixin al màxim possibles biaixos. Així, es van detectar sistemes de reconeixement biomètric facial amb problemes en la detecció de cares de dones o persones de color”.

#mujeresciber. Edició 3.0” és un esdeveniment organitzat anualment per l’Instituto Nacional de Ciberseguridad de España (INCIBE) i que enguany ha comptat amb la col·laboració de l’Organització dels Estats Americans (OEA) i el Govern del Canadà.