La majoria de la gent assumeix la bona salut com un fet intrínsec a la vida. Sobretot en la joventut, quan moltes vegades se la desafia amb excessos, o un no en té cura. Només els qui coneixen la malaltia des d’edats primerenques i així que anem complint anys i apareixen els “malestars” la valoren com el més important que tenim en les nostres vides.

Com expliquen alguns especialistes, el benestar personal se sustenta en tres pilars: un bon entorn afectivofamiliar, una bona salut i disposar d’una situació econòmica suficient per afrontar les necessitats. Si un d’aquests factors falla, mantenir l’equilibri resulta complicat. Quan parlem de salut, ens referim tant a la salut física com a l’emocional, i es dona la circumstància que moltes vegades el trencament de la primera desemboca en el deteriorament de la segona.

Afrontar qualsevol malaltia implica un esforç, encara més si es tracta d’afeccions cròniques o greus. En les primeres, una actitud encertada és assumir la malaltia com una cursa de fons en la qual se succeiran inevitables pors i moments de flaquesa, perquè es patirà per tota la vida. En les segones, en paraules d’un especialista en la matèria, que va superar un càncer de tiroide, el reconegut doctor Pedro Lara, l’actitud no pot ser de derrota, perquè “l’equació de càncer igual a mort actualment no és directa”, però indubtablement “davant d’una malaltia greu, cal fer una transició personal”.

Mantenir l’equilibri emocional quan es diagnostica un problema tan seriós com el càncer, fins i tot encarar-lo amb fortalesa i temprança per superar les teràpies, i els efectes adversos que provoquen, és un repte important, però resulta al seu torn de gran ajuda per al pacient. Acceptar la pèrdua de la salut implica viure un dol i després de la batalla que s’entaula contra la malaltia, indubtablement, les persones canviem. En el cas del prestigiós doctor Lara, no sap si la malaltia l’ha fet millor especialista, però “sí millor metge”. Aquesta precisió marca la diferència en els resultats de salut dels pacients, i hi entren en joc conceptes com l’empatia, la humanitat o l’amor al proïsme en la premissa de solvència professional. Lara comparteix el seu convenciment sobre la figura del metge com el professional que viu la malaltia amb el pacient acompanyant-lo, fent-se càrrec del seu sofriment. Perquè “el metge és un soci del pacient, al qual acompanya en el seu viatge, no és un simple proveïdor de serveis”. No ens deixa indiferents escoltar en paraules del doctor que “el càncer és de les millors coses que m’han passat en la vida”.

Abordatge integral

En els últims anys, fruit de la recerca i de la innovació sanitària en el tractament del càncer, han sorgit teràpies com la immunoteràpia i tecnologies com la radioteràpia intraoperatòria esperançadores per als malalts. Com explica el doctor Lara, la situació ha canviat positivament respecte a fa tan sols unes dècades, “cada vegada tenim una assistència millor, més informació i uns canals més ràpids per rebaixar la por inicial. La majoria dels tumors que es diagnostiquen avui dia, que són el càncer de pulmó, el càncer de mama, el càncer de pròstata i el càncer colorectal, es curen en un percentatge cada vegada més rellevant de casos; en els càncers de pulmó localitzat la taxa relativa de supervivència a 5 anys és del 60 %; en mama, la ràtio de curació del càncer localitzat la taxa relativa de supervivència a 5 anys és del 95 %, i en el regional, del 85%, en el càncer de pròstata tant localitzat com regional la taxa relativa de supervivència a 5 anys és pràcticament del 100 %”.

Noves aportacions terapèutiques de base digital com el planificador de RIO (radioteràpia intraoperatòria) de GMV, Radiance™, està demostrant molt bons resultats (tant referit al fet que no es reprodueixin altres tumors, com a l’increment de l’esperança de vida) en tumors com els de mama o cervell, sarcomes, recte, pell, metàstasis vertebrals, entre d’altres.

De la mateixa manera, l’abordatge de l’impacte emocional que implica assumir que es pateix càncer, ha millorat notablement. Com comparteix satisfet Pedro Lara, “avui hi ha psicòlegs per a oncologia als hospitals, fa anys no era així”. La curació emocional, “en molts casos, és més complexa que la biològica”. A més de l’ajuda d’especialistes (psicòlegs i psiquiatres), activitats com el ioga o el ‘mindfullnes’ s’han mostrat beneficioses per “combatre la por, l’angoixa, l’ansietat per l’esdevenir vital”. Ell mateix, durant la seva malaltia, va començar a practicar la meditació per concentrar-se en el present i fer la transició personal d’enfrontar-se a una malaltia greu, com explica. El ioga el va ajudar a “digerir els tràngols en una situació de pau per prendre distància i posar-se al lloc dels altres. No jutjar i acceptar de bon grat el que va venint, sense perdre el rumb del sentit de la teva vida.”

*Pedro Lara és catedràtic d’Oncologia de la Universitat Fernando Pessoa Canarias, director del Centro Oncológico Integral Canario de l’Hospital Universitari San Roque de Las Palmas i director de l’ Instituto Canario de Investigación del Cáncer, president de la Unió Europea d’Especialitats Mèdiques. Grup de Radiologia Oncològica i president de la Comissió Nacional d’Oncologia Radioteràpica del Ministeri de Sanitat d’Espanya

Autor: Maole Cerezo