El sector de la defensa i la seguretat està experimentant una transformació radical impulsada per l’adopció de tecnologies emergents i disruptives. Aquestes innovacions no només redefineixen les capacitats operatives de les forces armades i les estratègies de les organitzacions aliades de seguretat, sinó que també estableixen nous paradigmes per enfrontar-se a les amenaces del present i del futur.

Des de la intel·ligència artificial i la robòtica fins a la tecnologia quàntica i els materials avançats, han estat considerades clau per al sector, tant per la Unió Europea com per l’OTAN. Aquestes tecnologies estan reconfigurant la forma en què es conceben les estratègies, la logística i les operacions militars en tots els dominis. 

Quines són les tecnologies emergents amb més impacte en el sector de la defensa

Intel·ligència artificial (IA)

La intel·ligència artificial (IA) té múltiples aplicacions en l’àmbit militar, des de la presa de decisions fins a la logística. La IA ja s’utilitza en sistemes autònoms capaços de maniobres i decisions independents, tot i que la seva implementació planteja reptes ètics i legals, com la definició del paper humà en processos crítics.

Al ciberespai, la IA permet detectar vulnerabilitats i executar accions ofensives i defensives. A més, contribueix a la dissuasió estratègica, ja que recull informació sobre armes i amenaces i transforma així el panorama geopolític. En logística, tecnologies com la manufactura additiva i els bessons digitals, combinats amb IA, milloren la cadena de subministrament i el manteniment d’equips.

GMV té un paper destacat en el desenvolupament de solucions basades en IA i dades massives per a la defensa i la seguretat, com ara el disseny de sistemes d’anàlisi de dades en temps real per a tasques d’intel·ligència o el desenvolupament de plataformes per a simulació i ajudes a la navegació basades en IA.

Sistemes autònoms i robòtica

Aquests sistemes són especialment útils en l’adquisició d’informació, vigilància i anàlisi d’intel·ligència i, a més, duen a terme tasques rutinàries, com la supervisió fronterera amb una mínima intervenció humana. La seva implementació permet millorar les capacitats de combat, la qual cosa contribueix a reduir el risc de baixes humanes en escenaris operatius.

En l’àmbit mèdic, els sistemes autònoms milloraran l’atenció sanitària en el camp de batalla i reduiran la necessitat de desplegar especialistes mèdics en el camp.

En l’àmbit logístic, els sistemes autònoms optimitzaran el transport de càrrega i personal, la qual cosa permet redissenyar les xarxes de subministrament i integrar millor els nivells estratègics, operatius i tàctics. Aquest avanç impulsa el concepte de logística «sota demanda». 

Sistemes hipersònics

Els sistemes hipersònics representen un desafiament significatiu atesa la seva combinació d’alta velocitat, maniobrabilitat i trajectòries complexes. Aquestes característiques exigeixen el desenvolupament de nous sistemes de detecció i contramesures que modernitzin els enfocaments actuals de defensa aèria i de míssils. Per contrarestar aquestes amenaces i atès el curt temps de resposta, és crucial implementar sistemes de defensa avançats que incloguin extenses xarxes de sensors, sistemes espacials, sistemes no tripulats, radars i algoritmes basats en intel·ligència artificial i computació quàntica que permetin processar la informació en temps real. 

Sistemes espacials

L’espai s’ha convertit en un domini estratègic clau per a les operacions militars. Les capacitats espacials, com les comunicacions, l’observació i la sensorització, milloren la planificació i l’execució de les missions, la qual cosa permet l’alerta primerenca i l’anàlisi d’objectius en temps real.

Les comunicacions espacials optimitzen les capacitats de vigilància, intel·ligència i comandament i control (C2), alhora que possibiliten operacions multidomini amb menys dependència d’infraestructures terrestres. A més, les capacitats d’observació espacial permeten l’alerta primerenca i l’anàlisi d’objectius, la qual cosa facilita una avaluació en temps real de les amenaces i els danys al camp de batalla.

Nous materials

Els nous materials inclouen des dels metalls avançats i nanotecnologia fins a biologia sintètica. Els sistemes de comunicació basats en aquests nous materials ofereixen capacitats avançades, optimitzant l’ús de l’espectre electromagnètic. A més, les antenes construïdes amb aquests materials augmenten la potència i la direcció de senyals, de manera que són ideals per a la guerra electrònica.

En l’àmbit de la defensa del CBRN, la nanotecnologia i les superfícies autodescontaminadores han aportat solucions avançades per identificar i mitigar amenaces modernes amb un consum energètic reduït. També faciliten el desenvolupament d’equipament més durador per a entorns extrems, com ara operacions submarines i espacials.

Finalment, la fabricació additiva està transformant la logística militar, ja que permet la producció in situ de peces i components, incloent-hi recanvis per a vehicles i sistemes mèdics. 

Tecnologia quàntica

Aquestes tecnologies permetran un processament de dades ultraràpid i garantiran una protecció en les comunicacions sense precedents contra intercepcions i atacs. Ofereixen connexions segures i interoperabilitat entre sistemes militars al camp de batalla, com ara sistemes no tripulats, aeronaus, vaixells i sistemes de comandament i control.

La combinació d’intel·ligència artificial i tecnologies quàntiques permetrà desenvolupar eines avançades de suport a la decisió, les quals facilitaran unes capacitats de comandament i control més distribuïdes i efectives. A més, aquestes tecnologies augmentaran la precisió i la sensibilitat en activitats de vigilància, reconeixement i intel·ligència multidomini. En medis submarins, optimitzaran la detecció d’objectius i les comunicacions submarines.

Energia i propulsió avançada

El desenvolupament de sistemes d’energia i propulsió més eficients permet l’operació de plataformes més sostenibles i amb més capacitats. Això inclou sistemes de bateries avançades per a drons i vehicles elèctrics utilitzats en missions de llarga durada i tecnologies d’energia dirigida, com ara armes làser, que ofereixen solucions de defensa contra drons i projectils.

Biotecnologia

Les biotecnologies i les tecnologies per a la millora del rendiment humà tenen com a aplicació clau la capacitat de monitorar en temps real els combatents i el seu entorn. Això permet diagnòstics més precisos del seu estat de salut, ànim i condició general, a més de millorar la consciència situacional. Els sensors integrats en la roba o l’equip del soldat ofereixen dades valuoses i poden recomanar accions automàticament. Tecnologies com els microsensors i la realitat augmentada proporcionen informació en temps real, de manera que milloren el control i l’execució de les missions.

A tall de conclusió, cal assenyalar que les tecnologies emergents estan redefinint les capacitats de defensa i seguretat, oferint solucions innovadores per afrontar els reptes del segle XXI. Tanmateix, la seva adopció requereix un enfocament equilibrat que tingui en compte l’ètica, la legalitat i la interoperabilitat entre les nacions aliades. 

Autor: Begoña Rojo