El mes de la conscienciació sobre la salut masculina impulsada pel moviment MOVEMBER (contracció de les paraules angleses «Moustache» i «November»), GMV manifesta el seu compromís amb la prevenció i promoció de la salut en general i, en aquest cas, de l’home en particular. Posa de relleu el paper de les tecnologies d’IA que milloren el tractament del càncer de pròstata i la seva detecció precoç, així com la detecció de les fases preliminars de malalties neurodegeneratives d’especial incidència i prevalença, com és el cas de la malaltia d’Alzheimer.

En l’àmbit concret de l’oncologia i, específicament, en el cas del càncer de pròstata, OPTIMA i TARTAGLIA són dos dels projectes en els quals GMV està aplicant models col·laboratius multidimensionals, en què tant la iniciativa pública com privada interactuen i treballen de manera sinèrgica, unint esforços i multiplicant voluntats i recursos. 

Javier Téllez, especialista en solucions Smart Health de GMV, explica quin és el paper de la IA a OPTIMA: «En aquest projecte treballem per extreure informació de textos clínics a fi de millorar la precisió dels algoritmes d’IA i, d’aquesta manera, augmentar el conjunt de dades disponibles que pugui ajudar a donar resposta a preguntes per a les quals encara no n’hi ha, i que són fonamentals per abordar amb precisió, d’una manera personalitzada i traslacional, malalties tan prevalents i que generen tant impacte clínic i social com és el cas del càncer de pròstata».

Es pot destacar que el 80 % de la informació que tenen els nostres centres de salut sobre els pacients són informes manuscrits que no poden interpretar els sistemes informàtics, i es perden per al seu ús científic. Així doncs, un dels objectius d’aquest projecte, coordinat pel professor Dr. James N’Dow, de l’Associació Europea d’Urologia i de la Unitat acadèmica d’Urologia de la Universitat d’Aberdeen, i el Dr. Hagen Krüger, director mèdic sènior d’oncologia de Pfizer Alemanya, és aplicar tractaments individualitzats amb teràpies innovadores després de l’anàlisi exhaustiva de dades del món real (Real World Data i Real World Evidence), aplicant IA.  

Només quatre de cada deu homes van a l’uròleg almenys una vegada l’any, i segons l’informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, “«Ls cifras del cáncer en España 2022» se n’hauran diagnosticat aquest any 30.884 casos, sent aquest tipus de tumors un dels més nombrosos, només superats pels càncers de còlon, mama i pulmó (per aquest ordre). Aquestes dades justifiquen la necessitat de conscienciar els homes de fer-se revisions a partir dels 50 anys, amb l’objectiu fonamental d’una detecció precoç i millorar-ne sensiblement el pronòstic, tant la seva prevenció com el seu abordatge, amb les diferents tècniques i possibilitats terapèutiques.

Augmentar la sensibilitat social sobre aquest problema és necessari i per això va sorgir MOVEMBER, per generar un coneixement i una exposició del problema que mogués a l’acció en l’àmbit de la salut masculina. Tal ha estat el seu èxit que ha aconseguit conscienciar i donar visibilitat a escala internacional a la salut de l’home, i, a més, aconseguir finançament per desenvolupar més de mil programes de recerca al voltant del càncer de pròstata, de testicle, les malalties neurodegeneratives o les conseqüències de la inactivitat física. 

Una altra de les recerques per abordar el càncer de pròstata és l’emmarcada en el projecte liderat per GMV, TARTAGLIA*, per accelerar la recerca clínica i sanitària mitjançant l’explotació de dades clíniques aplicant IA. En concret, aquest paquet se centra a ajudar en el diagnòstic de càncer de pròstata.

L’anàlisi federada de dades realitzada en el marc del projecte TARTAGLIA permetrà utilitzar múltiples fonts de dades en una xarxa federada, per predir el càncer de pròstata a partir de dades clíniques, genòmiques i radiòmiques (extracció de paràmetres quantitatius mitjançant algoritmes en les imatges mèdiques per detectar i mesurar aquelles característiques inapreciables a l’observació directa, amb l’objectiu d’associar-les a processos clínics concrets). Tot això permet predir la tipologia i agressivitat del tumor i millorar la categorització dels grups de risc, i permet, al seu torn, disminuir o evitar procediments diagnòstics invasius, i com en el cas anterior, avançar en la medicina personalitzada, predictiva i de precisió.

