L’esperat inici del satèl·lit PW-Sat2
El 3 de desembre de 2018, el coet Falcon 9 va posar en òrbita el PW-Sat2, un nanosatèl·lit polonès dissenyat amb l’estàndard CubeSat 2U i construït per alumnes de la Universitat Tecnològica de Varsòvia. El dispositiu ha estat dissenyat per a la realització de diversos experiments, el més important dels quals, concebut per a la finalitat mateixa de la missió, és l’assaig de la tecnologia per a una ràpida desorbitació. Quaranta dies després del llançament, el satèl·lit desplegarà l’anomenada vela de desorbitació. Si funciona correctament, el satèl·lit accelerarà la seva frenada atmosfèrica i reduirà el seu temps de vida a l’òrbita dels 15-20 anys a una mica més de dotze mesos.
GMV, com l’empresa tecnològica més gran de Polònia especialitzada en el sector espacial, ha contribuït també a l’èxit de la missió del satèl·lit construït pels estudiants polonesos. Els experts de GMV han preparat un programa de formació en anàlisi de la missió per a tots els membres de l’Associació d’Estudiants de l’Espai de la Universitat Tecnològica de Varsòvia. A més, dos membres de l’equip PW-Sat van tenir l’oportunitat de participar en el programa de pràctiques becades de GMV, que els va ajudar a millorar les seves competències en el camp de MA, a més d’utilitzar aquest coneixement i experiència durant la construcció i la millora del satèl·lit dissenyat. D’altra banda, Artur Łukasik, un dels becaris que és també coordinador adjunt del projecte PW-Sat, no va finalitzar la seva relació amb GMV després del programa de pràctiques, sinó que ara treballa a l’empresa com a enginyer d’anàlisi de la missió.
L’Agència Europea de l’Espai calcula que més de 750 milions d’unitats d’escombraries espacials amb una grandària de més un centímetre es troben actualment a les òrbites baixes de la Terra. Una gran part d’aquestes escombraries són satèl·lits en desús i petits fragments generats com a conseqüència de col·lisions. Projectes com PW-Sat2 podran contribuir al fet que futures missions espacials vagin equipades amb un sistema de desorbitació que permeti la seva ràpida sortida de l’òrbita i ajudi a frenar el procés de contaminació de l’espai.