Fer turisme espacial serà una realitat gràcies al projecte de l’empresa espanyola HALO Space, en la qual GMV té un paper clau, que planteja una experiència de vol estratosfèric a una altura d’entre 30 i 40 km sobre el nivell del mar i unes sis hores de durada. Té per objectiu fer, amb 0 emissions, uns 400 viatges comercials l’any per a 3.000 passatgers disposats a abonar entre 100.000 € i 200.000 € per viatge a partir del 2029.

GMV, com a soci de primer nivell del consorci industrial d'HALO Space, està actualment a càrrec dels centres de control a terra que incorporen els sistemes de planificació de vol i de monitoratge dels elements embarcats (càpsula, globus, paracaigudes i parafoil), així com del suport a la navegació per al pilot. Addicionalment, GMV també està col·laborant en la definició dels perfils de vol i aspectes operacionals per a la seva futura certificació durant les fases següents del projecte.

Des del seu naixement el 2021, GMV va començar a treballar estretament amb HALO Space i la resta dels membres principals del consorci CT Ingenieros i Aciturri Aeronáutica. Durant la primera fase, els esforços es van centrar en la definició del concepte de negoci i de missió. Aquesta última consisteix a embarcar vuit clients més un pilot en una càpsula pressuritzada que s’eleva amb un globus d’heli (o hidrogen en un futur) fins a una altura suficient com perquè els passatgers puguin gaudir de l’halo blau de l’atmosfera i de la curvatura de la Terra sobre el fons negre de l’espai.

Tot això perquè, posteriorment, globus i càpsula comencin un suau descens fins a una altura de 8 km, on el globus se separa de la càpsula per enlairar un parafoil que permeti, mitjançant planatge, aterrar la càpsula en algun dels llocs predefinits. Durant aquests estudis i discussions sobre conceptes, GMV va aportar-hi la seva experiència en anàlisi de dinàmiques de vol, així com en comunicacions per radiofreqüències i desenvolupament de centres de control.

La segona fase preveu l’execució d’una sèrie de vols a tall de prova de concepte. Per a això, s’estan utilitzant ja els prototips tant dels elements del segment de vol com d’aquells desenvolupats per GMV a terra: un algoritme de predicció de trajectòries basat en un model físic de l’atmosfera i els seus efectes sobre un globus (BFPS o Balloon Flight Path Simulator, desenvolupat per GMV a Espanya); alimentat per un sistema de recepció, processament i emmagatzemament de telemetria (MCS o Mission Control System, desenvolupat per GMV a Romania).

D’una banda, el BFPS permet simular i confirmar la viabilitat del vol, i s’utilitza per calcular els volums de gas necessaris, llasts i esdeveniments (p. ex.: durada del creuer) que permeten la navegació, així com els llocs d’aterratge assequibles més segurs per a la càpsula i els seus ocupants. Aquests esdeveniments conformen el pla de vol que es comunica a aviació civil abans de l’enlairament. D’altra banda, l’MCS permet controlar, des de terra i a la cabina, els paràmetres mesurats de la càpsula (p. ex.: pressions, temperatures, tensions, actituds, etc.), així com localitzar el conjunt en tot moment a través de la seva posició i altura per GPS, que permeten al seu torn actualitzar les prediccions de l’algoritme en temps real durant el vol. El MCS és un spin-off d’un contracte ESA relatiu a un producte desenvolupat per GMV a Romania, relacionat amb la integració de HAPS en centres de control de satèl·lits, que va ser configurat per complir amb els requisits de la missió HALO.

A aquests sistemes principals, s’hi incorporaran en el futur sistemes de planificació de missió que cobreixin totes les activitats operacionals per a la gestió dels passatgers i els equips a terra; sistemes d’anàlisi postvol, simuladors per a l’entrenament de pilots... GMV proposa desplegar aquests sistemes en un núvol que permeti a HALO Space accedir i monitorar qualsevol càpsula en l’aire i qualsevol activitat a terra que s’estiguin desenvolupant en paral·lel en els seus diferents estratoports arreu del món.

El passat 7 de desembre, HALO Space, juntament amb el Tata Institute of Fundamental Research (TIFR) i amb suport operatiu in situ de GMV durant el vol i suport remot des d’Espanya i Romania, van completar amb èxit la primera prova de vol, aconseguint portar la primera càpsula prototip a més de 37 km d’altura en un vol d’una durada aproximada de 4h enlairant-se a Hyderabad (Índia) i aterrant, com calculat pels nostres algoritmes, a 32 km de distància al nord-oest en un descampat als afores de Mogiligundla. Durant aquell període, GMV va estar rebent, processant i mostrant als membres de l’equip la telemetria dels instruments embarcats mentre es validaven les prediccions en la trajectòria.

En paral·lel, amb la preparació dels vols següents, GMV treballa ja en la definició de les fases següents, en què es pretén recopilar i preparar tota la informació necessària per començar els processos de certificació del sistema complet, necessaris per embarcar els primers passatgers.