El proper 30 de setembre la sonda europea Rosetta completarà la seva missió amb un descens controlat sobre la superfície del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko, un final motivat per la distància cada cop més gran de la sonda respecte del sol i la terra, que fan que perdi energia i amplada de banda, així com per l’envelliment de la nau i la càrrega útil, que han suportat un entorn molt advers durant més de 12 anys.

A diferència del que va passar el 2011, quan Rosetta va entrar en un període d’hibernació de 31 mesos durant el tram més distant del seu trajecte, aquest cop la nau s’està desplaçant en paral·lel al cometa. La distància màxima del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko del sol (de més de 850 milions de quilòmetres) és la distància més llunyana que Rosetta ha viatjat mai. En el punt més allunyat la sonda no tindria prou energia per garantir que els seus escalfadors fossin capaços d’aconseguir una temperatura suficient per a la seva supervivència i perdria amplada de banda, utilitzada per a la transmissió de dades científiques.

En lloc d’arriscar-se a una hibernació mot més prolongada, i de la qual seria poc probable que sortís, després d’una sèrie de consultes amb l’equip científic el 2014, van decidir que la nau seguiria al mòdul Philae en el seu camí cap al cometa.

Durant el mes d’agost, els operadors de Rosetta començaran a canviar la seva trajectòria amb vistes al seu gran final, en què la nau s’anirà acostant al punt més pròxim del cometa al llarg d’una sèrie d’òrbites el·líptiques. Les últimes hores del descens permetran a Rosetta realitzar mesures úniques que incloguin imatges d’altíssima resolució que incrementaran el retorn científic de la missió amb dades de gran valor que només es poden recopilar en una fase final com aquesta. Les comunicacions acabaran quan la sonda assoleixi la superfície del cometa. El 30 de setembre finalitzaran les operacions de la nau i en aquest moment els equips passaran a centrar-se exclusivament en qüestions científiques.

GMV té una participació destacada en la missió Rosetta des dels seus inicis. Tant l’arribada a l’òrbita com l’aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko van ser activitats controlades des de la terra per un equip d’enginyers i una important participació de GMV, concretament amb personal desplaçat tant al seu Centre d’Operacions Científiques (Rosetta Science Operations Centre), que es troba dins del Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA/ESAC), situat a Villafranca del Castillo (Madrid), com al Centre d’Operacions de l’ESA (ESOC) a Darmstadt, Alemanya, i al Centre de Control (CC) del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) a Toulouse, França.

GMV també va ser clau a la fase de concepció de la missió, l’anomenada "Mission Analysis" (Anàlisi de Missió), des d’anys abans del seu llançament i també va participar, entre altres activitats, en la planificació de les operacions específiques, el control de planificació de tres instruments i la preparació de les operacions per a la fase principal de la missió (la fase "cometària").

El personal de GMV a França va realitzar el manteniment de les eines de càlcul que van fer servir al CC del CNES per calcular els criteris d’il·luminació i visibilitat necessaris per decidir el punt d’aterratge sobre el cometa, així com les possibles trajectòries de descens del lander (o mòdul d’aterratge) Philae.

El personal de GMV a Alemanya continua participant, des del seu llançament el 2004, a les operacions de "Flight Dynamics" (Dinàmica de Vol), concretament al control de la trajectòria i la generació dels comandaments necessaris per controlar l’òrbita i actitud de la sonda. Per a les operacions a les proximitats del cometa, l’equip de "Flight Dynamics" de GMV realitza tasques addicionals: disseny de les trajectòries d’acostament, òrbita i descens; processament de les imatges preses amb les càmeres a bord de Rosetta; i estimació de les característiques del cometa que tenen influència en la navegació. Tota una sèrie d’activitats que el personal de GMV desenvoluparà fins al final de les operacions.