Malauradament, les notícies sobre incendis forestals ens acompanyen en cada època estival. Si, a més, has crescut en un país mediterrani com jo, segurament el nombre de notícies sobre incendis que s’hagin fixat en la teva memòria es remunten fins a la infantesa. En la meva, s’hi van fixar tres notícies sobre incendis ocorreguts entre 1999 i 2006, ja que la seva magnitud creixent va fer replantejar-me el significat dels conceptes “devastador”, “desastre ecològic” i “pèrdues humanes i econòmiques”.

El primer d’aquests incendis va tenir lloc el dia 20 d’agost de 1999 a la Muntanya Abantos a San Lorenzo del Escorial, Madrid, s’hi van cremar 425 hectàrees[1] i aquest succés es va definir com un “desastre ecològic” en nombrosos mitjans de comunicació. Sis anys més tard, el 16 de juliol de 2005, una barbacoa en una àrea de pícnic de Guadalajara, a Castella-la Manxa, va provocar un incendi en el qual van morir 11 persones i que va arrasar més de 10.000 hectàrees[2], entre les quals hi havia zones d’alt valor ecològic. A l’estiu següent, entre el 3 i el 15 d’agost de 2006, una onada d’incendis va devastar Galícia. S’estima que es van calcinar més de 90.000 hectàrees[3], van morir quatre persones i l’estimació de les pèrdues econòmiques va oscil·lar entorn dels 211 i els 296 milions d’euros[4]. 

Una gran part dels incendis que ocorren a Espanya són intencionats o fruit de negligències[5]. Tanmateix, les condicions meteorològiques van jugar un paper important en el control i propagació d’aquests incendis. A més de forts vents, com en el cas de la muntanya Abantos, les condicions meteorològiques van ser especialment negatives en els dos últims a causa d’una sequera prolongada entre 2004-2007 i una onada de calor acusada el 2006⁶. Malgrat que en aquests dies s’han produït diversos incendis forestals a tot Espanya, el seu nombre s’ha reduït notablement des de 1994[6] gràcies a l’esforç conjunt de les administracions públiques, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i la col·laboració ciutadana.

En altres zones d’Europa, unes condicions meteorològiques similars han contribuït a dificultar les tasques d’extinció i augmentar la magnitud dels incendis i els seus efectes en cascada. Per exemple, en l’incendi succeït a Portugal el 2017, en el qual es van cremar prop de 500.000 hectàrees i van morir 120 persones[7], i a Àtica, Grècia, el 2018, que tot i que va ocupar una extensió molt menor, va provocar la mort de 102 persones[8].

En els últims anys, alguns dels incendis que han tingut lloc són particularment preocupants des del punt de vista ambiental perquè o bé estan augmentant en terres amb alt contingut en carboni com a l’Àrtic[9], o bé estan assolint unes dimensions fins ara mai vistes com a Austràlia.

A l’Àrtic, els llamps són la principal causa d’incendis. S’espera que el nombre de llamps augmenti en un 85% als boscos boreals i que es dupliqui a les zones de tundra com a conseqüència del canvi climàtic[10]. El 2020, es van assolir nous rècords d’emissions de CO2, 244 megatones entre l’1 de gener i el 31 d’agost de 2020[11]. A Austràlia, diferents institucions oficials assenyalen els llamps com la principal causa dels incendis ocorreguts en la temporada 2019-2020, en què es van cremar més de 17 milions d’hectàrees, van morir 33 persones i es van perdre 3.094 cases[12]. Un desastre sense precedents que ha tingut efectes potencialment irreversibles en algunes espècies amenaçades o en perill d’extinció. El Govern d’Austràlia ja ha començat a treballar en un pla d’intervenció i recuperació urgent de 810 espècies.[13]

Què són els megaincendis?

