El 17 de juliol de 1991, el satèl·lit d’observació de la Terra més antic de l’Agència Espacial Europea (ESA) i el primer satèl·lit radar europeu dedicat exclusivament a l’estudi de qüestions mediambientals, s’enlairava des del Port Espacial Europeu a Kurú, Guaiana Francesa.

L’ERS-1, amb un pes pròxim a les 2,4 tones, el van desenvolupar i construir un consorci industrial de més de cinquanta companyies en catorze països, liderat pel que avui és Airbus Defence and Space. No sols es tractava del satèl·lit més modern i complex del moment, sinó també del primer satèl·lit europeu equipat amb un sistema radar i instruments de microones per prendre mesures i captar imatges del mar i de la superfície terrestre. El satèl·lit va fer possible observar per primera vegada regions de la Terra habitualment ocultes sota els núvols o la boira i obtenir imatges de la superfície de la Terra en qualsevol condició climàtica, tant de dia com de nit.

En un principi, l’ERS-1 es va dissenyar per comptar amb una vida útil de tres anys, però va acabar funcionant tres vegades més temps del previst. Quan va arribar al final de la seva vida útil l’any 2000, havia orbitat 45.000 vegades al voltant del planeta i havia transmès a la Terra 1,5 milions d’imatges.

La incorporació a l’ERS-1 d’un instrument radar va permetre millorar la resolució dels satèl·lits d’observació de la Terra i assentar les bases de la tecnologia i les aplicacions dels satèl·lits radar posteriors, l’ERS-2 i Envisat. L’ERS-1 va marcar les bases per al monitoratge continu del nostre planeta, fet que ens permet comprendre cada dia millor els seus complexos processos climàtics.

Com a part de les activitats en el marc del contracte marc amb ESOC (Centre Europeu d’Operacions Espacials de l’ESA a Alemanya), GMV va participar en el desenvolupament del subsistema de dinàmica de vol tant de l’ERS-1 com del seu successor, l’ERS-2. Concretament, personal de GMV va formar part dels equips d’operacions de "Flight Dynamics" (Dinàmica de Vol) de les missions ERS-1 i ERS-2, proporcionant suport en les activitats de control de la trajectòria i la generació dels comandaments necessaris per controlar l’òrbita i l’actitud d’ambdós satèl·lits.

Avui, el programa de monitoratge global viu una nova era en la manera de gestionar el medi ambient, de comprendre i afrontar els efectes del canvi climàtic i de garantir la seguretat ciutadana, a través d’una àmplia gamma de serveis d’informació per a un gran nombre d’aplicacions pràctiques gràcies als Sentinel, les noves famílies de satèl·lits de l’ESA.

Equipats amb un potent radar d’obertura sintètica, els Sentinel garanteixen la continuïtat amb els ERS-1 i 2, així com amb el satèl·lit Envisat i la seva tecnologia es basa en una sòlida herència de radars en satèl·lits, iniciada amb ERS-1 fa 25 anys.

Les missions Sentinel estan sent desenvolupades dins el programa de vigilància mundial per al medi ambient i la seguretat Copernicus, en què GMV continua participant activament amb diferents projectes, tant per al segment de terra com per al segment espacial.