En el III Congrés de Ciberseguretat de Màlaga, organitzat per l’ Agència Digital d’Andalusia a través del seu Centre de Ciberseguretat (CIAN), es va gaudir d’una interessant taula de debat sobre "Estratègies en Ciberdefensa", moderada per María Pérez, directora general d’Estratègia Digital de l’Agència Digital d’Andalusia i en la qual van participar el coronel del Comandament Conjunt del Ciberespai i director de l’Escola Militar de Ciberoperacions (EMCO), Francisco Palomo; Mariano Benito, CISO de Secure e-Solutions de GMV, i Ángel López  coordinador del grup de Ciberseguretat de TEDAE, Associació Espanyola de Tecnologies de Defensa, Seguretat, Aeronàutica i Espai, entre d’altres.

A l’inici de la taula es va constatar la creixent presència de serveis TIC en la vida de les persones. Aquest ús més gran ve acompanyat de noves amenaces i un ventall de nous riscos, incloent als cibercriminals i possibles conflictes en el ciberespai entre nacions. Per això, cal comprendre i abordar les amenaces cibernètiques de manera que els estats tinguin capacitats suficients de ciberdefensa com ara, i quan així es decideixi, capacitats ofensives. Segons va assenyalar el coronel del Comandament Conjunt, Alberto Palomo, Espanya ha decidit no desenvolupar encara aquestes capacitats, malgrat la militarització i la geopolitització del ciberespai. I s’és conscient que els conflictes poden tenir lloc tant en el món físic com en el ciberespai.

Referent a això, la intervenció del coronel Palomo sobre la guerra d’Ucraïna va resultar de gran interès, i va destacar com aquest país tenia present des de 2014 la possibilitat d’un conflicte obert amb Rússia i s’hi va preparar digitalment durant vuit anys. Així, quan el risc es va materialitzar, va poder mantenir actives en tot moment les seves comunicacions i aprofitar al màxim les capacitats de la tecnologia per ser més eficients en les seves operacions bèl·liques. 

Quant a l’aplicació de les tecnologies més disruptives en defensa, com es va assenyalar, havent-hi ampli marge per explorar a Espanya, hem de ser valents i no tenir por del fracàs, perquè si no ho fem nosaltres, ho faran uns altres.  

Mariano Benito es va afegir a la posició del coronel Palomo incidint en el fet que a la companyia “ja estem treballant amb tecnologies innovadores, amb casos d’ús en tecnologies quàntiques o d’IA, que poden resultar de gran ajuda al sector de la defensa.” La col·laboració publicoprivada facilita que el sector privat innovi i que els desenvolupaments siguin testats per Defensa, perquè “en anar al camp de batalla, és quan validem aquestes tecnologies”. Benito va aprofitar la seva intervenció per referir-se a un altre desenvolupament de la multinacional d’enginyeria com un altre exemple de la seva aposta per la innovació: la identitat digital autosobirana, programa emmarcat en el projecte de R+D+I “Luis Valle”, que té la ratificació de l’INCIBE. 

En l’aposta per la innovació, com va assegurar l’expert de GMV, les PIME tenen moltes possibilitats d’arriscar i oferir propostes de valor interessants, i col·laborar a través proveïdors amb més arribada a aquest mercat que compleixen les condicions d’acreditació de defensa. Com a exemple, en el seu moment ho va fer GMV, “que va néixer sent PIME i 40 anys després hem passat a ser un grup empresarial”. 

El repte pel talent: creació davant retenció 

La taula rodona també va debatre el repte de la creació, captació i conservació del talent en ciberseguretat, tant per a les Forces Armades com per al sector privat. En un context digital, amb el teletreball com a factor de la deslocalització dels recursos humans, ens trobem tant amb oportunitats com amb desavantatges. En aquest context, Mariano Benito va assenyalar que les condicions de mercat a Espanya no permeten oferir el capital humà que es forma a Espanya una remuneració competitiva davant ofertes d’altres països, fet que genera un flux de sortida de talent que penalitza el país i tots els sectors. D’altra banda, des de TEDAE es va apuntar la possibilitat de prestar serveis des d’Espanya a altres països, que té els salaris més baixos de professionals molt qualificats, com a avantatge competitiu.  

En Defensa han trobat una solució creativa amb la creació fa un any de l’Escola Militar de Ciberoperacions. Com va explicar Palomo, si bé no poden competir en el mercat de treball utilitzant els salaris com a arma, han aprofitat el talent intern per “crear talent” mitjançant la formació. El director de l’escola va explicar que estan qualificant persones de tropa i marineria que disposen de formació professional de grau mitjà amb cursos de 750 hores, amb l’obtenció de resultats molt positius.” Al setembre “començarem la formació amb sotsoficials i al gener, amb oficials”. Perquè, “com que els professionals que hem perdut són del màxim nivell, intentem crear massa crítica perquè les fugues no facin ressentir-se els nostres recursos humans”. L’objectiu és “aconseguir la rendibilitat de la nostra formació, si als set anys se’n van al sector privat, tant és perquè treballem tots en el mateix objectiu”. 

Com a conclusions de la taula de debat, els participants van coincidir en la col·laboració publicoprivada per a l’adopció eficaç de tecnologies innovadores, i en la necessitat de treballar conjuntament perquè el talent nacional contribueixi en la ciberdefensa del país.