La desinformació i les notícies falses no són una pràctica ni molt menys moderna. Buscant una mica pels vídeos d’història es poden trobar campanyes de propaganda i desinformació que daten, almenys, de l’antic Egipte, moment en què Ramsès II grava en pedra una suposada victòria militar que mai no va ocórrer (E. Gualda i J. Rúas 2018).

Hi ha altres exemples en la història antiga, com quan Octavi va difondre falòrnies dibuixant un Marc Antoni faldiller i borratxo. Si continuem avançant en el temps, un altre exemple de desinformació que tothom coneix va ser la caça de bruixes medieval o la crema de bruixes de Salem.

Quina és la principal diferència entre llavors i ara? L’abast que té la desinformació. Abans de la invenció de la impremta, era molt complicat el fet de poder distribuir informació falsa a gran quantitat de persones. Per això, la propagació de la desinformació quedava bastant limitada geogràficament. Amb la invenció de la impremta va augmentar la facilitat de l’abast, però ja al segle XX, amb l’aparició dels mitjans de comunicació massius i al segle XXI amb l’accés massiu a internet és quan la propagació de la desinformació ha arribat a l’abast de qualsevol.

Abans de continuar, tanmateix, crec que és important definir els tipus de desinformació que hi ha:

• Part de la informació falsa es propaga sense intenció d’enganyar o manipular. En anglès, aquest tipus d’informació falsa s’anomena “misinformation”. Encara que pugui arribar a tornar-se viral, no hi ha una intenció maliciosa o de lucre darrere seu.

• D’altra banda, tenim aquella informació falsa que es propaga sabent que ho és amb la intenció d’enganyar a qui la rep. És el que en anglès anomenen “disinformation”.

• Finalment, tenim aquella informació falsa que, a més, té una forta càrrega emocional i que imita l’aspecte d’una notícia. Aquestes són les denominades “Fake News” o notícies falses.

La importància de distingir entre els diferents tipus de desinformació que hi ha ajuda a posar en context alguns exemples de desinformació com els següents que posa la Biblioteca de Dakota del Nord d’exemples:

En els tres casos anteriors la informació era falsa però, mentre que en dos d’ells hi ha una intencionalitat clara de portar a l’engany, en un altre dels casos es tracta d’un article satíric que en cap moment no pretén ser presa seriosament (tot i que de vegades la realitat superi la ficció).

I això ens porta a l’any 2023. Actualment, tant la generació com la propagació de desinformació és a la mà de qualsevol. Generar imatges falses utilitzant la tecnologia, per exemple amb models generatius d’IA, pot fer-se utilitzant tot just un parell d’hores i 10 euros. A continuació, per exemple, podeu veure imatges falses generades a partir de tot just 18 fotografies meves:

Com es pot apreciar, algunes d’aquestes imatges són més fàcils de reconèixer com falses que d’altres, però, amb la suficient inversió de temps i recursos, pot arribar-se a fer-les indistingibles per a l’ull humà.

Fet que ens porta a un altre punt interessant, aquesta vegada en la lluita contra la desinformació. L’ús de la tecnologia per combatre-la. Encara que és cert que per a l’ésser humà és possible que, sense investigació de context, imatges o veus no puguin distingir-se, s’està treballant en entrenar intel·ligències artificials per identificar intel·ligències artificials. No només poder identificar una fotografia falsa sinó també estudiant com s’ha propagat un missatge per xarxes socials, identificar si s’està amplificant de manera artificial mitjançant les denominades “xarxes de bots”.

Això es deu al fet que les conseqüències de la desinformació no són una cosa llunyana, sinó que es pot veure com tenen influència directa en la seguretat ciutadana, salut o la desconfiança generalitzada en els mitjans de comunicació actual.

Tanmateix, mentre que aquestes solucions es tornen tan generalitzades com les de generació d’enganys, la millor arma contra la desinformació no és cap altra que contrastar les dades amb múltiples fonts i provar de buscar sempre l’origen de la notícia per comprovar que provingui d’un lloc de confiança.

Autor: Paula González