El Dia Internacional de la Mare Terra sona com el moment perfecte per aturar-nos un moment i meditar sobre com les nostres accions afecten el medi ambient i quines mesures es poden prendre per millorar la Terra que rebem i la Terra que deixarem. La idea de Nacions Unides quan va proposar aquest dia el 2009 era la de crear consciència sobre la importància de tenir cura del nostre planeta i promoure la sostenibilitat ambiental.

I és aquí, en aquesta discussió sobre com els grans de sorra formen una platja, on volem centrar-nos en la petita però important aportació de la tecnologia satel·litària per estudiar els desafiaments ambientals a què ens enfrontem i per trobar solucions efectives.

Jo vaig entrar a treballar a GMV l’any 2000 i, des d’aleshores, la disponibilitat de dades geoespacials, derivades o no de satèl·lits, ha augmentat exponencialment tant en quantitat com en qualitat. I no només això, la nostra capacitat actual per processar, entendre i inferir semblant magnitud de dades també s’ha multiplicat al mateix nivell. Gràcies a aquestes capacitats, els científics han pogut estudiar el clima i el medi ambient amb una precisió sense precedents. Aquests estudis estan sent utilitzats per entendre millor el canvi climàtic i ha de permetre als governs i organitzacions internacionals prendre decisions quant a la mitigació i adaptació, ja no es tracta de discutir-ho, es tracta de mitigar-ne l’impacte. Per citar alguns exemples d’aplicacions:

• Mesurament dels gasos amb efecte d’hivernacle. Els satèl·lits poden mesurar concentracions de diòxid de carboni, metà i altres gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

• Monitorar la qualitat de l’aire, la qual cosa està directament relacionada amb la salut humana i el medi ambient. Els satèl·lits poden mesurar la quantitat de diferents tipus de partícules que es troben en l’aire i la concentració de contaminants com el diòxid de nitrogen i l’ozó.

• Seguiment de la desforestació i la degradació de les masses forestals; això és essencial, ja que l’eliminació dels boscos és una de les principals causes de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

• Aquests punts anteriors estan directament relacionats amb els crèdits de carboni; aquests crèdits són una eina financera que s’utilitza per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a escala global. Perquè el sistema de crèdits de carboni funcioni de manera efectiva cal mesurar i monitorar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però també poder estimar la quantitat de boscos i altres embornals naturals de carboni.

• A més, les dades satel·litàries també són útils per monitorar el compliment dels acords internacionals com l’Acord de París. Els països que es comprometen a reduir les seves emissions han d’informar regularment sobre els seus avenços en la reducció d’emissions. Les dades satel·litàries poden utilitzar-se per verificar la precisió dels informes i per detectar qualsevol possible incompliment.

• Monitoratge de la temperatura dels oceans i de l’atmosfera. Aquí, el fonamental és comprendre els patrons de circulació de l’aigua i com l’escalfament global està afectant els ecosistemes.

• Detecció de plàstics als oceans. Un tros de plàstic individual no és visible des del satèl·lit. Tanmateix, és molt habitual que la circulació marina els porti a grans agregacions, barrejats amb altres materials. Aquestes agregacions sí que podrien detectar-se remotament.

Un altre element importantíssim de les dades de satèl·lit és que ens permeten disposar de llargues sèries temporals d’observacions. Aquestes dades recopilades en intervals regulars de temps permeten als científics comprendre com ha canviat el clima i, el més important, com és probable que canviï en el futur.

Per exemple, en analitzar les sèries temporals de les temperatures globals, els científics han demostrat que la temperatura mitjana del planeta ha augmentat significativament en les últimes dècades a causa de l’augment dels gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera. Aquestes dades també poden ajudar a identificar patrons de clima extrem, com ara sequeres, inundacions i tempestes, que estan augmentant, en freqüència i intensitat, a causa del canvi climàtic.

Les sèries temporals de dades també permeten avaluar l’efectivitat de les polítiques de mitigació del canvi climàtic i planificar estratègies d’adaptació en funció dels canvis climàtics esperats. Aquí, podem analitzar efectes macro, com la pujada del nivell del mar, l’impacte en la producció agrícola i els grans desplaçaments humans.

Finalment, no parlem només de mitigar els efectes del canvi climàtic, també hem de viure amb ells. Inundacions, huracans, crisis humanitàries, com ara conflictes armats i desplaçaments de població, que en alguns casos estan relacionats amb el canvi climàtic, necessiten una resposta ràpida. La petita aportació de l’observació de la Terra consisteix a proporcionar imatges per avaluar l’impacte dels desastres i les crisis humanitàries. Les imatges poden mostrar els danys causats pels desastres naturals, la qual cosa permet als equips de resposta planificar millor la distribució de recursos i l’ajuda. Les imatges també poden ser utilitzades per identificar zones afectades per conflictes i per monitorar el desplaçament de població.

Des de GMV estem compromesos en el desenvolupament de serveis que aportin i ajudin en el coneixement i mitigació del canvi climàtic; així doncs, podem esmentar:

• Coordinació del projecte ATIN-Blueco, centrat en blue economy: clústers d’innovació, gestió dels recursos naturals atlàntics i ordenació de l’espai marítim, que pretén complementar la Iniciativa Regional Atlàntica.

• Direcció del projecte World Soils que té per objecte desenvolupar un sistema mundial d’observació de la Terra i vigilància dels sòls (EO-SMS).

• Coordinació del projecte World Emission amb l’objectiu de millorar el servei d’inventari global d’emissions extret de dades de satèl·lits d’observació de la Terra.

• Participació en el programa GDA (Global Development Assistance) de l’ESA, en què liderem els projectes de Clima i Agricultura i participem en els d’Energia Neta i Aigua.

• Lideratge del projecte de recerca de la Comissió Europea, MRV4SOC, orientat al desenvolupament d’estàndards de monitoratge de captació de carboni a terra.

El Dia Internacional de la Mare Terra ens recorda que hem de tenir cura de la nostra llar compartida, i que hem de recordar que el canvi comença per nosaltres mateixos, hem de treballar plegats i les petites accions marcaran la diferència per a les generacions futures.

Autor: Antonio Tabasco Cabezas