El concepte d’espai de dades es pot definir com una infraestructura descentralitzada (federada) per compartir i intercanviar dades de confiança en ecosistemes de dades a través de mecanismes combinats de governança, organitzatius, legals i tècnics, que faciliten la interoperabilitat. Per exemple, en el projecte AgrarIA estem treballant en el desenvolupament i la posada en marxa d’un espai de dades per al sector agrari que permeti englobar en una mateixa plataforma diverses tecnologies transversals amb què donar resposta a diferents casos d’ús a la cadena de valor agroalimentària. Aquests espais de dades permetran compartir dades de manera voluntària amb mecanismes comuns de governança i seguretat, i així poder transformar aquest sector i convertir-lo en referent per a d’altres.

En aquest context, s’ha constituït el "hub" espanyol de Gaia-X en col·laboració amb la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial i agents publicoprivats, que inclou diferents espais de dades sectorials com la indústria 4.0, la mobilitat o la salut.

El 23 de febrer passat, el grup de treball d’Espai de Dades Indústria 4.0 del "hub" espanyol de Gaia-X va organitzar una sessió de treball en què va participar Angel Vicente Vázquez, arquitecte de dades massives de GMV, amb l’objectiu de desplegar un ecosistema sòlid en l’àmbit de la compartició de dades industrials. Durant aquesta trobada, els experts van treballar per equips per identificar casos d’ús transversals de compartició i explotació de dades en el sector industrial, que puguin ser objectiu de finançament segons el component 12 "Política Industrial" Espanya 2030 del Pla de recuperació, transformació i resiliència. Amb aquesta mena d’accions es vol crear una comunitat entorn de la dada que afavoreixi la innovació i el creixement econòmic del sector industrial, amb el benefici consegüent per a la societat.

Alberto Palomo-Lozano, Chief Data Officer del Govern d’Espanya i president del Consell Governamental de Gaia-X, va inaugurar la trobada amb una introducció als espais de dades i explicant l’interès europeu que hi ha sobre aquest tema. Entre altres qüestions, l’estratègia europea de dades cerca impulsar l’economia de la regió a través de la creació d’un mercat únic europeu de dades, on aquestes flueixen entre els diferents Estats membres i entre sectors d’activitat, d’acord amb els valors europeus d’autodeterminació, privacitat, transparència, seguretat i competència lleial. En l’estratègia esmentada, la Comissió Europea ja va anunciar el seu interès a invertir i desenvolupar espais de dades comuns en sectors econòmics estratègics i d’interès públic, en què destaquen els relacionats amb la fabricació, l’energia sostenible, la mobilitat, la salut, l’àmbit financer, l’energia, el sector agrari, les administracions públiques i les qualificacions. Una vegada desenvolupats, s’espera interconnectar aquests espais, de tal manera que les dades que tinguin disponibles es puguin explotar de manera encreuada.

Com a conclusions del treball dut a terme per equips durant el taller, es van identificar i seleccionar casos d’ús d’aplicació en el sector industrial: la caracterització de la fiabilitat de productes/components, predicció intel·ligent de la demanda, reutilització i reciclatge intel·ligent, plataforma de compartició de requisits i problemes detectats en actius, plataforma de visibilitat de la cadena de subministrament en temps real, etc.

Per exemple, en el projecte AgrarIA s’està treballant per englobar en una mateixa plataforma diverses tecnologies transversals, com ara anàlisi multiespectral, gestió d’imatges o internet de les coses, i un conjunt de tecnologies base d’intel·ligència artificial: aprenentatge automàtic, sistemes intel·ligents de predicció, anàlisi de patrons, etc. Amb tot això, s’investigarà sobre la possibilitat de crear una plataforma orientada al govern de la dada i a la interoperabilitat que permeti modelar de manera automàtica diferents casos d’ús a la cadena de valor agroalimentària, per exemple, per a una gestió intel·ligència de la demanda, de manera que sigui possible predir les vendes en el futur i, per tant, els estocs necessaris per afrontar-les. El resultat permetrà entreveure com serà la indústria agroalimentària en un futur pròxim, molt més productiva, sostenible i fent ús d’altres tecnologies relacionades, com poden ser la bioenginyeria i la robòtica.

AgrarIA és finançat a través del Programa Misiones d’R+D en intel·ligència artificial de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial (SEDIA) del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital (núm. d'expedient MIA.2021.M01.0004), corresponent als fons del Pla de recuperació, resiliència i transformació.