El mes de novembre passat, l’Agència Europea de Defensa (EDA) va publicar dos documents que proporcionen una visió de les capacitats militars europees per als propers anys

El primer d’aquests és el document “Enhancing EU Military Capabilities Beyond 2040”. Aquest document identifica les principals tendències que donaran forma a les capacitats militars i els avenços tecnològics en el sector defensa en els propers 20 anys 

L’anàlisi de l’EDA identifica sis factors globals que influiran en l’entorn estratègic futur, com són: els efectes del canvi climàtic que podrien portar escassetat d’aigua i de matèries primeres; els canvis demogràfics provinents de la migració; la complexitat internacional i l’impacte de les cadenes de subministrament en l’economia; els canvis de poder en l’ordre mundial; el nou entorn de seguretat en què els conflictes híbrids són cada vegada més comuns, i la contínua digitalització de la societat que comporta nous riscos i amenaces inclosos l’ús cada vegada més gran de l’enginyeria social i la desinformació. 

Les tecnologies disruptives emergents (EDT) jugaran un paper clau en la configuració dels requisits i les capacitats militars més enllà de 2040. En aquesta anàlisi analitza nou EDT des de la perspectiva del desenvolupament de capacitats, per descriure possibles aplicacions militars i desafiaments que cal considerar com a part del futur camp de batalla.

Entre elles, els sistemes autònoms són un valuós exemple en aquest sentit, ja que s’estan incorporant ràpidament en les capacitats militars i s’espera que s’accelerin en els propers anys. Les armes disruptives noves, com les armes hipersòniques i d’energia dirigida, portaran noves oportunitats i desafiaments per a les forces armades.

Així mateix, la intel·ligència artificial, la internet de les coses, la biotecnologia i la millora del rendiment humà, els materials avançats i la fabricació additiva, la intel·ligència artificial, la cadena de blocs, les tecnologies quàntiques, les noves tecnologies espacials tindran un impacte significatiu en les capacitats militars futures.

En relació amb les capacitats militars, la connectivitat multidomini; la superioritat cognitiva que permet una consciència situacional en temps gairebé real; la capacitat de disposar i gestionar energia de fonts diverses, la capacitat de contrarestar els futurs sistemes d’armes i més dependència dels actius basats en l’espai s’espera que siguin les tendències clau en el futur.

Tota aquesta anàlisi ha estat considerada per dur a terme una revisió de les capacitats prioritàries de la UE, que es recullen en el document The 2023 EU Capability Development Priorities (CDP) recentment revisat i aprovat pels estats membres al novembre de 2023.

El CDP és una eina de planificació integral que proporciona una visió de les capacitats militars europees al llarg del temps. Aquest document identifica les prioritats de la UE en matèria de defensa i les oportunitats de cooperació entre els estats membres.

La revisió del CDP en aquest moment reflecteix els canvis en l’entorn estratègic de la UE, l’orientació política proporcionada per la Brúixola Estratègica aprovada el 2022 i les lliçons extretes de la guerra d’Ucraïna.  Per a la seva elaboració, es tenen en compte les mancances existents en el context de la Política Comuna de Seguretat i Defensa, les lliçons extretes de les operacions i missions recents i la cooperació prevista. També es considera l’anàlisi de les perspectives tecnològiques a llarg termini i dels futurs entorns operatius, i aquest aspecte és el que s’ha resumit prèviament.

El resultat és un conjunt de 22 prioritats que, a més de reafirmar les prioritats d’anys anteriors, n’inclou d’altres de noves derivades del profund canvi en l’entorn estratègic de la UE. Reflecteix on continua sent necessari prosseguir els esforços en determinats àmbits (per exemple, la ciberdefensa, l’accés a l’espai, el domini de l’espectre electromagnètic, els sistemes no tripulats o el combat de precisió terrestre) i en els quals s’han mitigat les mancances detectades anteriorment (per exemple, el reabastament en vol i la lluita contra els artefactes explosius improvisats).

Aquestes prioritats es desenvoluparan en els propers anys a través d’una sèrie d’iniciatives i eines de defensa de la UE, com la Revisió Anual Coordinada sobre Defensa (CARD), la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO) i el Fons de Defensa Europeu (EDF). Igualment, guiaran les activitats de recerca i innovació en l’àmbit de la defensa, i guiaran el contingut de l’agenda de recerca i la participació amb la indústria.

Per tant, caldrà tant en l’àmbit industrial com per part dels estats membres dur a terme un compromís profund amb la col·laboració i la innovació, així com la voluntat d’adoptar noves tecnologies. 

GMV és un referent en el desenvolupament de sistemes que estan directament relacionats amb algunes de les prioritats del CDP, com el treball d’IA per a sistemes de comandament i control i sistemes no tripulats UxS, navegació, ISTAR, entre d’altres.

Des de GMV, continuarem innovant i participant en els projectes de col·laboració a escala europea, tant en l’EDF com en altres àmbits, que ens permetin desenvolupar les capacitats que seran necessàries per a les nostres Forces Armades en el futur.

Autora: Begoña Rojo