Els pseudosatèl·lits o HAPS (High Altitude Pseudo Satellites) són plataformes aèries que operen a l’estratosfera, a una altitud mitjana de 20 quilòmetres de distància, per sobre de les línies aèries comercials, dels forts corrents de la circulació general atmosfèrica i la humitat de la troposfera. A grans trets, els HAPS s’ajusten a dos dissenys estructurals: els planadors, més pesants que l’aire (HTA, Heavier Than Air), i els navegadors i globus, més lleugers que l’aire circumdant (LTA, Lighter Than Air). El seu ús, complementari a les missions satel·litàries, resulta promissori per a les telecomunicacions i les aplicacions d’observació de la Terra.

La relativa proximitat dels HAPS a la terra presenta clars avantatges tècnics, ja que aquestes plataformes romanen en vol durant setmanes o mesos i retornen a la base per a tasques de manteniment. La localització gairebé permanent dels LTA registra dades en mode vídeo, mentre que la mobilitat dels HTA permet prendre dades del mateix objecte des de diferents angles d’observació. La resolució espacial millora notablement per la menor distància respecte dels objectes; la transmissió de dades gaudeix de menor latència en comparació, per exemple, amb els satèl·lits, incrementant l’eficiència de les unitats del segment terra. A més, enfront de les estacions de mesurament terrestre, puntuals i discretes, els HAPS registren les dades de manera contínua, per exemple, de la columna atmosfèrica o de la superfície marina, sense interferències de la topografia.

L’Agència Espacial Europea (ESA) ha mostrat interès en el futur dels HAPS mitjançant un estudi que estima la complementarietat d’aquestes plataformes respecte dels satèl·lits en la valoració de la qualitat de l’aire. Per això neix HAPSVIEW, amb l’objectiu de demostrar el valor afegit dels HAPS als models de qualitat de l’aire derivats de xarxes locals i observacions satel·litàries.

GMV lidera el projecte HAPSVIEW, en col·laboració amb l’Institut Meteorològic dels Països Baixos (KNMI), l’empresa suïssa SCEYE, desenvolupadora del navegador LTA, i l’empresa canadenca ABB, especialitzada en instruments d’observació aeroportats. L’estudi compta amb la participació de quatre institucions responsables del control, seguiment, gestió i report de la qualitat de l’aire: l’Autoritat del Gran Rotterdam i l’Ajuntament de la ciutat, així com la Junta d’Andalusia i l’Ajuntament de Sevilla.

La qualitat de l’aire a Rotterdam i Sevilla, com a la resta de ciutats europees, presenta reptes importants per a la salut pública i per al compliment de l’Acord de París, en el context de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que estableix mesures per a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

En el transcurs de l’estudi, el consorci identificarà els requisits dels usuaris respecte de les dades de qualitat de l’aire a Rotterdam i Sevilla, les plataformes de vol, la càrrega de pagament, el segment terra i els requisits de missió d’HAPS. A més, també s’analitzarà la regulació de l’espai aeri, els productes associats a les dades observades i les sinergies amb les missions satel·litàries. Qualsevol limitació o dèficit dels HAPS s’estudiarà per plantejar l’evolució d’aquestes plataformes.

La conscienciació ambiental està cada vegada més generalitzada, no solament per garantir el llegat natural a les futures generacions, sinó també per la salubritat dels nostres entorns urbans actuals, tenint en compte que el 54% de la població mundial viu en àrees urbanes segons la reanàlisi de població urbana de Nacions Unides del 2018.

HAPSVIEW es va presentar al setembre davant la comunitat científica reunida en el certamen ESA Phi-Week, un esdeveniment que explora les tecnologies d’avantguarda en benefici de les futures missions satel·litàries i serveis d’observació la Terra.