Avui, divendres 30 de setembre, la sonda europea Rosetta completarà la seva missió amb un descens controlat sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko.

Està previst que la sonda descendeixi sobre una regió de fosses actives al “cap” del cometa. Una regió coneguda com Ma’at, que es troba al menor dels seus dos lòbuls i que alberga diverses fosses actives de més de 100 m de diàmetre i entre 50 i 60 m de profunditat.

En el descens, Rosetta observarà aquestes estructures fascinants des de més a prop que mai. La sonda es dirigirà a un punt adjacent a una fossa ben definida, de 130 m d’ample, que l’equip de la missió ha batejat de manera informal com Deir el-Medina, ja que compta amb una estructura d’aparença similar a l’antic poblat egipci del mateix nom.

De la mateixa manera que els objectes trobats al jaciment arqueològic mostren als historiadors com era la vida al poblat, la fossa del cometa presenta indicis sobre l’esdevenir geològic de la regió. Rosetta impactarà en un punt molt pròxim a Deir el-Medina, dins una el·lipse d’uns 700 x 500 m.

La sonda porta des del 9 d’agost traçant òrbites el·líptiques cada cop més pròximes al cometa. Des del passat 24 de setembre, quan va tenir lloc el sobrevol final, s’estan duent a terme una sèrie de maniobres necessàries per alinear Rosetta amb el lloc de l’impacte sobre la superfície del cometa. Durant l’últim sobrevol, Rosetta ha estat a només 1 km de la superfície, una distància a la qual no s’havia arribat mai.

Per tant, avui finalitzaran les operacions de la nau i aleshores els equips passaran a centrar-se exclusivament en qüestions científiques.

GMV té una participació destacada en la missió Rosetta des dels seus inicis. Tant l’arribada a l’òrbita com l’aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko van ser activitats controlades des de la terra per un equip d’enginyers i una important participació de GMV, concretament amb personal desplaçat tant al seu Centre d’Operacions Científiques (Rosetta Science Operations Centre), que es troba dins del Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA/ESAC), situat a Villafranca del Castillo (Madrid), com al Centre d’Operacions de l’ESA (ESOC) a Darmstadt, Alemanya, i al Centre de Control (CC) del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) a Toulouse, França.

GMV també va ser clau a la fase de concepció de la missió, l’anomenada "Mission Analysis" (Anàlisi de Missió), des d’anys abans del seu llançament i també va participar, entre altres activitats, en la planificació de les operacions específiques, el control de planificació de tres instruments i la preparació de les operacions per a la fase principal de la missió (la fase "cometària").

El personal de GMV a França va realitzar el manteniment de les eines de càlcul que van fer servir al CC del CNES per calcular els criteris d’il·luminació i visibilitat necessaris per decidir el punt d’aterratge sobre el cometa, així com les possibles trajectòries de descens del lander (o mòdul d’aterratge) Philae.

El personal de GMV a Alemanya continua participant, des del seu llançament el 2004, a les operacions de "Flight Dynamics" (Dinàmica de Vol), concretament al control de la trajectòria i la generació dels comandaments necessaris per controlar l’òrbita i actitud de la sonda. Per a les operacions a les proximitats del cometa, l’equip de "Flight Dynamics" de GMV realitza tasques addicionals: disseny de les trajectòries d’acostament, òrbita i descens; processament de les imatges preses amb les càmeres a bord de Rosetta; i estimació de les característiques del cometa que tenen influència en la navegació. Tota una sèrie d’activitats que el personal de GMV desenvoluparà fins al final de les operacions.