Internet és una potentíssima eina de comunicació i transmissió d’informació, però fins ara no permet intercanviar valor: diners, la propietat d’una casa, energia elèctrica... No sense un intermediari, un tercer en qui ambdues parts dipositen la seva confiança. Els models de negoci com YouTube, Amazon, Airbnb, Facebook, Spotify, etc. basen el seu èxit a ser un punt central de contacte entre diversos actors, proporcionant confiança als seus clients. Però, alhora, som captius de les normes que ells mateixos dicten.

Què passaria si les persones, les empreses, o fins i tot les màquines, es poguessin comunicar entre elles, establint xarxes on la confiança estigui garantida i distribuïda, no centralitzada en un dels actors de la relació? Què passaria si, a més, tinguéssim la capacitat de fer transaccions anònimament, sense revelar la nostra identitat? Benvinguts a blockchain, un món amb tantes preguntes obertes i expectatives com oportunitats. Una tecnologia que ho pot canviar absolutament tot. En definitiva, una nova era digital: la de la Internet del valor i de la confiança.

Moneda virtual

El 2008, un autor (o autors) que s’amagava rere el pseudònim de Satoshi Nakamoto va crear el bitcoin, la primera moneda electrònica que compleix tots els requisits esmentats abans: descentralitzada, anònima, segura i inviolable. La tecnologia que permet bitcoin es denomina cadena de blocs (blockchain). Però blockchain va més enllà del bitcoin.

La irrupció dels denominats contractes intel·ligents i, construïdes basant-se en aquests, les organitzacions autònomes descentralitzades (com The DAO) estan cridades a revolucionar pràcticament tots els sectors, així com a la manera d’entendre les organitzacions, la participació democràtica i l’ocupació. La possibilitat de no dependre d’una autoritat central per relacionar-se, permetrà anivellar la relació de poders entre individus o entre l’individu i les estructures administratives. A més, aquest disposarà d’eines més potents per definir les seves relacions amb les altres entitats, amb molts avantatges però també amb més responsabilitats que haurà de gestionar de manera més lliure i conscient.

Què és blockchain i com funciona? Quins són els seus principis bàsics? Els seus pros i els seus contres? De quins factors dependrà l’èxit o el fracàs de blockchain? Com s’integra amb altres tendències com la Intel·ligència Artificial o la Internet de les Coses? Quines aplicacions es preveuen? Són segures aquestes aplicacions? Com poden protegir-se de la ciberdelinqüència? Quins conflictes presenten enfront de la privacitat de dades i regulacions com GDPR?

Sens dubte, un munt de preguntes i reptes apassionants que mereixen ser abordats i analitzats. Serveixi d’exemple per il·lustrar-ne algun el relatiu a la ciberseguretat en aquest nou “espai” de negoci. Els “lladregots il·lustrats” estan a la caça de la mínima fallada en els programes que fan possible els contractes intel·ligents per omplir les seves butxaques. L’últim saqueig conegut ha estat a CoinCheck, la segona casa de canvi més gran del Japó, que ha patit el pitjor robatori en la història de les criptomonedes fins ara. 530 milions de dòlars en el token Economic Movement (NEM) que van anar a les butxaques d’un grup de hackers desconegut.

Ángel Gavín, especialista en tecnologies disruptives de GMV, ha impartit una conferència centrada en aquesta tecnologia disruptiva que amenaça de ser un canvi transcendental en el futur. Durant la jornada organitzada per la Càtedra SAMCA de Desenvolupament Tecnològic d’Aragó (Universitat de Saragossa), l’expert de GMV ha analitzat tot això i ha explicat com podria canviar la nostra societat, a més d’esmentar les principals aplicacions basades en blockchain, existents i a futur, en sectors com ara banca, assegurances, salut, energia, transport o indústria.

José Ángel Castellanos (director de l’Escola d’Enginyeria i Arquitectura de la Universitat de Saragossa), Ángel Gavín (Desenvolupament de Negoci en GMV), Nacho Garcés (director de l’Institut de Recerca en Enginyeria d’Aragó, I3A), Javier Nogueres (sotsdirector de l’Institut de Recerca en Enginyeria d’Aragó, I3A)