En paraules del Dr. Juan Morote, catedràtic d’Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), «l’aplicació de tecnologies d’intel·ligència artificial en el diagnòstic precoç del càncer de pròstata, clínicament significatiu a la xarxa federada TARTAGLIA, permetrà dissenyar nous algoritmes predictius que poden millorar l’estratègia actual de diagnòstic i personalitzar el tractament de càncer de pròstata». Alhora, «el seu desenvolupament i integració en xarxes federades és de gran importància, ja que permetrà un salt qualitatiu en la generalització de l’excel·lència mèdica, integrant dades massives de diversos centres i generant algoritmes comuns que millorin la predicció del risc en tots i cadascun dels centres, fet que possibilitarà la implementació general de la medicina personalitzada».

La majoria dels estudis en població major de 65 anys estimen una prevalença de la demència entre el 4 % i el 9 % , sent més gran en dones en gairebé tots els grups d’edat. Alhora, també assenyalen la malaltia d’Alzheimer com la causa de demència més freqüent (50-70 % del total). De la mateixa manera, els resultats de dos grans estudis d’Envelliment i Funció Cognitiva (CFAS, per les sigles en anglès) suggereixen que, en els últims 20 anys, el nombre de nous casos de demència va caure fins a un 20 %, especialment per la reducció en la incidència entre homes majors de 65 anys. Segons els experts, això pot explicar-se per les campanyes de salut pública que aborden el tema de les malalties cardiovasculars i el tabaquisme (els homes tendeixen a tenir malalties del cor més joves i fumen més que les dones), dos factors de risc per a la malaltia d’Alzheimer.

Aquest fet, com el cas anterior relatiu al càncer de pròstata, reforça la importància de la conscienciació per a la cura de la salut masculina amb iniciatives com la impulsada pels joves Travis Garone i Luke Slattery el 2003, creadors de MOVEMBER. Amb tot just 30 seguidors, el moviment que va començar a Austràlia, a l’any es va convertir en la Movember Foundation, avui present a 21 països, entre els quals Espanya. 

Conscienciació que es duu a terme des de diferents tribunes sobre la importància de la prevenció i la detecció primerenca, gràcies a l’aplicació de tècniques avançades d’anàlisi de dades i IA. Missatge que fa seu el projecte TARTAGLIA en el qual s’investiguen també tècniques multimodals d’IA per a la detecció primerenca de l’Alzheimer, utilitzant la xarxa federada de dades per desenvolupar i validar un algoritme capaç de predir que una persona patirà Alzheimer en un moment donat. Mitjançant aquesta eina s’espera aconseguir un classificador multiclasse que aporti una precisió diagnòstica predictiva propera al 90 %.

«Un dels elements més interessants d’aquesta exploració de llenguatge és que el duem a terme de manera còmoda i ràpida, ja que les tres proves que utilitzem per generar aquesta gran quantitat de paràmetres es basen en tres activitats molt senzilles, com descriure una imatge de manera lliure, i que ocupa els nostres pacients només uns escassos minuts», explica Sergi Valero, responsable del Departament de Psicologia Mèdica d’Ace Alzheimer Center, entitat que lidera el paquet de treball per a la detecció precoç de l’Alzheimer en el marc del projecte TARTAGLIA.

«L’objectiu que perseguim és que, en un futur pròxim, gràcies a la intel·ligència artificial, puguem proposar bons predictors de malaltia que impliquin un baix consum de recursos i que siguin fàcils d’obtenir de qualsevol potencial usuari», conclou Valero.

Com assenyala la neuròloga Mercè Boada, directora mèdica d’Ace Alzheimer Center Barcelona, «no només hi ha més dones amb demència que homes: també són més les cuidadores que els cuidadors, per exemple. I també són dones la majoria de les persones que, tenint deteriorament cognitiu, viuen soles.»

Per això els experts coincideixen en la necessitat de detectar la demència en la fase preclínica, ja que això garanteix que la persona afectada pugui prendre decisions sobre el seu futur a temps. La doctora Boada destaca també la valuosa aportació que la IA ofereix en aquest àmbit, com assenyalava Valero, ja que en el marc de TARTAGLIA «el processament de la parla espontània pot proporcionar una gran quantitat de paràmetres que després de ser degudament processats pot esdevenir un marcador de deteriorament cognitiu de gran interès en la identificació d’estadis inicials de la malaltia». 

Tot això, segons Boada, permetrà millorar «l’accés a fàrmacs eficaços si la malaltia es diagnostica de manera primerenca, facilitar l’accés de les persones afectades als assajos clínics i reduir l’impacte econòmic associat al diagnòstic tardà de l’Alzheimer».

*TARTAGLIA està emmarcat dins del programa Misiones de R+D en Intel·ligència Artificial de l’agenda España Digital 2025 i de l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial, està finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU i té un pressupost de més de 7,5 milions d’euros.