El 20 de juliol es compleixen 50 anys del moment històric en el qual l’home va trepitjar per primera vegada la superfície de la Lluna, una gesta considerada universalment com un dels èxits més grans en la història de la humanitat.

 En aquests anys, la Lluna era al centre de la cursa espacial entre la Unió Soviètica i els Estats Units. No obstant això, a mitjan dels 70, l’exploració de la Lluna es frena bruscament. Si des del 1958 fins al 1976 es van llançar 100 missions al nostre satèl·lit, en els 14 anys següents, fins al 1990, no se’n va llançar cap.

Des del 1990 fins al 2007 només va haver-hi quatre missions menors cap a la Lluna, totes de baix cost i orbitadors lleugers: una missió japonesa, Hiten; dues petites sondes americanes, Clementine i Lunar Prospector, i la sonda europea de demostració tecnològica SMART-1. En aquesta última, GMV va jugar-hi un paper rellevant durant la fase de disseny i optimització de les possibles trajectòries a la Lluna utilitzant la incipient propulsió de baixa empenta, així com el desenvolupament i l’operació de les eines necessàries per al control de la trajectòria real i la posada en òrbita de la sonda abans de la seva destrucció final sobre la superfície lunar.

A partir del 2007 es renova l’interès de la NASA per la Lluna, així com a la resta d’agències espacials. En aquests anys tenen lloc el llançament de quatre missions lunars importants: la japonesa Kaguya, la xinesa Chang’e 1, l’índia Chandrayaan-1, i la estatunidenca LRO (Lunar Reconnaissance Orbiter). Aquesta última, llançada el 2009, va ser la reeixida missió de la NASA en el seu retorn a la Lluna després d’una dècada, amb la finalitat de preparar el futur assentament de l’home a la Lluna, analitzant, entre altres coses, l’emplaçament idoni per a una base lunar permanent. En aquesta missió, GMV va tenir un paper destacat proporcionant el sistema de planificació i programació de la missió, sobre la base del seu producte comercial flexplan.

A dia d’avui, la història de l’exploració lunar s’ha revifat de nou i GMV també està escrivint el seu futur més immediat. Actualment, la companyia participa de manera activa en el desenvolupament d’un sistema autònom per a l’aterratge suau a la superfície lunar (PILOT) en el marc de la col·laboració ESA/Rússia en la missió Luna 27. A més, participa en el disseny d’un prototip d’una càmera multiespectral per al rendezvous en òrbites cis-lunars i està liderant la definició del sistema GNC (Guiatge, Navegació i Control) d’HERACLES, missió robòtica lunar que marcarà el camí per seguir en la futura exploració planetària. L’Agència Espacial Europea (ESA) lidera aquesta missió, en la qual també col·laboren l’Agència Espacial Canadenca (CSA) i l’Agència Espacial Japonesa (JAXA). 

La missió internacional HERACLES té com a objectiu recuperar mostres lunars recollides mitjançant un rover durant un període de dos mesos, en coordinació permanent amb la futura estació lunar Gateway, des d’on sortiran aquestes mostres en direcció a la Terra. Després de l’enviament, el rover continuarà explorant la Lluna per preparar futures missions humanes durant un any.

En la missió HERACLES, GMV encapçala el consorci que està dissenyant el sistema de Guiatge, Navegació i Control (GNC) per a l’ascens des de la superfície de la Lluna, per a la transferència d’òrbites i per al rendezvous i docking (trobada i acoblament) amb el Gateway.

En paral·lel, GMV és responsable del GNC de la fase de rendezvous i docking en un dels dos estudis de sistemes, el liderat per Thales Itàlia, que l’ESA està duent a terme en paral·lel per dissenyar el component de descans de la missió HERACLES.

A la missió, hi conflueixen diversos desafiaments tecnològics relacionats amb la propulsió, el GNC, les comunicacions o el control combinat des de la Terra o des de l’estació lunar Gateway. La missió representa un gran repte en l’exploració espacial per a Europa i assentarà les bases per a la futura colonització del nostre satèl·lit natural i les missions a planetes més llunyans.