Durant la pandèmia, el sector industrial ha estat un dels actors que més s’ha vist afectat per les restriccions de mobilitat, assistència al centre de treball i desproveïment d’alguns components. Tanmateix, en aquest escenari la robòtica, i en el seu cas la robòtica col·laborativa, hi ha intervingut amb un paper fonamental no només per millorar i optimitzar els processos productius, sinó també per incrementar la seguretat dels treballadors per l’alt risc de contagis en espais tancats. És més, els robots col·laboratius han contribuït en gran manera a democratitzar l’ús d’aquesta tecnologia a les pimes, ja que el seu cost d’adquisició i posada en marxa és menor que la de robots industrials convencionals, a més de proporcionar versatilitat i flexibilitat per realitzar múltiples tasques a tota la cadena de producció.

Les característiques anteriors són de gran importància a l’hora de justificar l’adquisició d’aquest tipus d’equips,  a les quals s’uneix la seva gran capacitat d’integració amb sistemes d’intel·ligència artificial, que permetin adequar els moviments del robot a situacions dinàmiques que es poden donar en el dia a dia dels processos de producció. D’altra banda, la connexió d’elements i sensors a altres elements, màquines o sistemes d’informació, coneguda com a IoT, permeten analitzar la situació actual de la maquinària, per exemple, per a la seva aplicació en els bessons digitals, detectar signes d’alarma, transmetre alertes i activar els corresponents processos de reparació.

En aquest context, ha sorgit el concepte d’intel·ligència artificial industrial (IAI), que pot definir-se com l’aplicació de la IA a les operacions, processos i sistemes físics d’una indústria, de manera que es pugui monitorar, optimitzar o controlar el comportament de les esmentades operacions, processos i sistemes per millorar-ne l’eficiència i funcionament i dotar-los de més autonomia.

Circulació autònoma

Aquests avenços tecnològics estan impulsant la competitivitat, a més de criteris de sostenibilitat ambiental i social. I aquí és on neix el que la Comissió Europea ha batejat com a Indústria 5.0, un nou model més sostenible i centrat en les persones, basat en una indústria més digital i competitiva, i basat en el desenvolupament d’infraestructures més intel·ligents i eficients.

Com a conseqüència de la innovació tecnològica en aquest àmbit, han sorgit diferents tipus de robots i vehicles amb capacitat de moviment, que no requereixen el control directe d’un conductor o usuari.

Els robots autònoms mòbils (AGV) s’utilitzen en magatzems i empreses per transportar i recopilar materials gràcies a la utilització d’algoritmes d’IA basats en imatge que els permeten comprendre, mapar i navegar aquests entorns de manera més eficient.

Així mateix, la robòtica ha provocat una evolució en els models de negoci, des de models més tradicionals de venda d’equipament fins a una oferta de la tecnologia com RaaS (Robot as a Service). Hi ha dues maneres d’implementació d’aquest model. En primer lloc, els anomenats “cloud robots”, que es connecten a Internet i ofereixen recursos d’emmagatzemament, computacionals o de dades basades en núvol, que es paguen pel seu ús. En segon lloc, els serveis robotitzats que pot llogar el client durant un temps determinat, incloent suport tècnic i monitoratge en temps real.

A GMV disposem d’una àmplia experiència en el desenvolupament de solucions tecnològiques innovadores i de projectes basats en la integració sensorial i en l’automatització avançada, treballant en tres línies d’activitat dins de la robòtica: la col·laborativa, la industrial, i l’autònoma.

 

Autor: Ángel C. Lázaro Ríos