L’any 2012, GMV va començar a dissenyar, implementar i desplegar el sistema Eurosur per a Frontex. Eurosur és un sistema polivalent dissenyat per prevenir el crim transfronterer i la immigració irregular, i per contribuir a protegir les vides dels immigrants i les fronteres externes de la UE.

El sistema Eurosur té per objectiu proporcionar capacitats d’intercanvi d’informació en temps gairebé real, assegurar la cooperació de les diferents organitzacions nacionals de control fronterer i Frontex, incrementar la seva consciència situacional, potenciar la seva capacitat de reacció i assegurar la resposta conjunta als desafiaments.

Eurosur es va posar en marxa el 2 de desembre de 2013 i s’ha convertit en un valor fonamental per a Frontex per gestionar les fronteres externes d’Europa. En la primera fase, el sistema es va implementar als primers 19 països Schengen amb fronteres externes terrestres o marítimes. La segona fase de la implementació va veure als altres 12 estats membres (EM) participants adoptar el sistema l’1 de desembre de 2014.

Eurosur és un sistema distribuït que consisteix en una xarxa de nodes (una combinació de dispositius de maquinari i aplicacions de programari) implementada en el Centre de Coordinació Nacional (CCN) establert en cada EM. Cada CCN agrupa les autoritats responsables del control fronterer en un EM donat i la seva missió és coordinar les activitats de vigilància fronterera a escala nacional, i servir com un centre per a l’intercanvi d’informació. Amb aquest propòsit, Eurosur proporciona als usuaris del CCN adreces de correu electrònic segures, videoconferències i l’Aplicació Eurosur personalitzada per a l’intercanvi d’informació de vigilància fronterera.

Els diferents nodes estan interconnectats, i es crea la Xarxa de Comunicació Eurosur (RCE). Cada CCN recopila informació local i nacional sobre els incidents que passen a les fronteres dels ES i els introdueix en l’Aplicació Eurosur, que s’executa en el node (ja sigui manualment a través de la interfície gràfica d’usuari o automàticament a través de la Interfície d’Integració de la Xarxa), i es crea la imatge situacional nacional. El CCN decideix quina informació compartir i amb qui, i així es creen comunitats d’interès amb altres EM i amb Frontex.

Partint d’aquesta aportació i afegint informació des d’altres fonts integrades directament a Eurosur, Frontex crea la imatge situacional europea i la imatge comuna d’informació prefronterera, centrant-se en àrees més enllà de l’Àrea Schengen i les fronteres de la UE. Aquestes dues imatges contenen informació sobre els esdeveniments que tenen lloc ara a les fronteres de la UE, activitats i anàlisis operacionals i es comparteixen amb els EM a través de l’RCE, fet que permet una vigilància contínua de les fronteres externes terrestres i marítimes de la UE, fronteres aèries dels ES i punts fronterers interns.

A més, el sistema Eurosur s’integra perfectament amb els Serveis de Fusió Eurosur, un conjunt de serveis que Frontex lliura de manera centralitzada en cooperació amb l’Agència Europea de Seguretat Marítima (AESM) i el Centre de Satèl·lits de la UE (CSUE). Aquests serveis inclouen el seguiment automatitzat d’embarcacions i capacitats de detecció, funcions de programari per predir les posicions de les embarcacions o pronòstics precisos meteorològics i oceanogràfics. El procediment dels Serveis de Fusió Eurosur a través d’Eurosur permet als ES millorar encara més la consciència situacional, facilita l’accés a tecnologies d’avantguarda i ajuda a reduir la duplicació dels esforços i costos.

En analitzar tota aquesta informació en temps real, les autoritats nacionals responsables de la vigilància de les fronteres terrestres, marítimes i aèries (guàrdies de fronteres, guardacostes, serveis de policia, autoritats de duanes, marina...) i els Cossos Europeus de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) poden intervenir segons el presumpte impacte de la situació, com el moviment d’immigrants detectats a prop de les fronteres externes, per exemple. Eurosur també permet l’intercanvi ràpid d’informació entre les autoritats supervisores i les autoritats de recerca i rescat.

Al desembre de 2018, el Sistema Eurosur va rebre l’Autorització Provisional per Operar (IATO) com un sistema restringit de la UE. Aleshores, l’RCE es va transformar eficaçment en una xarxa classificada. Des de llavors, l’RCE ha estat autoritzada per allotjar i intercanviar Informació Classificada de la UE (ICUE) fins al nivell restringit de la UE.

Amb la Norma Eurosur (UE) 2019/1986, l’RCE va passar a ser independent del sistema Eurosur, i va constituir la Xarxa EGFC (Xarxa Europea de Guàrdia de Fronteres i Costes), la qual utilitzarà Frontex per a l’intercanvi segur d’informació (està previst que l’EGFC es converteixi en CONFIDENCIAL de la UE l’any 2023), no només des de l’aplicació d’Eurosur, sinó també des dels altres sistemes Frontex. Un exemple d’un altre sistema que rebrà accés ràpid a aquesta Xarxa EGFC és la Plataforma d’Accés a la Vulnerabilitat (PAV), també desenvolupada per GMV, que recopila i analitza anualment l’estat de les fronteres dels EM, les verifica davant les normes de la UE i proporciona recomanacions per a la millora.

Eurosur millorarà les seves capacitats per intercanviar informació d’una manera més fàcil i segura, estandarditzant la informació en les imatges situacionals i en els informes. Els estats membres també necessitaran informar de qualsevol situació que tingui un impacte a les fronteres externes de la UE mitjançant informes i alertes cas a cas i en els incidents i operacions relacionats amb la Recerca i Rescat. La cooperació amb tercers països també es millorarà, establint i compartint imatges situacionals específiques amb aquests.

Un primer pas cap a la modernització requerida de l’anterior RCE per donar suport a aquestes noves capacitats és el reemplaçament del maquinari en els antics nodes per nous dispositius d’avantguarda. Aquest projecte està sent executat per GMV actualment i revela la necessitat d’una cooperació estreta i coordinació perfecta entre els diversos departaments de GMV que participen en el projecte per assegurar l’adquisició, producció, transport i implementació dels nodes en les dates requerides segons la programació ajustada del projecte. L’actual pandèmia de la COVID-19 planteja reptes addicionals en un projecte ja complex.

Autor: Jorge Díaz (JJDM)