No sé si heu vist l’última pel·lícula de Mission Imposible: Dead Reckoning (I). La pel·lícula és interessant i atapeïda d’excessos d’adrenalina i explosions en línia de totes les anteriors de la saga. Per a qui no l’hagi vista, intentaré no fer espòilers.

A la pel·lícula hi ha algunes escenes que s’han fet virals. Per exemple, el salt d’Ethan Hunt (Tom Cruise) amb moto per un penya-segat simplement equipat amb un paracaigudes que s’ha fet viral perquè, com sabreu, Tom Cruise roda personalment la majoria de les seves escenes d’acció per molt perilloses que siguin. En el making-off de l’escena podem veure com el director de la pel·lícula (Chistopher McQuarrie) pràcticament conté la respiració fins que el senyor Cruise obre el paracaigudes i aterra sa i estalvi. Imagineu l’anàlisi de riscos de l’escena i el possible impacte econòmic en el cas que el paracaigudes no s’hagués obert correctament.

Deixant de banda el salt amb moto propi de les exhibicions de Red Bull, hi ha un parell d’escenes que van cridar la meva atenció mentre veia la pel·lícula i que volia comentar amb vosaltres: La primera es dona al principi de la pel·lícula quan ‘L’Entitat’ (que així és com anomenen la intel·ligència artificial que surt a la pel·lícula) enganya el SONAR del submarí rus Sebastopol fent-li creure que hi ha un enemic davant que ha disparat un torpede contra ells.

Més enllà del resultat de l’escena, és difícil creure que una cosa així pugui passar per un munt de motius. Un SONAR (Sound Navigation and Ranging) funciona d’una manera molt similar a com funcionen els sensors UDS (Ultrasonic Distance Sensors) utilitzats per alguns sistemes d’ajuda a la conducció (ADAS); bàsicament, ambdós emeten una ona o pols que rebota amb els objectes i es mesura el temps que triga a tornar a l’origen per calcular la distància a l’objecte. En el cas de l’UDS es tracta d’una ona ultrasònica i en el cas del SONAR es tracta d’un so en forma de ping o pols en una freqüència inferior a les ultrasòniques, ja que les freqüències ultrasòniques no es propaguen per l’aigua.

Hi ha alguns atacs de spoofing i jamming tal com veiem a la pel·lícula per enganyar ambdós dispositius: és possible generar falsos senyals amb les mateixes característiques del SONAR emissor, és possible capturar el senyal del SONAR i retenir-lo durant un espai de temps per després alliberar-lo i confondre el SONAR emissor amb el temps de resposta, és possible generar ‘soroll’ al canal per confondre el SONAR, etc.

Però no cal dir que el Sebastopol és un submarí rus que té l’última tecnologia, per la qual cosa totes aquestes amenaces haurien de disposar de les contramesures adequades com ara utilitzar múltiples sensors per descartar dades corruptes, xifratge de dades, firma dels paquets per comprovar-ne la integritat, etc. Tot i que bé és cert que les imatges que es mostren a la pel·lícula ens ensenyen un SONAR completament analògic i en desús, amb la pantalla de fòsfor verd, quan qualsevol embarcació d’esbarjo d’avui dia ja disposa d’un sistema molt més sofisticat, digital i amb pantalla de color, simplement per calcular la profunditat i veure si és possible l’ancoratge.

Però l’escena que més em va agradar és quan Benji (Simon Pegg), de l’equip de l’Ethan, va conduint un BMW iX perseguint un tren (una espècie d’Orient Express) que va destinació Innsbruck, una petita ciutat situada a la vall de l’Eno, a l’oest d’Àustria, i envoltada per altes muntanyes.

En un moment determinat, en Benji activa la conducció autònoma a l’iX perquè continuï pel camí de terra pel qual està circulant de manera més o menys paral·lela al tren, ja que l’Ethan ha de saltar del tren... i aquí és on m’explota el cap amb tots els errors que hi ha a l’escena. Sí, ja sé que és possible que l’equip de l’Ethan disposi d’un BMW personalitzat per un científic boig com ‘Q’ de les pel·lícules de James Bond, però res no ens ho fa saber, el cotxe sembla un vehicle de sèrie.

Hi ha una cosa molt maca en aquesta escena, ja que som nosaltres des de GMV els que proveïm de la solució de posicionament precís i segur a BMW en vehicles que ja són al carrer a través de GMV GSharp®, per la qual cosa, d’alguna manera, ‘sortim’ a la pel·lícula.

Quan en Benji activa la conducció autònoma, es passa al seient de l’acompanyant per utilitzar el seu portàtil. Tanmateix, la conducció autònoma requereix parar atenció a la carretera i hi ha multitud de sensors que vigilen que el conductor estigui mirant la carretera: si tanques els ulls, et gires cap a l’acompanyant massa temps o, per descomptat, si abandones el seient del conductor, el vehicle t’alerta i, per seguretat, pot arribar a retirar-se al voral i aturar-se si no fas cas de l’alerta.

A més, malgrat que el nostre sistema de posicionament té un marge d’error de menys de 10 centímetres, la vall de l’Eno no és una zona on abundin les estacions de terra i la cobertura 5G, per no parlar de si és un tram autoritzat o no per poder activar el mode de conducció autònoma (recordem que a Espanya, per exemple, encara no es pot). I a tot això cal sumar-hi que el cotxe va a tota velocitat, derrapant pel camí de terra... No dubto que en algun moment puguem configurar el perfil de conducció en modalitat de conducció autònoma (jo l’activaré sempre en mode ‘Hardcore’ o ‘Nightmare’ com al Quake III), però en aquest moment la conducció autònoma és limitada a uns entorns i condicions determinats per als quals se certifica que és segur poder utilitzar aquestes funcionalitats.

En fi, si us agraden les pel·lícules amb acció a doll i voleu passar una bona estona, no us perdeu Mission Impossible: Dead Reckoning (I) però no us fixeu en els detalls tècnics perquè alguns faran que us carrisquegin les dents.

Autor: Carlos Sahuquillo