Tinc la sort de treballar en un entorn tecnològic que m’apassiona i que em planteja les necessàries dificultats per motivar-me, per mantenir-me en actualització constant i haver de revisar articles científics sobre l’“estat de l’art” de diversos camps de la meva feina. Enllaçant encara més amb aquesta última part, continuo lligat al món acadèmic d’on vaig sortir, ja que exerceixo de professor associat a temps parcial a la universitat, i ho compagino amb la meva activitat a GMV. Faig classes a Enginyeria Informàtica, Enginyeria de Telecomunicacions i en el pla de doble grau d’Informàtica i Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Madrid.

Valoro molt la figura d’aquest lloc de professor associat, que té com un dels seus objectius crear un vincle i una relació entre el pla d’estudis acadèmic dels universitaris i perfils amb experiència industrial que aportin una visió pràctica, o pragmàtica, de l’ús dels coneixements teòrics. Aquesta és, precisament, una de les claus que intento transmetre en les meves classes, amb exemples del món laboral, siguin les meves pròpies experiències o el que conec que fan altres empreses, perquè els alumnes puguin veure una finalitat per la qual és útil estudiar certes coses que poden semblar avorrides o amb poc sentit a priori, i també perquè vegin quina aplicació tenen o com aplicar-les.

Ja fa 5 anys que faig classes a la universitat. No classes magistrals explicant el que vulgui, sinó en les assignatures del pla d’estudis universitari, però regalant, a més, un enfocament extraacadèmic. Al principi tot era una mica estrany, igual però diferent de quan jo era l’estudiant; el costat de la barrera on ets ho canvia absolutament tot. Intento recordar-me a mi mateix com a estudiant per poder oferir el que m’hauria agradat que m’oferissin. El que més intento fer és motivar i despertar curiositat. Intento explicar fins a aquell punt on sigui capaç de despertar dubtes en els estudiants, que siguin ells els que comencin a qüestionar coses, perquè crec que és la millor manera d’aprendre alguna cosa. També intento explicar el perquè de moltes coses, ja que no es tracta d’aprendre una cosa perquè sí, sinó de saber per què és útil aprendre-ho i quin és el seu origen. Deixo que em facin moltes preguntes, no m’importa respondre preguntes fins i tot molt simples, perquè així es crea un ambient en el qual no es coarten preguntes interessants que en altres casos no es plantejarien. A canvi de la proximitat i el suport que crec donar, intento ser molt exigent i meticulós en les correccions, perquè cal premiar i reconèixer l’esforç.

Em motiva molt ensenyar, i em sembla molt enriquidor personalment, ja que permet desenvolupar moltes qualitats útils a l’empresa. En especial, de vegades perdem el focus de com explicar una cosa que per a tu és senzilla i quotidiana a algú que és la primera vegada que sent parlar-ne. La meva experiència com a docent m’ha ensenyat a adaptar el llenguatge, buscar metàfores i cridar l’atenció de les coses especialment importants.

A GMV he descobert altres companys que també fan de professors universitaris amb qui m’agrada intercanviar impressions, en especial sobre el canvi generacional i les temàtiques que hi són subjacents. A més de la pura docència, a l’empresa es fan moltes ponències en congressos, es presenten articles científics, hi ha companys que gestionen blogs d’innovació i s’imparteixen xerrades tècniques en universitats. Fins i tot hi ha companys que no exerceixen de professors però són, sense cap dubte, molt més docents que jo. És per això que el nostre ambient de treball facilita aquesta interacció academicoindustrial. Crec que les noves incorporacions de GMV són conscients d’això i acullen de bon grat aquesta dinàmica. Entenem que treballem en un camp bonic però complicat, i qualsevol ajuda sempre és poca. Entre aquestes noves incorporacions, en especial en els últims anys, he trobat als passadissos i a la cafeteria alguns dels alumnes que van assistir a les meves classes, fet que m’alegra doblement i revincula les meves dues professions.

Tanco l’apunt amb una frase cèlebre que corona la meva info de whatsapp i uneix a la perfecció acadèmia i indústria: “Digues i ho oblido, ensenya’m i ho recordo, involucra'm i ho aprenc”.

Autor: David González Arjona