El Parc Tecnològic de Breslavia (Wrocław), juntament amb l’Agència de Desenvolupament d’Aglomeracions i l’ITCorner Hub d’aquesta mateixa ciutat, ha organitzat una sèrie de miniconferències formatives denominades ScienceITup: Big Science Edition. L’objectiu d’aquest projecte és oferir llum sobre el paper de la TI en els sectors relacionats amb els grans programes científics. Entre els ponents que van representar el sector de tecnologia espacial hi havia Krystyna Macioszek, enginyera de programari de GMV, que el dia 12 de juny que va oferir una breu xerrada sobre el programari per a satèl·lits en els projectes espacials i de les seves diferències respecte del programari tradicional de control a terra.

La Krystyna treballa en el departament d’aviònica de GMV, que s’ocupa de la producció de programari de bord en totes les etapes de la seva creació: des de la definició dels requisits, passant pels dissenys inicial i detallat i la implantació i les proves, fins a l’atenció al client una vegada posat en òrbita el producte. La seva xerrada es va centrar en dos dels requisits clau per al programari de bord. En primer lloc, la seva fiabilitat, per moltes raons, però sobretot per les escasses oportunitats d’oferir assistència tècnica als equips a l’espai. En segon lloc, la necessitat que el programari de vol funcioni sense problemes malgrat les males condicions del maquinari, com l’escassetat de memòria i la baixa potència de càlcul.

Pel que fa al tema del programari de bord, la Krystyna va esmentar la missió OPS-SAT, el projecte de l’ESA que ella va coordinar en representació de GMV. Els enginyers polonesos es van encarregar de dissenyar i implantar tot el programari de bord per a aquest satèl·lit tecnològic, inclosos el sistema de control i determinació de l’actitud, el sistema de detecció, aïllament i recuperació de fallades, i els serveis operatius de la missió (MOS). El Servei d’Operacions de la Missió és una norma innovadora de protocol d’intercanvi d’informació que mai s’ha utilitzat abans i OPS-SAT és la primera missió a utilitzar-lo. Si aquesta solució funciona, podria ser adoptada com a norma en tots els satèl·lits de l’Agència Espacial Europea i, algun dia, en totes les principals agències espacials del món, inclosa la NASA.

La sèrie Big Science Edition pot veure’s en el lloc web del projecte