Cada segle té una o unes quantes dècades definitòries, amb canvis importants impulsats per múltiples esdeveniments culturals, polítics, econòmics o tecnològics que marquen la pauta. En els últims anys, la societat mundial del segle XXI, i l’europea en particular, ha assolit un nivell de connectivitat, digitalització i mobilitat abans impensable. És precisament en aquests conceptes de digitalització, connectivitat i mobilitat en què s’observen els avenços més significatius, especialment amb l’aparició de  sistemes i vehicles aeris no tripulats (UAS/UAV) o remotament pilotats (RPAS).

L’aparició d’aquestes aeronaus, juntament amb la millora dels conceptes de navegació, ha establert les bases d’un sector emergent que a poc a poc s’està integrant en la vida quotidiana de la societat. Tanmateix, és en el món militar on aquests sistemes s’han introduït primer, i on GMV està tenint un protagonisme en el desenvolupament de sistemes embarcats, subministrament i certificació d’UAS, etc. En particular, GMV, juntament amb AUREA Avionics, ja ha subministrat diferents sistemes Seeker UAS al Ministeri de Defensa.

Malgrat això, és en la vida civil on s’espera que aquestes aplicacions tinguin un impacte més gran, fent viables operacions cada vegada més automatitzades en què la presència humana s’anirà reduint. En l’imaginari col·lectiu identifiquem actualment operacions a priori destinades a ser realitzades per drons, com el transport urgent de productes sanitaris, l’enviament d’auxili a llocs on hi ha hagut un accident o el monitoratge ràpid en zones d’emergència, i arribar fins i tot als voltants d’indrets on s’ha comès algun delicte.

No obstant això, totes aquestes operacions plantegen un problema comú: la interacció d’aquests sistemes en espais amb altres aeronaus tripulades i amb persones o objectes no relacionats amb l’operació. En l’actualitat, la normativa tracta d’imposar requisits en funció del risc concret de cada vol, i és en l’entorn urbà on s’estan centrant els esforços per intentar desenvolupar un concepte segur que, a més, permeti flexibilitat als usuaris per poder dur a terme les seves activitats.

Aquesta normativa ha d’assolir un equilibri delicat entre les dues visions contraposades de les autoritats d’aviació (tradicionalment molt garantistes i que tendeixen a regular tots els aspectes) i la dels usuaris (habitualment sense coneixements aeronàutics previs i amb procediments més relaxats).

A tall d’exemple, empreses de distribució mundialment conegudes estan pensant a desenvolupar un servei de paqueteria directament amb UAS des del centre logístic fins al domicili del client. Aquest cas concret faria que centenars de naus sobrevolessin nuclis urbans, cosa que incrementaria molt el risc d’accident, tant que fins i tot podria perjudicar el sector per la falta de confiança de la població. Per aquest motiu es vol establir un procediment clar i unes condicions de seguretat suficients sense que la burocràcia i les certificacions es converteixin en una barrera insalvable per a qui s’hi vulgui dedicar.

Salta a la vista que aquest procés no és en absolut senzill i la casuística és gairebé infinita, per això les institucions europees estan desenvolupant el concepte U-Space, un conjunt de nous serveis i procediments de gestió de l’espai aeri dissenyats per garantir-hi l’accés de les aeronaus no tripulades i la seva interacció amb l’aviació convencional, vetllant alhora pel dret a la intimitat i la seguretat de les persones i les infraestructures.

Per aconseguir-ho, els serveis de U-Space es basaran en un alt nivell d’automatització i autonomia, i és en la definició, l’estandardització i l’evolució d’aquests serveis on GMV està exercint un paper clau durant els últims anys. GMV ha desenvolupat diversos serveis U-Space integrats dins de la suite Dronelocus© (Servei de Gestió d’Emergències, Servei de Seguiment, Servei de Predicció de Disponibilitat de la Navegació i la Vigilància). Aquests serveis s’han avaluat en entorns operacionals reals, integrant-se amb altres aplicacions U-Space dins del projecte DOMUS, demostrador espanyol de U-Space coordinat per ENAIRE. A més, altres projectes amb participació de GMV, com EGNSS4RPAS i SONORA, han establert les bases de les necessitats de regulació en els sistemes de navegació, i continuaran donant suport a la Comissió Europea en totes les activitats que hi estiguin relacionades. D’altra banda, projectes com SUGUS i EUGENE (actualment en execució), tots dos liderats també per GMV, intenten aportar solucions tecnològiques que facilitin i automatitzin els procediments de vol d’UAS/RPAS en tota mena d’ambients.

Malgrat que implementar-ho és difícil, s’espera que U-Space sigui capaç de garantir el bon funcionament dels drons en tots els entorns operatius i en tota classe d’espais, per a tots els tipus de missions i per a totes les categories de drons. Els anys vinents, aquest sector serà clau en el desenvolupament econòmic i tecnològic. És per això que el lideratge europeu per convertir el model U-Space en una referència mundial depèn de l’encert en el treball efectuat en la seva definició conjuntament per la indústria i les institucions europees.

Autor: Ginés Moreno López