Luis Fernando Álvarez Gascón, president del Foro de Empresas Innovadoras, vicepresident d’AMETIC i director general de Secure e-Solutions de GMV, va moderar el debat en línia “Innovació en temps de crisi”, organitzat pel FEI. Va començar la seva intervenció transmetent les seves condolences a totes les persones que han perdut un ésser estimat i llançant un missatge d’ànim: “Vivim uns moments difícils en el terreny sanitari i econòmic que no podríem haver imaginat fa uns mesos, tanmateix ens en sortirem, tot i que enfrontem grans desafiaments“. Per a això, des del Foro de Empresas Innovadoras (FEI), “reivindiquem la innovació com a part de la solució” i que aquesta ocupi “la posició que es mereix en la societat espanyola i en el debat i les polítiques públiques”, perquè, “tenim una missió: vèncer el virus, però immediatament a aquesta hi ha la de recuperar i reinventar un país sobre una base més sostenible”.

Tot seguit, Álvarez-Gascón va donar la paraula a Francisco Marín, president fundador del Foro de Empresas Innovadoras, soci de Poile Ingenieros i durant anys DG del CDTI, qui va transmetre un missatge institucional en nom de l’entitat, expressant la solidaritat del FEI amb totes les famílies de les víctimes. Alhora, va posar en valor el paper de les grans innovacions en matèria de Tecnologies de la Informació i Comunicacions que, en temps com els actuals, estan fent possible continuar amb l’activitat laboral mitjançant el teletreball i les reunions virtuals com la impulsada pel FEI. Va coincidir amb el president del Foro en què els tres exemples de voluntariat per donar solucions sanitàries a l’actual crisi, que es van donar a conèixer en l’esdeveniment en línia, exemplifiquen la línia de treball del FEI en oferir propostes consensuades i desenvolupades en forma d’“innovació oberta” amb empreses, Universitat i Administració.

Francisco Marín i Luis Fernando Álvarez-Gascón van manifestar el seu orgull perquè els socis del Foro de Empresas Innovadoras estan participant i impulsant projectes solidaris en l’actual context de crisi sanitària provocada pel coronavirus. Projectes innovadors que exemplifiquen la filosofia i l’esperit del FEI que, en paraules de Marin, “aposta per recuperar el protagonisme de la societat civil, la ciutadania organitzada per, en col·laboració amb els nostres legítims representants, donar solució als problemes que ens afecten”.

Abans de presentar els tres projectes exponents de l’“empoderament” de la societat civil per donar resposta als seus problemes i de la col·laboració publicoprivada, Luis Fernando Álvarez-Gascón va recordar que conformen el Foro de Empresas Innovadoras un grup de professionals d’entorns variats i amb punts de vista diferents el propòsit del qual és contribuir que la innovació ocupi la posició que es mereix en la societat espanyola. Membres que comparteixen el convenciment que “la innovació és la solució per a molts dels desafiaments que afronta la nostra societat, com els relatius a la sostenibilitat o la competitivitat necessària de les nostres empreses, més enllà de la mera reducció de costos salarials”. Perquè la manera d’innovar hacanviat, “ el nou paradigma és la innovació oberta, no innovem sols, construïm sobre el coneixement de tercers, i conjuminant capacitats s’arriba més lluny”. Com a exemple de tot això, Álvarez-Gascón va donar pas a “tres herois que van explicar la seva experiència i que són una mostra que, d’aquesta crisi, també n’emergeixen coses bones”.

 

PROJECTE CORONAVIRUS UCM

Celia Sánchez-Ramos, membre del FEI i directora del Grup de Recerca de Neurorobòtica i Neurocomputació de la Universitat Complutense de Madrid, va presentar el PROJECTE CORONAVIRUS UCM, el propòsit inicial del qual va ser sumar en capacitats de realització el nombre de proves diagnòstiques de COVID19. Per a això, es van aconseguir homologar els equips de PCR de les facultats de la Universitat en només deu dies i obtenir la certificació de l’Institut Carlos III després de múltiples proves. A més, es va fer una crida a voluntariats, tècnics de laboratori i doctors que sabessin utilitzar els equips de PCR que mesuren la càrrega vírica quantitativa dels malalts i s’hi van inscriure, a través del formulari de Google, més de 9.000 voluntaris. Avui està treballant un equip de 50 persones en la realització de 500 proves diagnòstiques (PCR) diàries.

Amb les capacitats disponibles per fer proves diagnòstiques es va identificar l’àmbit d’actuació, determinant que les residències de gent gran serien el d’aquest projecte. Es van identificar àrees de millora en la prevenció, com la necessitat de proveïment d’equips EPI per a treballadors i residents, així com de productes de desinfecció i higiene adequada per a aquesta situació concreta. Actualment, gràcies a donacions de fundacions i ciutadans, s’ha aconseguit la compra directa als proveïdors de material de diagnòstic i de protecció individual, i s’han fet arribar a més de 50 residències els productes necessaris per a la desinfecció diària. Avui es fan 5.000 proves i s’atenen 10.000 persones grans a la setmana, recorda la doctora. L’objectiu és “fer deu mil tests diaris per frenar a Espanya la propagació de virus. Cal continuar sumant, per la qual cosa qualsevol contribució individual o col·lectiva és benvinguda”.

