A partir de les dades que registren els sensors de les plantilles “intel·ligents” que porta el pacient a les sabates com ara pressió a les diferents zones, distància del pas i entre els peus, etc., amb una aplicació de Smartphone i la plataforma de medicina no presencial antari Home Care, l’especialista monitora l’evolució del pacient i va ajustant el pla de rehabilitació conforme als resultats del seu progrés. El sistema proporciona retroalimentació en temps real als pacients i dades al terapeuta per a la supervisió de l’avenç experimentat.

Els avantatges d’una rehabilitació guiada i supervisada a la llar són nombroses. Una d’elles és la motivació del pacient per seguir el tractament, ja que disposa d’informació en temps real sobre el treball que està duent a terme i l’anima a involucrar-se en la seva recuperació. Alhora, en poder dur-la a terme a la seva pròpia casa, sota la supervisió de l’especialista, li estalvia esforços de desplaçaments i fa més confortable i còmode el procés.

Personalització i estalvi de costos

El 2016 es van registrar a tot Europa un total de 12 milions de persones afectades per una apoplexia que necessitaven rehabilitació física per recuperar les seves funcions motores. SwithHome per a l’autorehabilitació a la llar permet que les unitats de rehabilitació física puguin atendre un nombre més gran de persones amb els mateixos recursos humans, treballant amb més dades que habiliten els especialistes a personalitzar les teràpies, i així es redunda en més eficàcia. Amb la solució tecnològica que incorpora la plataforma de medicina no presencial, antari, pacient i professional treballen conjuntament, cadascun en un lloc i amb un seguiment monitorat de manera síncrona.

El preu mitjà de cada sessió de rehabilitació feta al centre especialitzat sumat al del transport del pacient supera els 50 €. Amb SwitHome, cada sessió duta a terme a la llar amb atenció especialitzada, en remot i de manera síncrona, costa 15 € sense costos de transport associats. Això impacta directament en la despesa sanitària dels països i/o en l’economia de les famílies.

Cal destacar el fet que si bé les persones de més edat són les que compten amb més possibilitats de sofrir un infart cerebral, en els darrers anys cada vegada més joves també en són víctimes. Factors com el sedentarisme, l’alcohol, tabac, sobrepès i colesterol o pressió arterial alta ho propicien. La detecció precoç, i posteriorment una rehabilitació adequada, són essencials per superar l’episodi amb les menors seqüeles possibles. Així, tenint en compte que el 2035 el nombre de persones que sofrirà un ictus s’haurà incrementat en un 34%, segons dades extretes de l’informe “La càrrega de l’accident cardiovascular a Europa”, elaborat per especialistes del King’s College de Londres, s’explica el suport de la Unió Europea a projectes com SwitHome, capaços d’abordar la recuperació d’aquestes persones.

Liderat per l’Associació per a la innovació i el desenvolupament de Tecnològic i Científic “Instituto Pedro Nunes” (Coimbra), participen en el projecte amb GMV l´Hospital Universitari de Groningen (Països Baixos), la Universitat de Coïmbra i el centre de serveis assistencials, docents i d’investigació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Barcelona).