Des de mitjan setembre i fins al 15 de desembre, GMV ha participat en les proves de camp finals dels projectes inclosos en el programa del Cluster de Recerca Estratègica (Strategic Research Cluster, SRC) de la Comissió Europea (H2020).

L’objectiu principal de l’SRC de robòtica espacial consisteix a crear, dins del període 2020-2030, els instruments necessaris per consolidar la maduresa tècnica dels sistemes robòtics d’assistència tècnica en òrbita i de les missions d’exploració planetària. El projecte PERASPERA, encarregat del pla de ruta i de la supervisió tècnica del programa, que compta amb el finançament del Programa Marc de Recerca i Innovació Horitzó 2020 (H2020), està sent coordinat per l’Agència Espacial Europea (ESA); els socis participants són l’Agència Espacial Italiana (Agenzia Spaziale Italiana: ASI), el Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial espanyol (CDTI), el Centre Francès d’Estudis Espacials (Centre National d’Études Spatiales: CNES), el Centre Aeroespacial Alemany (Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt: DLR) i l’Agència Espacial Britànica (UK Space Agency, UKSA).

GMV encapçala tres d’aquests elements bàsics tecnològics: el Sistema europeu operatiu i de control per a robòtica espacial OG1 (ESROCOS), centrat en la creació de programari operatiu capaç de controlar un sistema robòtic espacial en totes les fases de la missió; el controlador autònom europeu de robòtica per objectius OG2 (ERGO), element dissenyat per desenvolupar el sistema d’autonomia per a la planificació, programació i supervisió de l’execució de les activitats de sistemes robòtics; i els elements d’instal·lacions per a robòtica orbital i en superfície OG6 (FACILITATORS), per proporcionar els escenaris orbitals i planetaris per a la resta dels projectes, inclosa la preparació d’instal·lacions de validació de sistemes de robòtica i l’organització de campanyes de proves sobre el terreny.

 

En aquesta ambiciosa campanya de proves duta a terme a Ibn Batuta (desert del Sàhara) s’ha validat amb èxit el programari ERGO i GMV ha aconseguit dur a terme amb èxit una llarga travessia totalment autònoma.

ERGO ha demostrat satisfactòriament la seva capacitat per dirigir el vehicle explorador SherpaTT de DFKI amb la finalitat de dur a terme una travessia llarga de manera totalment autònoma (per objectius) en un entorn representatiu de Mart. El vehicle explorador SherpaTT va recórrer 1,4 quilòmetres en una planificació de vuit hores, i va reprogramar la seva ruta nominal després de trobar-se amb esdeveniments inesperats i imprevistos. Començant per l’objectiu original de prendre una mostra de sòl en una destinació remota, el vehicle explorador va recórrer una ruta d’1,4 quilòmetres en el paisatge del desert marroquí d’extenses planes, però també amb pendents pronunciats i congosts. Per a això, va planificar la seva pròpia ruta i va reaccionar davant situacions imprevistes; per exemple, es va adaptar a les condicions canviants del terreny i va superar els obstacles.

 

Al llarg del recorregut, SherpaTT portava una càmera i un sistema de reconeixement d’imatges capaç de destriar si les roques o el sòl dels voltants tenien característiques interessants no catalogades abans, per a la seva caracterització i anàlisi posteriors. D’acord amb aquest principi de ciència oportunista, SherpaTT va actuar de manera completament autònoma, alterant el seu pla inicial establert per operadors humans per adaptar-se a aquesta nova informació entrant. Aquest nou pla va incloure l’obtenció d’imatges de les característiques desconegudes catalogades com de possible interès (roques, terreny, etc.). El procés en el seu conjunt ha posat de manifest la capacitat decisòria autònoma del sistema ERGO.

La tecnologia desenvolupada en ERGO està dissenyada per satisfer les necessitats dels futurs vehicles d’exploració espacial i de les aeronaus tant en situacions orbitals com planetàries. Dins d’ERGO, GMV (Espanya i Regne Unit), juntament amb diversos socis europeus (Airbus DS Ltd, DFKI, Ellidiss Technologies, King’s College London, SciSys, Universitat de Grenoble Alps i Universitat de Basilea), ha dissenyat, desenvolupat i ara validat un sistema d’autonomia orientat per objectius apte per a la seva aplicació a diferents robots espacials que operin en entorns difícils, tant espacials com terrestres (és a dir, nuclears, de petroli i gas).

 

Aquest projecte ha rebut fons del programa de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea a través de l’acord de subvenció núm. 730086.