En el marc del cicle de ponències/webinars organitzades per l’Observatori d’Economia Global de l’Escola d’Organització Industrial titulat “El Dia Després”, que s’ha centrat en l’anàlisi i l’estudi del nou escenari global econòmic que està sorgint arran dels efectes de la COVID-19, el Foro de Empresas Innovadoras i la Comunitat IND+I van presentar el Manifest “Los Pilares de un futuro más próspero y sostenible”. El document, que ha estat elaborat de manera conjunta per totes dues entitats, inclou una sèrie de “receptes” per impulsar l’economia i la recuperació post COVID-19, entre les quals la ferma aposta per un model productiu basat en la innovació, la ciència i la indústria.

Representant el Foro de Empresas Innovadoras, va participar-hi el seu president, Luis Fernando Álvarez Gascón, al seu torn director general de Secure e-Solutions de GMV, i per part d’IND+I es va comptar amb la presència de Xavier Ferràs, president científic de l’entitat. Entre tots dos van desgranar algunes de les propostes que es plantegen en el Manifest, com el canvi estructural del model (més ecològic i digital), la transformació industrial (més especialització i més resiliència), la integració vertical i horitzontal de la innovació, la importància de la inversió pública en l’expansió fiscal, l’acceleració de la integració europea i posicionar-se en el mercat global sobre la base dels ODS.

Com va exposar el president del FEI, Espanya ha d’apostar per una capacitat industrial pròpia perquè “la indústria és un vector per aconseguir una ocupació estable, més productiva i més ben remunerada; perquè té, a més, una capacitat tractora en altres sectors i un important potencial exportador, a més d’aportar resiliència i seguretat a la nostra economia”.

En el Manifest es proposa una reinvenció de la indústria guiada per una nova política industrial, d’acord amb la realitat, que respongui al seu torn a un objectiu de sostenibilitat, perquè “la digitalització està transformant els models de negoci i processos, ens porta una indústria 4.0, amb la possibilitat de comptar amb productes connectats i nous models de negoci digitals, amb la incursió de la indústria en nous espais de la cadena de valor afegit”. Permet una cosa “que abans era impossible, el contacte directe amb el client. Això dona peu a una possible servitització de les empreses industrials”. La nostra indústria “no pot romandre aliena a aquesta transformació digital i al paper central que formaran les plataformes digitals en l’economia de la dada”. I alhora, “el repte de fer-la sostenible hem de veure’l com una oportunitat”, va assenyalar Álvarez-Gazcón.

El president del FEI va incidir també en la necessitat del nostre país d’impulsar els canvis necessaris per respondre als Objectius de Desenvolupament Sostenible i va proposar com una de les palanques amb què dur-los a terme la innovació. “Hem de continuar apostant per la inserció d’aquestes cadenes de valor afegit. És precisament l’anàlisi d’aquestes les que propiciarien una estratègia industrial més resilient, juntament amb la idea de treballar al voltant d’ecosistemes territorials”. I tot això “acompanyat de la transformació del capital humà, del talent i programes d’habilitació digital massiva”. La nostra indústria “ha de créixer més enllà dels valors tradicionals de producció com són el treball i el capital. No poden estar basats en salaris baixos, sinó a apostar pel coneixement, posar-lo a treballar en el camí de la innovació i més en temps d’incertesa i volatilitat. Quan no coneixem el futur és el moment d’apostar per les capacitats”.

Un altre aspecte que va posar sobre la taula va ser el dèficit d’innovació del nostre país, “ens trobem en els nivells del 2007, enfront d’altres països que han apostat decididament en el seu increment”. Però, segons va traslladar el directiu, “és possible revertir aquesta situació si hi ha voluntat política i un projecte de país”. L’ideal, va prosseguir, és “multiplicar els pressupostos públics per dos en la dècada vinent i la inversió privada, per tres”. Perquè “en l’àmbit públic queden coses per fer: per exemple, executar el pressupost i que els instruments s’ajustin a les necessitats del nostre sistema”. "Si no hi ha impacte no hi ha innovació, no és qüestió d’invertir més.Com deia el secretari general d’Indústria: Si no hi ha IVA no hi ha innovació”.

Escenari de certesa

Un apartat important al qual també es va referir el president del FEI va ser la necessitat d’atreure inversió privada al nostre país. I per a això, què podem fer? Entre les claus que va compartir i que es traslladen en el Manifest va incidir en el fet que “hi ha un multiplicador del qual es parla poc per atreure la inversió privada, i aquest és la certitud (l’evolució de la regulació dels mercats, els incentius fiscals) o la reducció de la incertesa. Si establim un horitzó compartit (publicoprivat), els inversors privats acabaran acudint”. Ara bé, “el sector industrial no pot veure’s separat d’uns altres de l’ecosistema que propugnem i, en particular, dels centres tecnològics, del món investigador. Hem de donar-los suport perquè treballin de manera consistent”.

Així mateix, va referir-se al fet que “una baula que no podem oblidar és el de l’emprenedoria com a mecanisme final de posada en valor del coneixement”, i en la necessitat “que l’Estat assumeixi un paper actiu establint polítiques molt definides, de mà del sector privat. Des del diàleg i el compromís mutu”. Alhora, “cal actualitzar la regulació, perquè de vegades la trama normativa impedeix que es facin coses. Cal construir més vincles entre el món de la ciència i l’empresa, i una cosa que és molt important, cal comunicar a la societat la importància de tot això”, perquè “no podem desvincular innovació de la política industrial, ni dels objectius d’ocupació i sostenibilitat, ja que, al final, tot això tracta del fet “que les persones visquem millor”.