Les autoritats encarregades del transport públic exerceixen un paper crucial en l’organització del transport intermodal, l’objectiu del qual és connectar diferents modes de transport i facilitar als passatgers un viatge sense contratemps. El transport intermodal és essencial en el món actual, un món en constant moviment en el qual les persones necessiten traslladar-se de manera ràpida i eficient d’un lloc a un altre. A l’hora d’organitzar-lo, les autoritats se centren principalment en els elements següents:

1. Coordinació entre diferents modes de transport: la coordinació entre sistemes com ara autobusos, trens i tramvies implica el desenvolupament d’horaris sincronitzats que redueixin els temps d’espera i millori l’experiència de viatge en conjunt dels passatgers. També és important garantir que les rutes i els serveis estiguin interconnectats i integrats amb altres modes de transport perquè els passatgers puguin passar d’un a l’altre fàcilment.
2. Ús de la tecnologia: les autoritats encarregades del transport públic utilitzen la tecnologia per organitzar el transport intermodal de manera eficient mitjançant l’ús de pantalles a bord i a les parades i aplicacions mòbils que proporcionen informació en temps real sobre les arribades de vehicles (temps estimat d’arribada) i possibles incidents que puguin afectar el servei. Aquesta informació és vital perquè els passatgers puguin planificar els seus viatges de manera efectiva i reduir els temps d’espera. Un altre punt de summa importància és la integració de tarifes entre diferents modes de transport: les estructures i formats de tarifes varien en funció del mode de transport (formes de pagament), la qual cosa pot crear dificultats en la transferència de passatgers d’un mode de transport a un altre. La integració de les estructures i formats de tarifes en una única plataforma unificada de cobrament és fonamental.
3. Integració amb proveïdors de transport externs: les autoritats col·laboren estretament (de vegades, fins i tot regulen directament les seves operacions) amb altres proveïdors de transport, com ara taxis, plataformes de mobilitat com a servei (per exemple, serveis de bicicletes compartides) o serveis de lloguer d’automòbils, entre d’altres, per facilitar als passatgers modes alternatius de transport. Aquesta integració ajuda els passatgers a viatjar a zones on la presència del transport públic és escassa, per exemple, en el cas de les connexions de «primera i última milla» (l’inici o el final d’un viatge individual realitzat principalment en transport públic).
4. Desenvolupament d’infraestructura: les autoritats també exerceixen un paper fonamental en el desenvolupament d’una infraestructura de transport que impulsi el transport intermodal. Això implica la construcció d’intercanviadors, estacions d’autobusos i aparcaments que permetin als passatgers connectar fàcilment amb altres modes de transport. El desenvolupament d’infraestructura per a bicicletes i vianants també és essencial, ja que permet als passatgers canviar sense problemes d’un mode de transport a un altre.
5. Col·laboració amb les parts interessades: un transport intermodal eficaç requereix la col·laboració entre les autoritats encarregades del transport públic i les parts interessades, per exemple, urbanistes, operadors de transport públic i privat i governs locals. En col·laborar, les parts interessades poden desenvolupar plans de transport integrats que satisfacin les necessitats dels passatgers i incloguin pràctiques de transport sostenible.

En conclusió, el transport intermodal és essencial en l’arquitectura del transport modern, i les autoritats a càrrec del transport públic exerceixen un paper crucial en la seva organització i coordinació.

Autor: David Alberto Espinosa García