A la 1.14 CEST del 27 de setembre la sonda nord-americana DART (Double Asteroid Redirection) va col·lidir amb èxit amb el seu objectiu, la lluna del sistema d'asteroides binari Didymos. Dimorphos és un asteroide amb una dimensió equivalent a la de la piràmide de Ghiza (uns 160 m) i orbita al voltant de Didymain, l'asteroide principal amb una mida de 780 metres de diàmetre.

DART, de la NASA, és la primera missió de defensa planetària i el seu objectiu primari és provar el concepte d'impactador cinètic. Posteriorment, HERA, la component europea d'aquesta acció coordinada de defensa planetària, farà un estudi detallat de les conseqüències d'aquest impacte.

L'impacte de DART amb Dimorphos es va produir a gairebé 11 milions de quilòmetres de la Terra i a una velocitat de 6,6 km/s. LICIACube, el cubesat de l'Agència Espacial Italiana (ASI) es va desprendre de DART 15 dies abans de l'impacte per registrar la col·lisió i prendre imatges de la dispersió de les restes i del cràter resultant.

Ara és el torn d'HERA. La sonda de l'ESA té unes dimensions de 2,2 x 2 x 1,8 metres i no arriba a la tona de pes. Està proveïda de grans panells solars i un sistema de propulsió d'hidrazina. HERA es llançarà a bord d'un Ariane 6 a finals del 2024 i arribarà al sistema d'asteroides binari Didymos el 2026.

El novembre de 2019, la missió HERA es va aprovar en el Consell Ministerial de l'ESA « Space19 +». Posteriorment, va entrar en la fase operacional per a la seva definició detallada i desenvolupament amb la participació de la indústria d'Alemanya, Bèlgica, Romania, Luxemburg, Portugal, Espanya, República Txeca, Àustria, Finlàndia, Irlanda i Suïssa. Actualment, durant el mes de setembre, HERA està sent sotmesa a la revisió de CDR (Critical Design Review).

Objectius d'HERA

Amb HERA, l'ESA persegueix un doble objectiu: provar tecnologies clau per a la defensa planetària, com són la navegació autònoma als voltants d'un cos celeste i fer un estudi detallat de caracterització del sistema binari i, en particular, de la seva lluna, prenent mesures detallades de les seqüeles de l'impacte de DART a Dimorphos. Amb això l'ESA portarà la defensa planetària un pas més enllà adquirint informació rellevant per a l'àmbit científic i, en concret, per als models d'asteroides. Aquesta mateixa informació ajudarà també a millorar el coneixement sobre l'origen del sistema solar i, fins i tot, d'altres sistemes planetaris.

HERA portarà a bord JUVENTAS i MILANI, dos cubesats que transporten experiments científics que oferiran dades addicionals i proporcionaran informació valuosa i complementària a l'enviada per HERA.

GMV a HERA

La multinacional tecnològica GMV lidera un consorci industrial internacional procedent d'Espanya, Portugal, Romania, França, Alemanya, els Països Baixos i Irlanda responsable de l'anàlisi de la missió i del disseny i desenvolupament del sistema GNC (Guidance, Navigation and Control) d'HERA.

GMV ha desenvolupat un sistema innovador de GNC autònom, tenint en compte les dificultats que es presenten en les operacions d'aproximació i navegació a causa del retard de les comunicacions a l'espai profund, a les irregulars característiques dels asteroides i a la incertesa de l'entorn inexplorat de l'espai profund.

Els dos factors diferencials del sistema de GNC d'HERA són la seva capacitat d'executar de manera autònoma el pla de vol que defineix l'equip del centre de control a terra i després incrementar el seu nivell d'autonomia fins a arribar a calcular a bord les maniobres per volar a una certa altura o executar una maniobra d'escapada davant del risc de col·lisió.

Així mateix, l'equip de GMV a Romania ha desenvolupat els estudis d'anàlisi de missió i el sistema de GNC de JUVENTAS, el nanosatèl·lit encarregat de mesurar el camp de gravetat i l'estructura interna de Dimorphos. També farà experiments de radiociència de satèl·lit a satèl·lit i durà a terme un estudi de radar de baixa freqüència de l'asteroide per revelar el seu interior. Finalment, aterrarà a Dimorphos, mesurant les forces produïdes en l'aterratge.