El 20 d’octubre, a les 01.45 GMT (03.45 CEST), la missió BepiColombo va ser llançada amb èxit a l’espai a bord del coet Ariane 5 des del Port Espacial Europeu de Kurú (Guaiana francesa).

BepiColombo és una missió conjunta de l’Agència Espacial Europea (ESA) i l’Agència Japonesa d’Exploració Aeroespacial (JAXA). La missió està integrada per una nau portadora, MTM, construïda per l’ESA i dos orbitadors independents, MPO o “Bepi”, de l’ESA, i MMO o “Mio”, de la JAXA, que porten incorporats plafons solars, sistemes de propulsió elèctric, diverses antenes i un complex sistema de gestió tèrmica. Eines totes aquestes pensades per suportar les condicions extremes de Mercuri i el seu entorn.

L’orbitador europeu (MPO) va equipat amb 11 instruments i bàsicament cartografiarà la superfície de Mercuri, prendrà imatges d’alta resolució, analitzarà la composició dels materials del terra (desconegut fins al moment) i analitzarà el camp magnètic. D’altra banda, l’orbitador japonès (MMO), que té forma d’octògon i està recobert per miralls, té quatre instruments i estudiarà el camp magnètic, la presència de partícules de pols i l’exosfera (l’escarida atmosfera de Mercuri).

Un dels principals reptes de la missió és l’enorme gravetat del Sol, que dificulta la posada de les naus en una òrbita estable al voltant de Mercuri, per la qual cosa encara cal més energia que per enviar una missió a Plutó. Després del llançament, i una vegada fora del “pou gravitatori” de la Terra, BepiColombo haurà de frenar constantment contra l’atracció gravitacional del Sol. Els propulsors iònics de l’MTM, construït per l’ESA, subministraran la baixa propulsió necessària durant la llarga fase de creuer, utilitzant tecnologies demostrades prèviament a la missió GOCE de l’ESA per a l’estudi de la gravetat terrestre i la missió SMART-1 a la Lluna. 

L’arribada de Bepi Colombo a Mercuri està prevista el 2025 i un any després començarà les seves operacions científiques, que podrien perllongar-se fins a dos anys. Una antena receptora de l’ESA situada a Cebreros, Àvila, recollirà les dades científiques i les enviarà a ESAC, Madrid, on es processaran i distribuiran entre els investigadors. Així mateix, les instruccions per a la nau s’enviaran des del Centre Europeu d’Operacions Espacials (ESOC), a Alemanya.

Dins de la missió, GMV ha desenvolupat el Centre de Control per a l’European Space Operation Center (ESOC) de l’ESA, la qual cosa inclou suport a les operacions durant la fase de llançament. Així mateix, ha dissenyat el Segment Terreny de Ciència (Science Ground Segment - SGS) per l’European Space Astronomy Centri (ESAC). Una altra activitat important ha estat el desenvolupament del sistema de Control Orbital que porta associat el suport a les operacions durant les fases de llançament i rutina, incloent la complexa fase de transferència fins que el satèl·lit aconsegueixi orbitar al voltant de Mercuri. A més, en les fases inicials del projecte i de la mà d’ESOC, GMV va participar en activitats d’anàlisis de missió necessàries per al disseny del conjunt d’aquesta missió d’exploració interplanetària. Finalment, GMV ha liderat diferents estudis rellevants per a la definició del sistema i els algorismes de navegació relativa considerats a bord dels satèl·lits.

Bepi Colombo representa la primera missió europea a Mercuri, el planeta més petit i menys explorat del Sistema Solar interior, així com la primera a enviar dos orbitadors que faran mesuraments simultanis i complementaris de l’entorn dinàmic del planeta.

Abans d’entrar en òrbita, a Bepi Colombo li esperen 7 anys de viatge, temps en el qual sobrevolarà una vegada la Terra, dues vegades Venus i sis vegades Mercuri, per la qual cosa la missió permetrà no només comprendre millor que mai el planeta més interior del nostre Sistema Solar. També serà una font d’informació inestimable per conèixer l’evolució d’aquests sistemes en general i recaptar informació molt útil sobre la formació i el desenvolupament de planetes que orbiten a prop de les seves estrelles progenitores en sistemes exoplanetaris.