Dades. La matèria primera d’empreses i indústries resilients i optimitzades
GMV ha participat en la taula de debat “Dades. La matèria primera d’empreses i indústries resilients i optimitzades”, en el marc de la setmana d’R+D+I de la Comunitat Valenciana, organitzada pel Centre Tecnològic de Recerca, Desenvolupament i Innovació en les Tecnologies de la Informació i Comunicacions (ITI) amb el suport de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE).
La setmana d’R+D+I de la Comunitat Valenciana neix amb l’objectiu de transmetre els resultats dels projectes de Recerca, Desenvolupament i Innovació a les empreses de la Comunitat Valenciana i amb el ferm propòsit de contribuir a millorar la seva competitivitat.
Inmaculada Pérez Garro, directora de Salut Digital de GMV, va compartir l’experiència acumulada des de fa més de deu anys en projectes de ciència de dades i salut. Per a què es tracten les dades? Com va explicar la directiva, en salut, en la sanitat pública, l’objectiu és crear un sistema sostenible, amb serveis de qualitat, gràcies a l’eficiència que aporta l’anàlisi de la dada. El diagnòstic primerenc, la dispensació de tractaments personalitzats, la reducció de les llistes d’espera... són algunes de les possibilitats que ofereix el tractament de les dades. Fins i tot, amb l’anàlisi de les dades, podem conèixer el nivell d’especialització en el tractament d’una malaltia determinada en un o un altre hospital i conèixer el temps mitjà de les seves llistes d’espera, i aportar competitivitat a la salut.
Posant de manifest el moviment existent en l’àmbit europeu en matèria de dades, va ressenyar el gran interès de la Comissió, apostant per una economia de la dada en la qual “la creativitat que s’obté de les dades propicia generar nous serveis i crear nou teixit empresarial” Data Act: measures for a fair and innovative data economy (europa.eu)
Canvi cultural
Davant d’aquest context, també es va al·ludir a la capacitat de les dades d’oferir la traçabilitat dels processos i de remodelar-los. Amb la seva anàlisi, “estem mesurant, perquè el procés pot haver-se degradat i cal fer canvis”. La dada “t’obliga a actuar i, a escala assistencial, aquesta nova realitat comporta un canvi cultural”. No en va, “en els projectes d’R+D+i hi ha un paquet que d’humanització per adaptar la tecnologia al nou procés”
Aquest canvi cultural també és necessari en el procés de cessió i intercanvi de dades, on hi ha resistència comprensible per les exigències de les diferents normatives als quals estan subjectes. I al seu torn, es dona la circumstància que “en salut, per poder entrenar els algoritmes necessitem un gran volum de dades. I per això és necessari compartir dades, alguna cosa que requereix salvar números, requisits de privacitat, confidencialitat i seguretat dels mateixos”. De fet, “el vuitanta per cent d’un projecte d’intel·ligència artificial es dedica a l’estandardització i la consecució d’acords de cessió de dades”.
Per accelerar les investigacions, Pérez Garro va explicar com des de GMV hem impulsat el projecte TartaglIA, l’objectiu del qual és la creació d’una xarxa de dades que permet entrenar-los de manera federada, evitant la compartició i accelerant l’aplicació de la intel·ligència artificial en els sistemes de salut, ja que “garantir la privacitat i seguretat i estandarditzar les dades són tasques que disminueixen la velocitat de les investigacions”.