Pots contribuir en el Projecte Coronavirus UCM escrivint a: [email protected]
Video del projecte 

MULTIPLICAR x10 LES CAPACITATS

La síndrome de dificultat respiratòria aguda o SDRA que produeix el coronavirus requereix un tractament amb aplicació d’oxigen suplementari i ventilació mecànica per portar oxigen addicional a la sang. Això s’aconsegueix gràcies als respiradors que ha calgut multiplicar mitjançant un projecte d’innovació oberta i col·laboració publicoprivada destinat a salvar vides. En dues setmanes ha pilotat el “miracle” el Ministeri d’Indústria i Ametic, que va encarregar el mandat a Ezequiel Navarro, conseller delegat de Premo i membre del FEI, per sumar-se a la imprescindible participació de les empreses familiars Hersill i Escribano i el suport de la Secretaria General d’Indústria.

Com va explicar el mateix Navarro, tot va començar proposant en un fòrum de linkedin “fer alguna cosa ràpida i segura: multiplicar la capacitat de producció de respiradors que estiguessin homologats. Convertir una sendera ja explorada i segura en una autopista”. Es va muntar “un equip internacional en una crida que va registrar més de mig milió d’interaccions” i per començar, “calia identificar els possibles socis, els colls d’ampolla i obstacles per salvar”. Dos centres tecnològics i més de 15 empreses han estat entre bastidors donant suport a un repte que requeria solucionar l’escassetat de respiradors i estava portant els sanitaris a prendre decisions molt compromeses.

I amb tots els vímets llestos, es va aconseguir urdir la catifa màgica amb la qual enlairar-se per multiplicar per 10 la capacitat de producció de respiradors homologats a Espanya en un radi de 30 km de Madrid. La col·laboració entre dues pimes familiars i els agents esmentats aconsegueix que a la setmana es produeixin a Espanya 700 respiradors en comptes de 70. Un exemple reeixit de col·laboració publicoprivada. 

Vídeo del projecte

HACKATHON “MADRID VENÇ EL VIRUS”

Trobar solucions en tres fronts: el de la salut, la solidaritat i l’economia. Amb aquest propòsit va néixer el Hackathon “Madrid Vence al virus”, una iniciativa organitzada amb èxit en tres setmanes per la Comunitat de Madrid, que en circumstàncies normals, hauria trigat almenys un any. Les xifres: 8.000 inscrits de 49 països; 700 propostes d’acció; 50 avaluadors i 244 projectes viables presentats per científics, universitaris, professionals innovadors i membres de la societat civil amb idees per afrontar els desafiaments que presenta la pandèmia Covid-19.

Com va explicar Alejandro Arraz, membre del Foro de Empresas Innovadoras i assessor tècnic de la Conselleria de Ciència, Universitats i Innovació de la Comunitat de Madrid, per fer realitat el Hackathon “s’ha treballat en xarxa traient profit de l’ecosistema innovador que és Madrid, fent-se per part de la societat civil un gran exercici de generositat i la Comunitat de Madrid hi ha posat els mitjans per fer-ho possible”.

El Hackathon virtual s’ha dut a terme en col·laboració amb entitats del sistema madrileny d’universitats, recerca i innovació. El resultat: “Un centenar de projectes en els quals treballar i 20 d’ells amb els quals arrencar” per continuar dinamitzant l’economia de la Comunitat de Madrid en mode “Agile” i salvant vides.

Com va concloure Alejandro Arranz, “en aquesta crisi tots hem après el valor de la innovació i esperem que després d’aquesta lliçó l’ensenyament no passi de moda i persisteixi després d’aquesta situació".

 

Francisco Marín va anunciar que, a final d’aquest mes, l’entitat conclourà un document de recomanacions encaminades a sortir d’aquesta crisi, amb idees clau, com l’aposta per la democràcia i l’estil de vida europeu; l’aposta per unes capacitats industrials i innovadores pròpies dins d’un context macroeconòmic que ho faci viable, i a més tingui com a premissa el sosteniment de l’Estat de Benestar i la millora de les condicions de vida dels ciutadans.

Luis Fernando Álvarez va destacar com a fet positiu que aquesta crisi estigui posant en valor el paper de la ciència, la tecnologia i comptar amb una indústria nacional capaç d’autoproveir el país en situacions com la de pandèmia actual. Així doncs, de tot això “cal extreure conclusions i mirar cap al futur com ja estem fent en el FEI”.