L’aparició recurrent de notícies sobre incendis forestals amb una creixent intensitat i magnitud en els últims anys ha començat a generalitzar l’ús del terme “megaincendi”. Aquest terme fa referència a incendis de més de 40.000 hectàrees molt difícils de contenir i normalment agreujats per condicions climàtiques extremes com ara altes temperatures prolongades i sequera[14]. Originàriament, el terme megaincendi es va utilitzar per descriure grans incendis a l’oest dels Estats Units[15] i el seu ús s’ha popularitzat per descriure incendis de gran intensitat i magnitud arreu del món. Els factors i característiques que defineixen aquest tipus d’incendi haurien de ser determinats amb més precisió per evitar possibles ambigüitats en el seu ús i interpretació en diferents indrets del món i, com passa amb altres termes, ser inclòs en glossaris temàtics[16]. 

Els megaincendis ocorreguts en diferents regions en els últims anys —entre altres, al sud de Xile el 2017, a Califòrnia, 2018 i 2020, i a l’Amazònia, 2019— i els que estan actualment ocorrent, constitueixen la pèrdua d’espais naturals d’alt valor ecològic que contribueixen, a més, al benestar social de moltes maneres. Una d’elles, és l’impacte positiu que té la natura en la salut i en la percepció de felicitat [17]^,[18]^,[19] i que tant s’ha posat de relleu durant el confinament per la COVID-19. La degradació dels ecosistemes i la destrucció del patrimoni natural posen seriosament en perill la conservació de la biodiversitat i, per tant, els serveis ecosistèmics que en deriven.

Com està contribuint Europa a prevenir megaincendis?

Entre 2010 i 2016, Grècia, Espanya, França, Itàlia i Portugal van reportar conjuntament més de 40.000 incendis l’any. S’ha observat que la temporada d’incendis s’ha allargat en els últims 30 anys a causa dels efectes del canvi climàtic[20]. Una millora en el monitoratge dels incendis i en la coordinació per combatre’ls és més crucial que mai.

La Comissió Europea i l’Agència Espacial Europea (ESA, en les seves sigles en anglès) estan donant suport i contribuint al monitoratge de les masses forestals i dels incendis a través de la Nova Estratègia Forestal Europea 2030[21] i el finançament de projectes operacionals.

En els últims 20 anys, la Comissió Europea ha finançat 56 projectes sobre ecologia del foc, prevenció, supressió i recuperació²⁰. Projectes com FIRESMART, FUELMAP i ARCFUEL, en què GMV ha participat, posen de manifest la utilitat de les dades de satèl·lit per quantificar àrees cremades, elaborar mapes de combustibles i conscienciar la població. Tanmateix, la integració d’aquestes dades geoespacials en enfocaments holístics és necessària per predir, monitorar i avaluar les causes i conseqüències dels incendis de manera integral, fet que ajudarà a millorar la presa de decisions.

A l’abril de 2021, el projecte Horitzó 2020 FirEUrisk va néixer per contribuir a un canvi de paradigma en la gestió d’incendis forestals a Europa. Aquest projecte liderat per l’Associació portuguesa per al Desenvolupament de l’Aerodinàmica Industrial (ADAI) rebrà 10 milions d’euros per desenvolupar un enfocament holístic de la prevenció del risc d’incendis i adquirir coneixements que ajudin a abordar els desafiaments vinculats a les condicions europees d’incendis forestals actuals i a les pronosticades per a les pròximes dècades.

GMV coordinarà les tasques d’efectes en cascada i la demostració de solucions a escala paneuropea i en cinc regions seleccionades: el comtat de Kalmar (Suècia), Centreeuropa (Brandenburg i Saxònia a Alemanya, Bohèmia a la República Txeca i Silèsia a Polònia), Portugal central, Barcelona (Espanya) i Àtica (Grècia).

En collaboració amb 39 institucions de 19 països, GMV afronta el seu paper en el projecte Horitzó 2020 FirEUrisk com una oportunitat per contribuir al desenvolupament i coordinació de solucions geoespacials innovadores que marquin la diferència en l’avenç i la millora de la gestió d’incendis forestals a Europa. 

Autora: Marta Gómez-Giménez

Dr. sc. nat. | Project Manager

Remote Sensing Services & Geospatial Analytics Division

Payload Data Processing and Applications Business Unit