Expliquen que un grup de cecs d’un poble va sentir que havien portat un estrany animal, anomenat elefant, però cap d’ells no sabia com era. Van decidir inspeccionar-lo de l’única manera que eren capaços, amb el tacte. Cada un d’ells va tocar una part diferent de l’elefant i va descriure el que sentia. Tanmateix, cadascú tenia una perspectiva diferent i no podien posar-se d’acord sobre com era l’elefant del tot.

La moral d’aquest famós conte hindú és que l’experiència subjectiva d’un pot ser veritable, però que aquesta experiència ens pot impedir de retre compte d’altres veritats o una totalitat de la veritat. He tingut la immensa sort d’haver treballat en diferents sectorials dins de GMV. Dit d’una altra manera, he pogut “palpar diverses parts de l’elefant” en la cerca d’aquesta totalitat. L’experiència ha estat tremendament enriquidora per a mi i, espero, per als meus companys.

Salts quàntics i girs copernicans

Durant els meus primers 14 anys vaig treballar a l’àrea de navegació per satèl·lit de GMV. Físic i matemàtic de formació, l’enginyeria i la direcció de projectes va ser el meu salt quàntic personal i professional. Passar de palpar la trompa de l’elefant a, diguem-ne, també les potes. I canviar totalment la manera d’entendre la meva professió.

Si hagués hagut de descriure l’“elefant”, hauria dit innombrables meravelles. En programes com Galileo o EGNOS es treballa amb els més alts estàndards de qualitat i exigències tecnològiques. Determinar la posició de 30 satèl·lits orbitant a més de 23.000 quilòmetres d’altura a l’espai, amb uns quants centímetres d’error, no està a l’abast de qualsevol. Però, tot i així, continuava percebent només una part de l’elefant.

També vaig tenir la sort de participar en diversos grups de treball interns, i col·laborar amb companys d’altres àrees d’espai (centres de control, anàlisi de missió, observació de la Terra...) i fins i tot defensa. Va ser aleshores quan vaig començar a adonar-me que “la pota no era l’elefant”. Uns altres clients (amb la seva pròpia idiosincràsia), altres necessitats, altres procediments, altres tecnologies.

Va voler el destí que, després d’aquells 14 anys, m’incorporés a una altra filial del grup GMV, Secure e-Solutions. Si abans parlava de salt quàntic, aquest va ser el meu gir copernicà particular. Banca, assegurances, salut, indústria... res a veure amb programes espacials europeus. Ni tan sols l’enginyeria de programari era semblant a la que jo estava acostumat. Ciberseguretat, dades massives i intel·ligència artificial, entre altres coses, van passar a formar part del meu dia a dia.

Ni millor ni pitjor. Simplement, diferent. I molt enriquidor, personalment i professionalment. Vaig tornar a mercats internacionals (incloent Espai), però en aquell punt ja havia començat a veure fins i tot els empastaments a l’elefant. Més encara, vaig aprendre que, a més d’elefants, al món hi ha moltes altres espècies animals.

L’univers cíclic

He començat aquest article amb un conte hindú. L’hinduisme postula que l’univers no té principi ni final i segueix un cicle còsmic de creació i dissolució. Experimenta un nombre infinit de morts i renaixements.

La meva feina em permet reinventar-me. No fer sempre el mateix, sinó, de tant en tant, entrar en un cicle nou. A la universitat volia dedicar-me a la recerca en física teòrica. Vaig tenir una breu però apassionant experiència com a investigador, però llavors em vaig incorporar a GMV i vaig descobrir l’enginyeria de programari, la direcció de projectes, el desenvolupament de negoci, la gestió de persones i la de clients. I la innovació.

En la penúltima reblada de clau del destí, recentment he tornat a treballar en navegació per satèl·lit, tot i que des de Secure e-Solutions. Ara soc proveïdor dels meus antics companys. Vull pensar que el valor més gran que aporto és la capacitat d’entendre uns i altres: les seves necessitats, expectatives i temors. I actuar en conseqüència.

La mobilitat interna a les empreses

Tinc la sort i l’orgull de treballar en una empresa com GMV que, com a la cançó d’Amaral, m’ha permès viure cinc-centes vides. Intento compartir la meva experiència, coneixements i manera d’actuar amb tot aquell que necessiti la meva ajuda. Sense supèrbia, amb el màxim respecte, aprenent allà on vaig i aportant el que porto a la motxilla particular.

Per descomptat, això no és més que la meva experiència personal. Hi ha molta gent que se sent realitzada i és feliç sense necessitat de conèixer l’elefant del tot. Però és indiscutible que haver passat per diferents posicions, diferents sectors, o fins i tot en els mateixos sectors en diferents posicions, et permet entendre quan l’elefant té gana, por, és feliç o sortirà corrents. Tot i que només necessitis acariciar-li la trompa.

Autor: Ángel Gavín